Com analitzeu l’actuació diferents administracions (estats, administracions autonòmiques, regionals i locals) davant aquesta crisi ?
Vivim a Mallorca una situació extraordinària arrel de la crisi sanitària que ha generat l’expansió del COVID-19, amb una nefasta gestió política on a tots els àmbits institucionals s’ha actuat tard i malament. Sembla que el govern espanyol estigui actuant a base de tota una sèrie d’improvisacions i forçat per les circumstàncies. Ha quedat palès que a Pedro Sánchez li preocupen més els beneficis de les grans empreses privades que la vida de les persones. Ja van fer tard amb el tancament de ports i aeroports, van fer tard amb el confinament total, i a més estan carregant damunt l’esquena de les treballadores el cost d’aquest confinament.
Laura Dorado, membre de l’Esquerra Independentista de Mallorca i de la Crida per Palma, militant d’Endavant.
En el cas del govern autonòmic, Francina Armengol (PSIB), presidenta de les Illes Balears, sembla que va a remolc de totes les decisions que es prenen des de Madrid. Això es va evidenciar quan en un mateix dia va fer dues rodes de premsa, la primera per anunciar que les escoles no tancarien i, més tard, una altra per confirmar el tancament dels centres educatius, hores després que Pedro Sánchez demanàs públicament als presidents autonòmics que ho fessin. Això fa palès, no només el problema que governin partits d’escala estatal i no propis, amb Armengol supeditada a les decisions de Sánchez, sinó la realitat que suposa una clara manca de sobiranies que fa que anem a remolc del govern central.
I el paper i moviments dels diferents partits i forces polítiques?
En aquest aspecte hi ha hagut dues línies més o menys marcades: aquells afins al govern i per tant en acord amb allò que aquests han decidit, fent seguidisme i justificant en tot moment les actuacions de l’administració; i per altra banda aquells que acusen al govern de ser massa tebi i de no saber aplicar amb contundència les mesures necessàries.
En qualsevol cas, s’ha demostrat que la majoria de partits estan acostumats a ser simples gestors de les institucions i ara, en veure’s confrontats per una clara necessitat d’actuació autònoma i de plantejament d’alternatives pròpies per al seu poble, han fracassat.
Per altra banda, però, cal destacar el paper de la Xarxa Municipalista de Mallorca, que aglutina diferents candidatures municipalistes arreu de l’illa, i que s’ha posicionat de manera contundent en contra de les actuacions del govern central i autonòmic i ha proposat una sèrie de mesures excepcionals per prioritzar la vida i la salut de les persones per damunt dels beneficis de les empreses i bancs de la futura crisi econòmica, apostant pel benestar de les classes populars.
Com afectarà això a les dinàmiques de la política institucional? I més en general, a la situació política de les Illes i dels Països Catalans?
Els moviments socials transformadors de Mallorca fa més d’una dècada que vénen avisant, i ha estat ara, arrel d’aquesta quarantena i de les conseqüències que tendrà en forma de crisi, que governs i hotelers s’adonen que el monocultiu turístic no té alternativa.
Per tant, gairebé amb tota probabilitat, tant el govern com l’oposició faran una aposta ferma per reimpulsar el turisme en pro de la recuperació econòmica. Tanmateix, això no farà més que entrar en contradicció amb els interessos de les classes populars de limitar el turisme de masses i trencar amb el monocultiu turístic (que és precisament el que ens condueix a una crisi rere l’altra i una manca absoluta d’autonomia).
Aquest escenari, a més, serà aprofitat per impulsar una nova onada de retallades econòmiques i en drets laborals possiblement sense precedents. L’Estat es veurà abocat a un endeutament profund que, quan Europa no pugui pagar, acabaran pagant les autonomies i les classes populars (una altra vegada).
Esteu d’acord que ens trobem davant una ofensiva centralitzadora i de retallades de llibertats i de serveis i drets socials per part dels estats, i alhora davant una ofensiva de retallades de condicions laborals de les empreses i la patronal?
