L’associació AltraItalia impulsa una campanya informativa i de denúncia del paper de de l’Itàlia feixista i de l’Aviazione Legionaria durant la guerra civil, inclosa una demanda als tribunals en nom de les víctimes catalanes d’aquells atacs.
El bàndol republicà de la guerra civil espanyola té el trist privilegi de ser el protagonista d’una recurs bèl·lic que fins al moment no s’havia dut a la pràctica enlloc: el bombardeig sistemàtic i indiscriminat sobre la població civil. El conjunt del país va haver de patir les conseqüències d’aquesta estratègia de terror, però va ser al Principat (Granollers, Lleida, Figueres…) i, particularment a Barcelona, on l’acció de l’aviació de l’Itàlia feixista va descarregar més bombes i va causar més morts, pànic i desesperació, tots tres objectius dels bombardeigs.
El primer d’ells es va produir el 13 de febrer del 1937 i va ser realitzat des del vaixell de guerra italià Eugenio de Savoia, en un atac absolutament il·legal no només pels objectius als quals apuntava, població civil desarmada, sinó també perquè Itàlia no havia ni declarat la guerra al govern legítim de la República espanyola. Després d’aquest primer atac naval, fou l’Aviazione Legionaria la que agafar el testimoni i escampà l’horror a tort i a dret, deixant caure més d’una tona d’explosius amb el resultat d’unes 7.000 persones mortes. Els bombardeigs es van anar succeint fins el 25 de gener del 1939, just un dia abans de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, atacant inclús les columnes de gent que marxava Pirineus enllà. Especialment sagnant fou l’episodi esdevingut els dies 16, 17 i 18 de març del 1938, quan l’aviació feixista italiana provocà la mort d’una quarta part del total de víctimes per bombardeigs a Barcelona, o el de la plaça Sant Felip Neri, que encara avui conserva les marques de la metralla, i que deixà un balanç de 42 morts, la meitat dels quals criatures d’una llar d’infants.
Avui, quan han passat més de setanta anys d’aquells bombardeigs, el col·lectiu AltraItalia, que aplega italians i italianes que viuen entre nosaltres, han decidit tirar endavant una campanya informativa i de denúncia del paper de de l’Itàlia feixista i de l’Aviazione Legionaria durant la guerra civil espanyola. La seva voluntat fóra que el govern italià demanés disculpes per aquells fets. Però davant la negativa a fer cap gest en aquest sentit per part del govern encapçalat per Silvio Berlusconi i de la passivitat dels governs espanyol i principatí, el passat 2 de juny, aniversari de la proclamació de la República Italiana, AltraItalia presentà una querella pel delicte de lesa humanitat a l’Audiencia Nacional de Madrid. En aquest periple judicial que ara s’obre estaran acompanyats per l’Anna Raya, que fou ferida l’1 d’octubre del 1937 a la Barceloneta mentre era a col·legi, i per l’Alfons Cánovas, que va perdre son pare, estibador del port, el 19 de gener del 1938. Sense la seva denúncia la demanda no podria tirar endavant i no es podria buscar tampoc si algun dels 21 aviadors feixistes italians documentats encara és viu. Però, sobretot, no es podria cercar “el restabliment de la veritat, amb la condemna de botxins i agressors [que] és una etapa ineludible en la lluita contra totes les formes de domini i opressió”.
