Les acampades que milers de persones han protagonitzat aquests dies han arribat fins a la jornada de reflexió i la mateixa jornada electoral.
La més gran dels Països Catalans, a la barcelonina plaça Catalunya, va aplegar el divendres a mitjanit més de 10.000 persones, que van voler expressar el seu suport i desafiar l’amenaça de desallotjament per part de la policia, amenaça que finalment no va poder dur a terme.
El moviment, que ja dura prop d’una setmana, ha aconseguit, més enllà de les persones que participen en les assemblees i actes, despertar una gran onada de simpatia entre la població, demostrant fins a quin punt és compartit el malestar amb un sistema que imposa retallades socials i polítiques econòmiques antipopulars i antiobrerees, sigui quin sigui el partit en el govern. Així, la solidaritat amb la protesta a Barcelona prengué forma de cassolades que s’han estès el divendres i dissabte per diversos barris de la ciutat a partir de les nou del vespre.
La gran incògnita per a molts és quina incidència tindrà la mobilització en les eleccions, però altres també paren atenció al paper que el moviment pot tenir davant futures noves retallades dels drets socials i agressions de l’oligarquia capitalista financera.
L’acampada de Barcelona, com la majoria de les que han sorgit arreu del país, ja ha fet pública la intenció de continuar més enllà del diumenge, i en els seus debats s’han començat a plantejar i fer propostes de noves mobilitzacions i de concreció de les reivindicacions, unes propostes que estan en permanent debat i discussió en les comissions de treball i assemblees.
