Aquest cap de setmana dues poblacions, Sant Celoni i Ripoll, realitzaran consultes populars per decidir si es tiren endavant les respectives Àrees Residencials Estratègiques (ARE). Ambdós casos formen part d’un pla impulsat per Política Territorial per construir més de 90.000 habitatges en una vuitantena de municipis del Principat.
>> L’ACCENT 129: Àrees residencials estratègiques: urbanisme sostenible o suport a un sector en hores baixes
Les ARE, pretenen convertir espais en sòl urbanitzable per la via d’urgència amb un mínim d’un 50% d’habitatge protegit. Inicialment es tractava de 100 projectes en 86 municipis, amb més de 90.000 nous pisos. Tot plegat amb la certificació del crash del sector immobiliari i amb la voluntat de “donar resposta a la situació dels promotors immobiliaris en una conjuntura de desacceleració de l’activitat econòmica”, com va afirmar en la presentació dels projectes el mateix conseller Joaquim Nadal.
Consulta a Sant Celoni
Una de les poblacions on el projecte d’ARE ha aixecat més controvèrsia és Sant Celoni (el Baix Montseny, el Vallès Oriental). En el paratge de can Riera de l’Aigua, entre la riera del Pertegàs i el Parc natural del Montseny, es va dibuixar un nou barri de 1.275 habitatges. Posteriorment, i després d’un informe ambiental desfavorable, la xifra es va reduir a 572.
El projecte sempre ha comptat amb l’oposició de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La regidora independentista, Montserrat Vinyets, explica a L’ACCENT que tot plegat “va caure del cel” mesos després d’acordar amb l’equip de govern de CiU d’iniciar un procés participatiu per redactar un nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Malgrat això el consistori celoní ràpidament va acceptar la proposta de Política Territorial.
Aquest fet, va suposar segons Vinyets, dinamitar el pacte d’investidura i governabilitat que mantenien CiU i la CUP. “Qui va incomplir l’acord van ser els convergents tot i que en el darrer moment van intentar salvar-ho anunciant una consulta popular” explica.
Amb aquest escenari diumenge el conjunt del padró -i no del cens, fet que permetrà el vot dels nouvinguts- està cridat a acceptar o rebutjar el projecte. Vinyets no s’atreveix a fer pronòstics però es mostra confiada amb una victòria del “no”. A favor han fet campanya activa CiU -que ho ha vinculat amb la construcció del nou hospital- i “descafeïnada” el PSC.
Un cas molt diferent a Ripoll
Aquest dissabte la ciutadania de Ripoll també està cridada a les urnes per decidir si el projecte d’ARE continua endavant. Més enllà de la coincidència amb Sant Celoni, tant per les dates com per la fórmula -una consulta vinculant però no legalitzada-, la situació és ben diferent.
El projecte ripollès, que suposaria la construcció de 489 habitatges en una zona industrial de 5,5 ha es tracta de sòl urbà. Així mateix el POUM vigent -aprovat definitivament el juliol de 2008- suposa un desenvolupament urbanístic de 420 pisos en el mateix espai. L’ARE suposaria incrementar-ne el nombre i, sobretot, assegurar l’inici de les obres, especialment en un context d’aturada immobiliària com l’actual. En aquest sentit les costosos obres per mitigar la inundabilitat -l’espai se situa al costat de l’aiguabarreig entre el Ter i el Freser- poden ser un fre per la propietat per iniciar les tasques d’urbanització.
D’aquesta manera les opcions per dissabte es redueixen a descartar l’ARE -i per tant mantenir vigent el POUM-, o acceptar-lo amb 14 al·legacions consensuades per part dels tres partits amb representació municipal (CiU, Esquerra i PSC). Les esmenes rebaixen de nou el número de pisos a 420, pretenen augmentar les cessions del 10 al 15% (com a la resta d’ARE) i demanen eliminar els pisos de protecció oficial de règim concertat ja que el seu preu pràcticament supera els de renda lliure.
Amb aquest escenari, a priori, els tres grups municipals donen suport al sí, tot i que explícitament només ho fan els socialistes. Aposten pel vot negatiu el Grup de Defensa del Ter (GDT), l’associació de veïns del barri on es projecta l’operació i la patronal comarcal. Els empresaris del totxo temen que una gran empresa forània s’emporti l’adjudicació de l’obra mentre a Ripoll hi ha la construcció de 150 pisos aturats.