Un model inviable hores d’ara
El govern autònom va provar d’aixecar una estructura econòmica no dependent del petroli i, des de l’any 2003, quan va caure el règim de Saddam Hussein, va cercar inversions estrangeres de tot tipus, per exemple del turisme. Finalment, atraure turisme a només uns pocs quilòmetres del front de guerra ha resultat una utopia. L’Estat Islàmic és situat just al sud del Kurdistan i realitza atacs constants sobre Kirkuk, Maxmur, Gever o Sinjar. Fins i tot la capital, Arbela, és amenaçada. Aixecar infraestructures ha resultat inútil i la [taxa de pobresa](http://notesfromkurdistan.com/five-charts-explain-kurdistans-great-recession/) ha passat del 3 % l’any 2013 a 12 % el 2014. Les [inversions](http://notesfromkurdistan.com/five-charts-explain-kurdistans-great-recession/) han passat de 12.000 milions de dòlars fa dos anys a menys de 1.000 milions en l’actualitat.
**Deslleialtat del govern central iraquià **
A aquest factor s’hi ha afegit la constant irresponsabilitat del govern central iraquià. 680.000 funcionaris, incloent-hi desenes de milers de militars peshmerga, fa més d’un any que no cobren els seus sous. Un tercer factor han estat les persones refugiades. La situació esdevé paradoxal, ja que és el govern de Bagdad qui rep les ajudes per acollir refugiats sirians quan en realitat és el govern kurd qui els acull. I sovint el primer no transfereix els fons al segon com a mesura de pressió política.
Onada de refugiats interns
El Kurdistan iraquià no ha tancat les fronteres a ningú. Ha acollit un gruix immens de població fugitiva, principalment àrab, però també el gruix dels cristians assiris que avui dia viuen acollits al Kurdistan. La immensa majoria de refugiats/des sirians/es a l’Iraq, un 95 %,, viuen precisament a la regió kurda. El govern presidit per Masud Barzani, acull els desplaçats interns iraquians que sumen [1.910.000 persones](https://twitter.com/masrour_barzani/status/646367038697525248). Tenint en compte que la població del Kurdistan autònom és d’uns cinc milions de persones, això significa que un de cada quatre habitants de la regió és, en realitat, una persona refugiada o desplaçada.
El petroli
El motiu principal de la crisi és la caiguda del preu del petroli, el producte principal de l’economia del sud del Kurdistan. Bagdad ha provat de bloquejar per tot els mitjans la venda de petroli kurd a l’exterior, a Turquia, Israel, els Estats Units o el mercat bàltic. Els esforços del govern kurd per vendre aquest recurs natural que equilibraria la balança de pagaments han esdevingut cada vegada més inútils doncs en poc menys de dos anys el barril ha passat de més [de 120 $, a principi de 2012,als 30 $ actuals](http://notesfromkurdistan.com/five-charts-explain-kurdistans-great-recession/). L’augment de producció ha empitjorat un escenari catastròfic. L’any 2014, amb un enorme esforç, es va augmentar la producció a més de 600.000 barrils per dia (bpd), però a preus corrents la regió es troba amb un dèficit mensual de 700 milions de dòlars.
Per acabar-ho d’adobar, [l'acord de l'any passat](http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/12/acord-petrolier-i-pressupostari-entre.html) pel qual el Govern Regional del Kurdistan aconseguia exportar 550.000 bpd a través de l’empresa estatal SOMO de l’Iraq, mai es va aplicar per part del govern de Bagdad, que resta clarament influït per l’Iran. Aquest estat veu el Kurdistan com una competència pel seu propi petroli.
La bomba dels funcionaris
Amb l’economia al llindar de la fallida, el govern, acusat de corrupte i nepotisme, ha decidit retallar els sous dels funcionaris. Si a Catalunya, una retallada de les pagues extres va suposar, suposa encara, protestes constants, al Kurdistan la [retallada ha estat des de desembre del 50 %](http://uk.reuters.com/article/us-mideast-crisis-iraq-kurds-economic-idUKKCN0UU0GS) dels salaris del funcionariat inclosos els ministres. Això està provocant una situació cada vegada més tensa.
El deute del Kurdistan és creixent i es xifra en [16.000 milions de dòlars](http://uk.reuters.com/article/us-mideast-crisis-iraq-kurds-economic-idUKKCN0UU0GS). Els funcionaris, a part de veure rebaixats els seus sous, es troben en que ja acumulen quatre mesos d’endarreriment. Occident envia armes i alguna ajuda humanitària, però amb això costa mantenir alguna cosa més que una, literalment, economia de guerra. Qubad Talabani, viceprimer ministre del govern kurd, adverteix que comencen a patir desercions militars, doncs molts kurds s’estan jugant la vida contra l’IS i no poden ni enviar diners a la seva família.
Al llindar del precipici
Talabani ha estat clar: la Regió del Kurdistan de l’Iraq està en perill de ser ofegada per un ["tsunami" ](http://uk.reuters.com/article/us-mideast-crisis-iraq-kurds-economic-idUKKCN0UU0GS)econòmic ja que els preus mundials del petroli es desplomen i han de mantenir un esforç immens de la guerra contra l’Estat Islàmic. Els recursos que es destinen a la guerra no permeten estabilitzar la situació social. “El món se centra en la guerra contra l’Estat Islàmic, però ningú guanya una guerra en fallida”. “No estem en fallida, però si no promulguem reformes estructurals i reals de [la situació actual no és sostenible](http://uk.reuters.com/article/us-mideast-crisis-iraq-kurds-economic-idUKKCN0UU0GS)”, afirma Talabani.
Les reformes es centraran en tres àrees: els subsidis als combustibles, el sector d’energia i la nòmina pública. En total ascendeix a 800 milions de dòlars al mes. El Govern ja ha obert el mercat de combustible a les empreses privades i considera la venda de parts del sector elèctric. Difícilment, però, pot aixecar una economia atrapada entre la guerra i el preu del petroli.
*Jordi Vàzquez és membre del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (Kurdiscat), autor dels llibres ‘El moviment nacional escocès’, ‘Kurdistan, el poble del sol’ i co autor de ‘La revolució ignorada’.
