Legislatives a Ucraïna entre l'exaltació nacionalista i el desencís

Legislatives a Ucraïna entre l'exaltació nacionalista i el desencís

Les eleccions legislatives celebrades diumenge passat a Ucraïna han vingut a confirmar la deriva nacionalista del país eslau. Després de les presidencials del 25 de maig, que posaren el país en mans de l’oligarca Pietro Poroshenko, aquestes eleccions legislatives tenien per intenció consolidar el canvi polític propiciat per l’euromaidan, el putsch nacionalista pro-UE.

Els resultats d’alguna manera venen a consolidar les tendències observades al maig. L’aliança de Poroshenko i Vitali Klitschko, que compta amb l’aval de Brussel·les, desplaçava l’antiga cara visible de l’oposició pro-UE, l’oligarca Yulia Timoixenko. La líder nacionalista, que fins l’euromaidan estava a la presó per corrupció, havia patit un colp molt dur després de la clara derrota a les presidencials i la divisió del seu partit Batkivshchyna, provocada pels seus antics col·laboradors i membres del primer govern maidanista: Yatseniuk, Avakov i Turchinov.

Els comicis han donat una ampla majoria als partits que recolzen l’euromaidan, mentre que han castigat els hereus de Yanukovitx. Així doncs, l’anomenat «Bloc de Poroshenko» obté un empat tècnic amb el nou partit «Front Popular» del fins ara primer ministre Yatseniuk, tots dos amb el 22% dels vots. Els segueix amb un 11% el partit «Auto-ajuda», que encapçala Sadovyi, l’alcalde de la ultraconservadora Lvov, que el 2012 va fer saltar la polèmica per defensar actituds antisemítes.

Dins dels partidaris d’euromaidan, les grans decepcions han sigut per a Batkivschyna i el «Partit Radical». El partit de Timoixenko és el gran derrotat, amb penes i treballs ha superat la barrera del 5% que dóna accés a la Rada [parlament]. L’oligarca perd tot el seu poder institucional en passar de 101 a 19 diputats. Per la seua banda, el gran desengany ha estat per a l’ultranacionalista Partit Radical, favorits a les enquestes d’aquest estiu. La formació de l’excèntric Oleh Lyashko, tristament famós per fotografiar-se interrogant presoners torturats al Donbass, i que comptava amb el suport electoral de la facció neonazi «Assemblea Social-Nacional», ha obtingut només un 7,4% dels sufragis.

Els altres partits d’extrema dreta, molt actius durant l’euromaidan i molt presents en el govern i les milícies del règim de Kiev, també han patit una significativa pèrdua de poder polític. Sovoboda (amb un 4,7%) i Pravy Sektor (amb un 1,83%), resten com a testimonials dins la Rada, ja que, sense assolir el 5%, els neonazis només han obtingut, respectivament, 6 i 1 diputats per elecció directa en districtes electorals petits.

La presència ultra no acaba ací, els comandants de les principals unitats de la NazGard ucraïnesa, formada per radicals d’extrema dreta i responsable directa de crims de guerra al Donbass; també han estat elegits com a diputats en les candidatures de «Front Popular», «Partit Radical», Batkivschyna i Pravy Sektor.

Pel que fa als hereus polítics de Yanukovitx, ara renegats i reconvertits en Bloc d’Oposició, han restat ben lluny de disputar la victòria electoral en obtenir només el 9,4% del vot. Cal recordar que el 2012 el Partit de les Regions del deposat i exiliat president, havia obtingut el 30% dels vots. L’altra força contrària al Maidan, el Partit Comunista d’Ucraïna, criminalitzat pel règim, en procés d’il·legalització i violentament perseguit pels carrers de tot Ucraïna, ha perdut tot el suport electoral. Els comunistes ucraïnesos passen a ser força extraparlamentària, doncs només han obtingut el 3,9% del vot. El seu líder Petro Shimonenko ha denunciat la manca de legitimitat dels dos darrers processos electorals, celebrats en un clima de violència anticomunista i sense la concurrència de parts senceres del país. Cal dir que, tant els comunistes com el Bloc d’Oposició, han estat els partidaris més clars d’arribar a solucions pacífiques amb els rebels del Donbass.

Legitimitat en entredit

Certament, els antimaidan han estat els més perjudicats per la baixa participació en aquestes eleccions. Sense tenir en compte Crimea ni les zones controlades pels rebels, només un 52% dels ucraïnesos han participat en els comicis, és la xifra més baixa de la història. La participació ha estat especialment baixa (menys del 46%) a les zones del sud i l’est del país, reclamades pels rebels com a parts de la naixent Unió de Repúbliques Populars de Novorossya. Així doncs, les zones controlades pel règim a les disputades regions de Lugansk i Donetsk, han registrat una participació que no arriba al 33%; 39% a Odessa, on es va perpetrar la massacre nazi dels locals sindicals; i, respectivament, 41%, 43% i 45%, a les meridionals Kherson i Mykolaiv i, a l’oriental Kharkov (on hi és la ciutat més gran del país). També la minoria hongaresa de Zakarpattia, ha donat l’esquena a les eleccions, amb només un 44% de participació. Fins i tot, a Kiev, capital de l’euromaidan la participació ha estat prou baixa, amb un 55%.

778321_original

A tot això, cal tindre en compte que a les zones controlades pel règim a Donetsk i Lugansk han votat fins 10.000 soldats ucraïnesos. La baixa participació del sud i l’est d’Ucraïna contrasta amb l’elevada concurrència a l’Oest, en especial a Lvov (70%). Un fet que ens mostra com d’increïlement dividit es troba el país, perquè si les eleccions serveixen per consolidar el canvi polític propiciat pel putsch maidanista, també evidencien la poca legitimitat que el nou règim té en amples zones del país.

Aproximadament, 4,6 milions de ciutadans de l’antiga Ucraïna, a Crimea, Donetsk i Lugansk, no han participat de les eleccions perquè es troben fora del control efectiu de Kiev. Les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk celebraran les seues pròpies eleccions, completament al marge dels resultats anteriorment comentats, el proper 2 de novembre.