Robert Morral, militant d’ÍTACA-Organització Internacionalista dels PPCC, reflexiona a partir d’una conversa amb una infermera de la brigada cubana que va estar destinada a Andorra durant la primera fase de la pandèmia
Fins a la data del mes de març d’enguany, la Unitat Central de Cooperació Mèdica cubana comptabilitzava fins a 28.729 membres de personal sanitari cubà en seixanta països. Tanmateix, segons l’Anuari Estadístic de Salut, entre 2015 i 2018, Cuba va arribar a desplegar més de 50.000 cooperants sanitaris en 68 països diferents. Malauradament però, els canvis de governs i els cops d’estat encoberts a Brasil, Bolívia i Equador han provocat la retirada imminent de milers de membres de les brigades mèdiques en aquests països.
El contingent internacionalista Henry Reeve va arribar Andorra per lluitar contra la pandèmia sanitària provocada per la COVID-19
Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), la primera brigada de professionals cubans de la Salut que va donar servei mèdic a l’exterior, fou a l’Algèria, l’any 1963. Des de llavors més de 400.000 professionals han servit en 164 països d’Amèrica Llatina i del Carib, de l’Àfrica, d’Orient Mitjà, de l’Àsia i també a Europa (Portugal i, ara, Itàlia i Andorra). Aquests serveis es coneixen popularment com a «missions mèdiques» i inclouen l’enviament de professionals sanitaris a països que ho sol·liciten oficialment al Govern cubà per diferents motius: perquè no compten amb personal suficient en situacions regulars o durant una crisi com l’actual pandèmia de coronavirus; perquè desitgen reforçar especialitats concretes; o perquè necessiten cobrir l’atenció sanitària de zones allunyades o arriscades, a les que els metges locals refusen anar-hi.
El setembre del 2005, Fidel Castro va ordenar la creació d’un Contingent Internacional de Metges Especialitzats en Situacions de Desastres i Greus Epidèmies per oferir assistència als EUA després del pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans. El contingent, que inclou metges, infermeres i tècnics de la salut, va agafar el nom de Henry Reeve, un internacionalista nord-americà membre de l’Exèrcit Alliberador cubà durant el segle XIX, en la guerra de la independència contra Espanya. Aquest cos sanitari amb quasi 8.000 professionals de la salut distribuïts en vint-i-dos països, compta amb 28 brigades que han enfrontat, segons el Ministeri de Salut Pública Cubà (MINSAP), els efectes de 16 inundacions, 8 huracans, 8 terratrèmols i 4 epidèmies. Entre el seu historial, les autoritats cubanes i internacionals ressalten especialment el tractament de l’Ebola a Libèria, Sierra Leone i Guinea Conakry durant l’any 2014.
A tota aquesta onada de tendresa i solidaritat cal sumar-hi una dada important i sovint no tan coneguda com les missions mèdiques internacionalistes cubanes: les beques per estudiar medicina a l’Havana. Desenes de milers de joves de països, principalment en vies de desenvolupament o d’allò que anomenem tercer món, han estat becats per estudiar de forma totalment gratuïta al país de Fidel i del Che. L’únic compromís que el govern cubà adquireix amb les i els estudiants que reben la beca, és un contracte (personal i simbòlic) que ha de signar l’estudiant, on aquest es compromet a donar cobertura sanitària gratuïta en el seu país d’origen, especialment a les capes de població més humil i necessitada.
Durant el passat mes d’abril i fins al 14 de juliol una brigada mèdica cubana del contingent internacionalista Henry Reeve va arribar Andorra per lluitar contra la pandèmia sanitària provocada per la COVID-19, al cap de dos mesos i gràcies a la seva feina, Andorra era el primer i únic país d’Europa que no tenia cap ingrés hospitalari per COVID-19.
L’Accent hem parlat amb una de les seves protagonistes. El seu nom és Leidysbet López Cantero i és llicenciada en Infermeria. Té 36 anys i va estar a Andorra destinada a l’UCI de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Per ella el contingent mèdic internacionalista Henry Reeve “és un missatge de pau”. “És l’amor del poble de Cuba, multiplicat pel món. És l’internacionalisme. És el desig de salvar vides a canvi de res, perquè la vida no té preu”. Aquesta era la seva primera missió internacional. “Andorra marca un abans i un després en la meva carrera professional i en la meva vida”.
