Les dades de l’Instituto Nacional de Estadística per al primer semestre de 2014 són ben eloqüents, continua la sagnia de població als Països Catalans i a la resta de l’Estat Espanyol. La dolenta situació econòmica juntament amb la baixa natalitat ha propiciat que el creixement de la població torne a ser negatiu en els primers sis mesos de l’any. Sense comptar la Catalunya Nord i la Franja de Ponent, als Països Catalans s’han perdut 16.864 habitants. Amb tot, cal assenyalar que la situació a les Illes Balears és ben diferent a la del País Valencià (-7.208) i el Principat de Catalunya (-15.554). Així, si els territoris continentals han perdut 22.762 habitants, els insulars han matisat aquesta caiguda amb un increment de 5.898, el que representa en termes relatius l’augment més gran de tot l’Estat.
Amb molt, la major part del creixement de població balear es deu a l’arribada d’immigrants (4.918), que han arribat fonamentalment des d’altres territoris dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, amb vistes a l’inici de la temporada turística. De manera que, en bona part, es pot entendre aquest increment des d’un punt de vista estacional. Pel que fa al País Valencià i Catalunya, si tenim en compte la gent que ha marxat del territori, el saldo migratori és negatiu: -7.249 i -18.373 respectivament. En total, el saldo migratori als Països Catalans sota domini espanyol és negatiu en 20.704 persones.
Pel que fa a les migracions d’habitants del país cap a fora de l’Estat, convé assenyalar que de les 17 comunitats autònomes, Catalunya és la que presenta un saldo més negatiu (-19.314), mentre que el País Valencià ocupa el tercer lloc (-6.953). Junts els dos territoris continentals han vist marxar 26.267 veïns cap a altres estats del món.
L’emigració de joves d’arreu els Països Catalans cap a altres nacions, agreuja les tendències negatives en el creixement vegetatiu. Amb penes i treballs els naixements han superat les defuncions, i el saldo vegetatiu ha sigut de 3.840. Destaca especialment el País Valencià, on la diferència entre natalitat i mortalitat ha estat pràcticament imperceptible, amb un ridícul creixement vegetatiu de 40 persones. Així doncs, la tendència a l’envelliment de la població dels Països Catalans, s’accentua amb la pròpia migració de joves en edat de procrear que marxen cap a altres indrets per cercar un futur que ací se’ls hi nega.
