Tot i que alguns diran que Vittorio Giardino compta amb obres de més qualitat en la seva bibliografia, el recull que ara ens permet llegir íntegrament “No Passaran!” en català és un innegable exemple de bon còmic europeu. Aquest volum concentra en una edició d’autèntic luxe el que en realitat és una de les aventures d’en Max Fridman, antic brigadista internacional, heroi intel·lectual, jueu i obrerista que fa de la seva bonhomia gairebé la seva característica principal com a personatge.
Després d’uns anys d’haver lluitat a la Guerra d’Espanya contra el feixisme, la dona d’un amic i company d’armes seu el requereix per anar a cercar aquest últim, desaparegut enmig del conflicte. A partir d’aquí Max viatjarà a Barcelona, i d’allí encara al front de l’Ebre, enmig d’una trama detectivesca que serveix l’autor per retratar la situació històrica d’aquells temps. Això inclou des dels diferents personatges (periodistes internacionals, agents de serveis secrets estrangers, militars, pistolers, membres de les organitzacions polítiques, etc) fins a la confrontació al si d’un bàndol republicà gairebé del tot vençut.
En aquest sentit, potser una de les millors virtuts d’aquesta novel·la gràfica siga la notable feina de documentació realitzada per l’autor i que es pot apreciar a tots els nivells, també gràficament. Pareu atenció, per exemple, a la premsa i al recull de cartells revolucionaris que es veuen retratats. Realment, tot l’apartat visual és espectacular, amb un Giardino en plena forma que desenvolupa un dibuix a mig camí entre la línia clara i l’estil realista, amb un color molt treballat, amb influències fotogràfiques en la composició i un bon domini del ritme narratiu. La part més fluixa, en canvi, l’aporta un guió que se sustenta sobre una estructura de recerca massa feble per la longitud de l’obra. Està clar que aquesta funciona a mode de catalitzador de l’acció, de tal manera que l’autor pot fer anar el protagonista on ell vol amb l’excusa de seguir una pista. Però, en la pràctica resulta un poc frustrant veure la manca d’avenços mentre el nus es va fent cada vegada més gros, fins que a la fi es pot resoldre. De tota manera, tot això depén de les filies del lector quant als gèneres.
En general, trobe que qualsevol lector adult, amant del còmic, de la novel·la gràfica i de la nostra història sabrà gaudir d’aquest “No Passaran!”. I més en aquesta edició de luxe per part de Norma Editorial, amb annexos, tapa dura, paper bo, i una reducció de grandària respecte de l’original que hom diria que afavoreix el resultat. Per últim, potser caldria afegir una xicoteta reflexió. Cal que per poder llegir una traducció al català, el guió es desenvolupe necessàriament a casa nostra? En un elevat percentatge de vegades, sembla que sí, i això segurament parla d’una certa concepció casolana que tenim de la nostra llengua. No voldria menystenir la bona feina fet pels editors però, fora bona cosa poder llegir també en català la resta de les obres de Giardino.
Vittorio Giardino. No passaran! Norma Editorial. 240 pàgines, color , 25 €
){kind=link}