El sector audiovisual valencià ha estat, sens dubte, una de les víctimes de l’esfondrament de Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV). La fallida econòmica després d’anys d’una gestió econòmica calamitosa no ha acabat només amb un expedient de regulació d’ocupació que ha afectat bona part dels treballadors de la ràdio i la televisió públiques del País Valencià, sinó que ha arrossegat en la seua caiguda productores i empreses de doblatge que tenien en l’ens públic el seu principal (o únic) client.
Enmig d’aquest panorama, un grup de professionals del sector que estaven aturats va decidir fa un any engegar el projecte col·lectiu Tots a una veu, una pel·lícula col·lectiva que té per títol un vers de l’himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana i que està composta per deu curtmetratges crítics amb la situació econòmica, social i política del País Valencià. L’estrena tingué lloc el passat 12 de setembre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.
“Volíem continuar fent el que sabem fer, treballant, si bé no ho hem fet en les condicions ideals”, explica Guadalupe Sáez, una de les seues impulsores. Tots a una veu s’ha realitzat en molt poc de temps, sense cap tipus d’ajuda pública i la gent que hi ha participat -entre ells moltes cares conegudes del teatre i la televisió- ho ha fet de manera gratuïta, per la qual cosa tos els passis que se’n facen seran de bades.
“Hi ha gent que porta molts anys fent crítica social [al País Valencià] des de sectors com la literatura o el teatre, amb obres de molta qualitat com Zero responsables -sobre l’accident del metro de València- o Valèntia (vegeu L’ACCENT 236)”, assegura Sáez. Ara arriba el torn del sector audiovisual que, tot i les precaucions d’aquesta guionista i dramaturga (“no sé si podrem fer-ho tan bé com s’ha fet en el teatre”), amb Tots a una veu segueix la mateixa línia de denúncia política de la realitat valenciana.
Les històries que conten els diferents curts -majoritàriament en castellà- són ben variades i l’únic punt en comú és la crítica: hi ha la crisi familiar que pateix una consellera de Cultura que es veu obligada per la normativa europea a escolaritzar les seues filles en una escola pública (Dimitir o no dimitir); el recorregut frenètic que fa un home pels saturats hospitals públics de València buscant la seua parella a punt de parir (Fallada d’inducció); un programa fictici de venda per televisió que ofereix una targeta per a pagar suborns sense ser descobert (Smart Money); o les conseqüències que té la passivitat per a un ciutadà que mai no ha protestat (Judici inicial).
El resultat de tot plegat és una obra condicionada per la precarietat material amb què ha estat bastida i, com acostuma a succeir en les creacions col·lectives, la qualitat de la qual oscil·la segons la peça. Però els grans encerts de Tots a una veu són, d’una banda, fer riure l’espectador al temps que assenyala sense contemplacions alguns dels principals mals de la societat valenciana; de l’altra, contribuir a obrir el camí perquè el cinema siga al País Valencià una eina de conscienciació social -com ha fet darrerament el teatre-.
De moment, ja se n’han programat una sèrie de projeccions per als mesos de setembre i octubre a diversos llocs del País Valencià i a Barcelona. El calendari es pot consultar en la web www.totsaunaveu.es.