La conjuntura prèvia a la crisi COVID era la d’un sistema capitalista que encarava una imminent crisi financera internacional, i la d’un Estat espanyol que encara no s’havia estabilitzat des de la crisi del 2008 ni recuperat de la crisi de les autonomies encapçalada pel Procés a Catalunya. És, per tant, el desenllaç previsible després d’aquest confinament, que ha estat el detonant de la crisi econòmica i social que es venia gestant.
La crisi del COVID servirà d’excusa per a la propera crisi que arribarà a tots els àmbits i comportarà aquesta ofensiva.
Quines respostes creieu que es podrien o caldria donar des de les forces polítiques d’esquerra transformadora dels Països Catalans?
La crisi del COVID-19 ens posa en una situació de cruïlla entre capital i vida. Cal apostar per fer front a aquesta crisi amb un pla de xoc social. Un pla que posi al centre els interessos de les persones i no els números del capital, amb mesures concretes com les que ha proposat la Xarxa Municipalista de Mallorca.
Per una banda, posar la vida de les persones al centre. La prioritat és cuidar les persones, cal posar tots els recursos de la sanitat privada en mans públiques sense compensació i controlar els preus dels productes necessaris per fer front al COVID-19 i dels productes de primera necessitat. És imprescindible enfortir els serveis públics amb la contractació necessària per fer front a la crisi sanitària i de cures que vivim. També és necessari evitar que el pes d’aquestes caigui sobre les dones i els col·lectius més vulnerables. Per això, també es proposa ajornar els pagaments i suspendre el pagament d’hipoteques i lloguers, així com el pagament de subministraments bàsics –com aigua, llum i gas- a totes aquelles persones que no els poden pagar.
És necessari, a més, prendre mesures per evitar acomiadaments i prohibir-ne aquells que afectin persones afectades pel COVID-19 o amb persones al seu càrrec. Cal prendre part activa per evitar fraus per ERTOs i informar les treballadores dels seus drets laborals, a més d’apostar també per una moratòria de les quotes d’autònom. Cal tenir especial cura d’aquells sectors més vulnerables en el context d’aquesta crisi: treballadores de la llar, hostaleria, caixeres de supermercats, etc.
I caldrà esmolar ben bé les eines. Ens diuen que no ens angoixem, i mentrestant suspenen les autonomies i ens omplen els carrers dels nostres pobles i barris de militars espanyols. Aquests dies hem vist com l’Estat aprofita el COVID-19 per treure la bandera del nacionalisme espanyol. L’exèrcit ocupa els carrers en una exhibició de prepotència amb conseqüències polítiques molt perilloses pel precedent que suposa. Aquesta crisi la superarem amb sanitat pública, i no amb militars.
A Mallorca, les Illes i als Països Catalans, aquesta crisi i canvis polítics, com creus que poden afectar les possibilitats d’articular alternatives, acumular i unir lluites i moviments populars des d’una perspectiva de contrapoder, de construir unitat popular?
És evident que les crisis econòmiques són el pitjor moment per a les classes populars, però alhora és cert que poden obrir finestres d’oportunitat, ja que són els moments en els quals s’evidencia més la contradicció entre el capital i la vida.
Els moviments populars, tot i que a les Illes i al País Valencià vénen d’un moment de baixa activitat provocada pels governs progressistes, a hores d’ara tenen més força, referencialitat i arrelament que abans de la crisi del 2008. Caldrà per tant, fer de la unitat popular un punt de confluència de les lluites del moviment popular. La construcció de la unitat popular serà, ara més que mai, una necessitat. I l’esquerra independentista haurà de ser qui prengui la iniciativa per fer-la viable com a eina de contrapoder.
Quines propostes de futur per a després de la crisi creus que es podrien fer des de l’esquerra independentista, quines perspectives o quin paper veus que pot jugar aquest moviment en els temps propers?
L’esquerra independentista ha de ser qui prengui la iniciativa per a la construcció de la unitat popular que disputi l’hegemonia de l’statu quo; ha de ser qui garanteixi que l’alternativa que generem entre totes al sistema capitalista sigui en clau feminista i de Països Catalans, una aposta decidida per la conquesta de sobiranies com a pilar fonamental del procés de construcció nacional.
