[bar group="860×106"]

L’autogestió contra la tisora cultural

Les retallades públiques en matèria de cultura contrasten amb la gran inversió -131 milions- que la Generalitat dedica al Gran Premi de Fórmula 1. L’anunciada imposició a la Universitat de València d’una càtedra de tauromàquia també és clarificadora. Aquestes són les prioritats d’aquells qui ostenten el poder autonòmic. Tanmateix, el País Valencià sempre ha estat una petita gran olla de producció cultural. Ho hem fet als pitjors moments i ho continuarem fent perquè malgrat tot, el gen de la resistència està gravat a l’ADN de les persones que vivim a aquesta terra.

L’exemple fefaent el donen els músics en valencià, malgrat no comptar amb cap ajut institucional. La imaginació i la perseverança dels nostres artistes -en la majoria gent jove- és la clau de l’èxit. Si les institucions no els programen concerts ni festivals, els organitzen ells; si les cases discogràfiques no n’editen discos, en creen de noves o n’autoediten. La inicial adaptació al medi, la mera supervivència, ha donat pas a la socialització i la consolidació de la producció musical en llengua pròpia. És una molt treballada revolta contra la sectària política cultural del PP.

És clar que sempre hem de reclamar la inversió pública en matèria cultural, els diners de la Generalitat no són patrimoni del PP sinó de totes i tots els valencians. Hauria de ser el sector de la cultura i la societat civil qui decidira com, quan i on s’hi posen els recursos públics. Però alhora no hem de perdre de vista que, en el context actual, l’autogestió és l’única via per superar el blocatge amb independència del color del partit del govern.


[bar group="860×106"]