Edimburg ha viscut un darrer mes convuls; cosa estranya ja que el tarannà escocès, i menys a la capital, no deixa entreveure massa el que s’amaga rere els esdeveniments polítics que dia a dia succeeixen en aquesta nació del nord.
Si a principis de mes el rumor sobre el possible acord entre Escòcia i Anglaterra per a dur a terme el referèndum escocès es feia palès als mitjans de comunicació, la confirmació, que el passat dilluns 15, aquest acord es signava a Edimburg, suposava en primer lloc, el pacte que la consulta tindria només dues respostes, i que aquesta es duria a terme a la tardor de 2014.
Una altra fita històrica va tenir lloc també el passat 22 de setembre, quan prop de deu mil persones participaren de la Marxa per la Independència als carrers d’Edimburg sota el lema: Independència per Escòcia. Aquesta és una fita que no deixa de sorprendre si tenim en compte que es tractava de la primera manifestació independentista de la historia del poble escocès.
Com arribar fins aquí
Era el mes de gener d’aquest mateix any quan Alex Salmond, anunciava un referèndum per la independència d’Escòcia després d’aconseguir majoria absoluta al Parlament escocès l’any 2011. Era la primera vegada que el SNP (Partit Nacional Escocès) aconseguia una majoria amb 67 escons en detriment de les forces laboristes que històricament havien guanyat a Escòcia.
Els laboristes, partidaris de la continuïtat amb el Regne d’Anglaterra, perderen la gran majoria dels seus vots després de l’augment del poder conservador a Londres i de la seva tesis segons la qual Escòcia sense el Regne Unit no podria sobreviure sota cap concepte.
És a partir d’aquest moment que el procés independentista escocès s’accelerà de forma incombustible fins a dia d’avui, en què a diari es viu el procés intensament des de molts sectors socials i polítics però sense massa transcendència en la vida pública escocesa.
Es podria definir el darrer curs polític escocès com un estira i afluixa entre Edimburg i Londres per tal d’establir les bases del referèndum que es durà a terme la tardor del 2014.
Els principals punts calents d’aquest debat, i que han sacsejat la societat escocesa i anglesa en els darrers mesos es basaven principalment en tres aspectes: les preguntes que hauria d’incloure el referèndum, l’edat dels votants i finalment la data de celebració.
En el primer cas, el SNP ha defensat des d’un primer moment la formulació de tres preguntes en el referèndum, que a banda del sí i el no, haurien d’incloure també un suposat augment de les competències i de l’autogovern per a Escòcia però en el mateix marc estatal que fins ara, el Regne Unit.
La segona de les qüestions claus ha estat defensada també pel govern escocès, el qual ha pretès que els joves censats a partir dels 16 anys d’edat, puguin participar també de la consulta.
Finalment, i aquesta ha estat la qüestió més discutida entre ambdós governs ha estat la data per a la celebració del referèndum que Escòcia sempre ha proposta pel 2014. Des del moment de l’anunci del referèndum el gener del 2012, des de Londres es va intentar imposar un data que no superés els 13 mesos des d’aquell moment però Escòcia ha justificat una vegada rere l’altra que ha de ser ella i només ella la que decideixi el moment idoni per a aquesta històrica fita.
Finalment, el passat dilluns 15 d’octubre Escòcia i Anglaterra signaven l’acord el qual ha de permetre el traspàs temporal de la competència pera dur a terme referèndums al Parlament escocès en virtut del mecanisme anomenat Secció 30. L’acord també permetrà que sigui des d’Escòcia des d’on es gestionin totes i cadascun dels passos a seguir per a la seva consecució, sempre sota l’atenta mirada i supervisió de la Comissió Electoral del Regne Unit.
Tan és així, que es trobaven a Edimburg el primer ministre anglès, David Cameron i el seu homòleg escocès, Alex Salmond per a la signatura de l’anomenat Agreement between the United Kingdom Government and the Scottish Government on a referendum on independence for Scotland. Aquest acord permetrà en primer lloc que els joves a partir de setze anys puguin votar i que el referèndum es dugui a terme durant la tardor del 2014. Per altra banda i pel que fa a les qüestions a respondre en la consecució del referèndum, només n’hi haurà dues, tal i com Londres proposava inicialment i tal i com fins ara havien tingut tots els processos d’autodeterminació contemporanis de diferents estats de l’Europa de l’est o bé el darrer cas, durant l’any 2005 a Montenegro.
El per què de la independència
Són molts els motius que el poble escocès esgrimeix per tal de defensar la independència i la seva lliure determinació com a poble. Molts dels motius que actualment s’utilitzen en favor de la independència son de caire econòmic degut a la crisi que afecta bona part del país, i que ha vist com les retallades que Londres ha executat han afectat greument la població fins uns límits insospitats.
Ara per ara però, la independència d’Escòcia és valorada a través d’enquestes, moltes i molt variades, que auguren un guany de vots contraris a la independència. Com a exemple, el British Social Attitudes d’aquest 2012 marcava que prop d’un terç dels escocesos votarien a favor de la independència fet que es situa al voltant del 32%, nou punts per sobre de l’any 2010 i fins a 3 punts per sota de l’any 2005.
Les claus per a la consecució de la independència tenen dos anys per a ser debatudes pel poble escocès i determinar a través del referèndum la seva opció.
Una altra qüestió per al debat és aquella que flirteja amb una suposada independència però sense tenir en compte quin tipus d’estat es vol ni el perquè. Aquest fet, posa sobre la taula un seguit de problemes envers els drets socials bàsics de la població que es podrien veure igualment afectats en una Escòcia independent dominada per la dreta.
Ara només resta esperar els esdeveniments que s’aniran desenvolupant d’ara i fins la tardor del 2014 on es determinarà el futur d’aquesta nació del Nord d’Europa.
Manifestació per la Independència
Ja feia més d’un any que s’estava organitzant. Múltiples agents socials i polítics s’uniren per a la defensa de la independència d’Escòcia i la manifestació va suposar el punt de partida de tot un seguit d’actes i esdeveniments en pro de la independència per tal de buscar complicitats a favor del vot positiu en el moment del referèndum. Aquesta manifestació segons els organitzadors “és només la primera mostra de moltes altres activitats que volem dur a terme durant els dos anys que tenim abans del referèndum. Ens hem de fer sentir al carrer”.
La manifestació es convocà a través de la plataforma “Escòcia per la Independència” que aplega un seguit de formacions polítiques i socials amb un únic objectiu: promoure el referèndum i la independència.
Prop de 10.000 persones iniciaren la marxa al nord de Meadows Park per travessar els principals carrers d’Edimburg i cloure l’acte als jardins de Princess Street, on una trentena de persones de diferents àmbits polítics i socials posaren sobre la taula les principals raons de la lluita per la consecució de la independència.
Per altra banda, una gran quantitat de catalans i catalanes residents a Edimburg i que no pogueren participar de la històrica manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona, van voler fer palès el seu suport a l’autodeterminació de les nacions i participaren també de la marxa, juntament amb altres persones de diferents nacions sense estat.
