Fernand Sire (UMP), escollit diputat gràcies a la retirada de la candidata del Front Nacional. / El FN busca cercar respectabilitat entre l’electorat conservador de cara a les eleccions municipals de Perpinyà el 2014.
Les legislatives a la Catalunya Nord han suposat un tomb en el panorama de representativitat institucional, afavorint novament el guanyador de les presidencials. Així, si al 2002 3 diputats van ser per la UMP i 1 pel PSF, el 2007 tots quatre van anar a parar al partit de Sarkozy. En aquest 2012, amb el vent a favor per la victòria d’Hollande, el PSF ha obtingut 3 representants contra 1 de la UMP.
El model electoral de l’estat francès està basat en les circumscripcions uninominals; és a dir, cada circumscripció vota el seu diputat. És un sistema de doble volta, de manera que a la segona volta hi passen els candidats que han obtingut més d’un 12,5% dels vots, tot i que si un candidat obté més del 50% de vots emesos en la primera volta, ja queda escollit. La Catalunya Nord té quatre circumscripcions i, per tant, escull quatre diputats a l’Assemblea Nacional francesa.
A la primera circumscripció, Jacques Cresta (PSF) va batre el diputat sortint de la UMP, Daniel Mach, i també al company sentimental de Marine Le Pen i vicepresident del FN, Louis Aliot. A la tercera circumscripció, Ségolène Neuville (PSF) va prendre-li l’escó a l’alcalde de Prada i home de confiança de Sarkozy, Jean Castex. A la quarta, el batlle d’Argelers, Pere Aylagas (PSF) va prendre-li també l’escó Jacqueline Irles (UMP), batllessa de Vilanova de la Raó.
La polèmica ha esclatat a la segona circumscripció, que inclou la Fenolleda occitanòfona, la Salanca i els cantons de Canet i Sant Cebrià, així com el barri del Vernet de Perpinyà. En aquesta circumscripció van passar a segona volta la candidata del PSF, Toussainte Calabrese, la candidata del FN, Irina Kortanek, i el diputat sortint de la UMP i batlle de Sant Llorenç de la Salanca, Fernand Sire. A la segona volta, la candidata del FN es va retirar en favor del diputat de la UMP. Un cop més, l’aritmètica electoral demostrava que a Catalunya Nord el vot FN suma en bloc per la dreta sarkozysta a les segones voltes, i Fernand Sire guanyava la segona volta per cinc-cents vots de diferència sobre la candidata del PSF.
Així doncs, Sire deu el seu escó al gest del FN. Un gest que segons Louis Aliot era altruista, però motivat per la postura de Sire partidari de no criminalitzar el partit de Le Pen. De totes formes, van ser moltes les suspicàcies entorn d’un pacte entre Sire i el FN. De totes maneres, alguns mitjans ja han parlat que al FN no li calen contrapartides tangibles, ja que aquest gest els posa en una posició “responsable i respectable” davant l’electorat més conservador de la UMP, de cara a l’objectiu d’Aliot d’intentar assaltar l’alcaldia de Perpinyà el 2014. El cert és, però, que elecció rere elecció, el FN a Catalunya Nord està aconseguint trencar l’aïllament polític i normalitzar els postulats de l’extrema dreta.
