L’atur s’incrementarà a les Terres de l’Ebre d’un 15% a un 20% amb el tancament de Lear

A més de l’imminent tancament de Lear (Roquetes, el Baix Ebre), la segona setmana de novembre es feia públic que la foneria Alfonso Gallardo ha aturat el projecte d’instal·lar-se al polígon ebrenc Catalunya Sud, als termes de Tortosa i l’Aldea.

Tanmateix, el degoteig d’empreses afectades per expedients de regulació continua creixent, com el tancament de la planta de Lear que deixarà 518 persones al carrer; el cessament d’activitat de l’empresa Recuprod (Flix), que deixa 23 persones sense faena o el tancament de portes d’Acristallats Guardiola (Tortosa) en menys d’un mes.

Especulacions i motiu de tancament

Al llarg del mes de maig, la premsa comarcal recollia la història de l’emblemàtica planta de Roquetes amb motiu de l’ERO que amenaçava 518 llocs de treball. Mig any després, els rumors de tancament que assetjaven els treballadors de Lear es compliran i l’empresa deixarà al carrer un bon grapat de treballadors. La “Seat de l’Ebre” ha passat, en menys de 10 anys, de tindre més de mil operaris, a convertir-se en la notícia més sagnat de la crisi actual, pitjor que la protagonitzada als anys 90 per Indústries Fabra. La tesi principal del tancament és que la multinacional hauria decidit traslladar la producció a Hongria, seguint el camí de les deslocalitzacions per reduir costos i drets laborals.

Mobilitzacions
Només feta pública aquesta notícia, les mobilitzacions han estat l’eina de lluita dels treballadors durant tot l’octubre i el que portem de novembre. De totes aquestes mobilitzacions cal destacar la del passat dissabte 31 d’octubre a Tortosa, on més de 16.000 persones eixirien al carrer amb el lema “Volem indústria, volem treball”. Tanmateix també cal destacar la concentració del proppassat 11 de novembre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. En aquest cas més de 500 treballadors s’hi desplaçaren.

Suports i promeses en forma de diners
Malgrat que el govern principatí s’havia compromès a treballar per evitar aquest tancament, com va assegurar la consellera Serna en una visita el mes de maig a la Sénia o el mateix conseller Huguet durant una estada a l’abril no han fet tot el que està a les seu mans per evitar el tancament de la planta de Lear -Roquetes. Cal recordar que el mateix José Montilla va assegurar que es mirarien l’ERO de tancament “amb lupa” abans d’autoritzar-lo. Altrament, com en molt altres casos que patim arreu dels Països Catalans , els sindicats s’han mostrat incapaços de combatre i donar solucions a una situació que es repeteix dia rere dia i fàbrica rere fàbrica. Per tant, resta evident, que l’estratègia negociadora només aconsegueix precaritzar encara més la situació econòmica dels treballadors. Així doncs la Generalitat s’ha vist obligada a fer una rentada d’imatge amb promeses d’inversions milionàries a les Terres de l’Ebre. Inversions que, d’altra banda, ja estaven previstes però que s’han afanyat a fer públiques ara per combatre les crítiques que els cauen d’arreu. El Govern, doncs, preveu en els pressupostos de 2010, una inversió de 226 MEUR per a les Terres de l’Ebre. A més a més anuncien un paquet de mesures per “facilitar” la implantació empresarial.

Sorprenents declaracions
Segons el director dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Antoni Espanya (PSC), el sector agrari i ramader “poden compensar la crisi industrial ja que una part de les persones que s’han quedat sense faena els darrers mesos poden ser reabsorbides per aquestos sectors”. Val a dir que tots els sindicats agraris discrepen d’aquesta visió i asseguren que aquest sector ja fa temps que està en crisi, que “el camp s’arruïna”. Per tant mentre la Generalitat s’afanya per fer veure que està apostant per inversions estratègiques a les Terres de l’Ebre, està clar que, com a mínim, ha reaccionat tard. A més, el model industrial desenvolupat a les Terres de l’Ebre des de mitjan anys 90 del segle passat, basat en factories de baix cost laboral i poc valor afegit, no podia tenir cap altre final.

L’atur a les Terres de l’Ebre

Malgrat l’increment del nombre d’ERO a les comarques ebrenques, el volum real de desocupats a les llistes de l’atur d’aquest últim any ha vingut donat, majoritàriament, per la no-renovació dels contractes temporals. Segons les últimes dades fetes públiques ple departament de Treball, s’han registrat al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 12.203 persones. Aquesta xifra suposa un increment, en només nou mesos, de gairebé 1.700 persones i de prop de 4.000 en un any. La situació encara s’agreuja més si anem més enrere i comparem les dades d’atur actual amb les del setembre de 2007, quan la recessió econòmica tot just arribava a l’actualitat. Al llarg d’aquestos dos anys, gairebé 7.000 persones s’han quedat sense faena.

Crisi empresarial i allau d’ERO

El tancament de la planta de Lear Corpotration a Roquetes (el Baix Ebre) és una de les notícies econòmiques més sagnant que s’ha produït aquestos darrers mesos a les comarques ebrenques. El degoteig constant de treballadores i treballadors a les files de l’atur, el creixement exponencial del nombre d’empreses amb expedients de regulació d’ocupació (ERO) són només alguns dels indicadors que mostren que l’economia a les Terres de l’Ebre passa per una situació molt greu. Una situació que és, probablement, pitjor a la que es va viure als anys 90 del segle passat quan les Indústries Fabra i l’empresa Imssa- Tamsa van fer fallida deixant sense faena centenars de treballadores i treballadors. Des de l’1 de gener fins a l’octubre s’havien presentat davant els serveis territorials de Treball de Tortosa 77 ERO que afectaven 1.837 treballadors, 130 dels quals han sigut ja acomiadats definitivament. Aquest xifra suposa un increment superior al 60% respecte als documents registres el 2008, quan es van presentar 31 expedients. I és que, de fet, en els darrers set anys mai s’havia viscut una situació similar, ja que els ERO solien ser situacions excepcionals (el 2007 se’n van presentar cinc).