I no ha estat una experiència innòcua. Passar de treballar en les condicions materials i tecnològiques en què es treballa al sistema sanitari cubà a les d’un sistema sanitari estàndard de l’Europa Occidental. “Vaig aprendre molt de certes noves tecnologies que no és un secret per a ningú que en la meva Cuba no les tenim”. I treballar colze a colze amb gent d’un altre país i una altra concepció del món. “Vaig conèixer noves cultures i noves amistats, i, sobretot, vaig col·laborar en salvar moltes vides”.
Andorra és un Estat molt petit, enclavat als Pirineus i amb una població d’uns 80 mil habitants. Un sistema social i sanitari amb de difícil comparació amb el sistema cubà. “El SAAS (Servei Andorrà d’Atenció Sanitària) és un sistema molt ben dissenyat, com el MINSAP (Ministeri de Salut Pública de Cuba). Les diferències poden estar basades en la tecnologia i en el fet que el nostre sistema és gratuït per a tota la població. Les similituds són l’amor amb què es treballa i que la fi és salvar vides humanes”.
Leidysbet López Cantero és llicenciada en Infermeria. Té 36 anys i va estar a Andorra destinada a l’UCI de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Cuba desperta passions i odis depenent de l’adscripció política que es tingui i de la lectura geoestratègica llatinoamericana i mundial que es faci. Molts i moltes denunciem l’imperialisme que practica i ha practicat històricament EUA cap a Cuba i els diferents pobles de Llatinoamèrica, una altra molta gent no ho fa i només jutja injustament el país de Fidel per no ser una suposada democràcia liberal burgesa en termes occidentals, però hi ha una cosa indiscutible que ni uns ni altres poden posar en dubte: l’increïble bon sistema sanitari públic que tot i el dur i injust embargament genocida practicat per la primera potència mundial, és el millor de la regió llatinoamericana i un dels millors del món.
Algunes companyes i companys catalans que han visitat l’illa i coneixedores del seu sistema de salut argumenten que, a diferència dels Països Catalans i l’Estat espanyol, un dels valors fonamentals és l’assistència i política sanitària comunitària i de prevenció que es fa a Cuba. “El sistema de Salut cubà està dissenyat per arribar a tots els racons de la nostra illa on no es quedi ningú sense assistència mèdica, per això es van crear els Policlínica i els metges de família. D’aquesta manera s’aconsegueix la prevenció de qualsevol mena de malalties i se li dóna seguiment a les malalties cròniques i a les agudes”.
Personalment, vaig conèixer les brigades mèdiques i d’alfabetització en diferents països d’Amèrica Llatina, però hi ha una altra solidaritat internacionalista que m’ha commogut tant o més que aquestes increïbles brigades internacionalistes i solidàries: les beques en estudis de Medicina que dóna Cuba per a joves de diferents països. Recentment 200 joves nord-americans d’origen humil van tornar a EUA després d’haver estat becats en estudis de medicina per Cuba.
¿No és una mica com de poesia revolucionària que Cuba, aquesta illa petitona que rep aquest embargament genocida de la primera potència mundial que ha provocat tant dolor, bequi en estudis de Medicina a joves procedents del mateix cor i entranyes de l’imperi? Na Leidysbet ho explica molt senzillament: “Cuba és una illa petita però plena d’amor i no ens preocupa d’on venen les persones. La nostra preocupació és col·laborar amb el món per millorar la qualitat de vida de l’individu”.
I la veritat és que no semblen paraules buides. Deia el Che que la Solidaritat és la tendresa dels pobles, però… ¿Com una illa relativament petita, amb una població de poc més d’11 milions de persones, pot arribar a donar tanta solidaritat a escala mundial? ¿Com, mentre les grans potències occidentals, amb els EUA al capdavant, sovint provoquen guerres, bloquejos i saquejos a les nacions més pobres, Cuba salva vides, enviant les seves brigades mèdiques a mig món? De nou, paraules senzilles per explicar coses que, en el fons, no són tan complicades, com és, a on es posen les prioritats col·lectives. “Per això estem aquí, només per salvar vides humanes i no per guerres i bombes. Cuba és amor, pau i solidaritat”.
