L’objectiu explícit de la campanya ha estat el de fer una esmena a la totalitat als plantejaments de CiU. En molts barris i viles de l’àrea metropolitana, els comitès locals han arribat a agrupar més d’un centenar de persones.
Estratègia política
En aquesta primera setmana de campanya s’ha observat clarament com l’estratègia política de la candidatura ha estat la de denunciar la situació econòmica i política actual i assenyalar els seus culpables. L’objectiu explícit ha estat el de fer una esmena a la totalitat als plantejaments de CiU i a les elits barcelonines. Això significa que s’ha vençut la temptació, sempre present en tota campanya electoral, d’entrar a atacar a fons les fronteres electorals de la formació -en aquest cas, segons assenyalen les enquestes, ERC, ICV i sobretot SI-.
Alhora, l’ús de la campanya electoral com a campanya política pot, si els resultats acompanyen mínimament, donar rèdits a la formació a mig termini. El missatge polític d’alternativa absoluta als plantejaments socioeconòmics sobre la crisi està calant. La percepció de la CUP com a candidatura que planteja una forma de fer política més desitjable també supera abastament el gruix dels potencials votants, segons les enquestes. Tot plegat sembla indicar que si la CUP obté representació parlamentària, pot esdevenir a ulls de la majoria de població, l’oposició ideològica real a CiU. Un punt de partida molt interessant de cara als moviments per a la recomposició de l’esquerra al Principat, que sembla que s’iniciaran després de les eleccions.
Suports polítics
Els suports polítics a la candidatura han estat de gruix al sí de l’esquerra anticapitalista i també del municipalisme alternatiu. Un dels primers a visibilitzar-se fou el suport de desenes d’activistes socials a través de la iniciativa Som Unitat Popular. Aquesta iniciativa va convocar un acte al CAT de Gràcia just abans de l’inici de la campanya electoral per a demanar el suport de la gent que es mou en l’activisme social a la candidatura. L’acte va aplegar diversos artistes i va finalitzar amb la projecció d’un vídeo que, un cop penjat a internet, ha assolit la insòlita xifra de més de 130.000 visitants en tres dies, multiplicant fins a 10 les visites dels vídeos de suport a altres partits més grans com CiU o el PSC.
També des de l’àmbit del municipalisme alternatiu s’han recollit importants suports. Així, han demanat explícitament el vot per la CUP les candidatures alternatives del Vallès de Ripollet, Cerdanyola, Barberà i Mollet, que en total sumen 5.232 vots i 6 regidors. Les candidatures de Badia, Castellar del Vallès i Sabadell, que sumen 7.440 vots i 8 regidors, han emès comunicats valorant que l’opció de la CUP té un paper important en aquestes eleccions.
Comitès locals de campanya
La campanya des de la base s’ha concretat en els comitès locals de campanya. S’han organitzat de manera oberta, diluint la frontera entre militants i no militants de la CUP, i permetent la participació activa i decisòria de l’activisme local i del conjunt de l’esquerra independentista. Això ha permès a la candidatura passar del simple suport via manifest a un suport pràctic del conjunt de lluites i moviments locals. Així, en poblacions amb moviments socials forts, els comitès locals de campanya han reunit i posat a treballar junts a desenes i desenes d’activistes de procedència diversa. En molts barris de Barcelona o localitats de l’àrea metropolitana, els comitès locals han arribat a agrupar més d’un centenar de persones.
Trencar el sostre de vidre del 3%
Tal com parlàvem en l’anterior número de L’ACCENT, la batalla de les enquestes era important pels interessos de la CUP, per tal de trencar amb la percepció que votar la CUP era llençar el vot perquè no assoliria el 3% necessari. Tot i que, com ha passat sempre amb els partits extraparlamentaris, les enquestes no s’han atrevit a ponderar el vot de la CUP al mateix nivell que els partits parlamentaris, sí que almenys han transmès la sensació que les possibilitats de superar el 3% són molt altes. De fet, les enquestes atorguen a la CUP el percentatge d’intenció directa de vot més alt que s’hagi atorgat mai a una formació extraparlamentària al Principat.
L’altre gran argument per a superar aquest sostre de vidre és la demostració de mobilització de l’entorn social. És en aquest sentit que s’ha dissenyat l’acte central de campanya, que es celebrarà el proper diumenge 18 de novembre a les sis de la tarda a l’antic Palau d’Esports de Barcelona. Amb un aforament de prop de 3.000 persones i amb el precedent del dia anterior, en que ERC també hi celebra el seu acte central, un ple absolut és el que vol la CUP per a transmetre que són opció guanyadora.
### La campanya des de la base
Per entendre de prop el que significa la CUP i el procés d’Unitat Popular, el més indicat és assistir a algun dels actes participatius que està duent a terme arreu de la CAC. Apropar-se a la gent fent servir formats diferents als usats pels partits parlamentaris ha estat un dels debats centrals que han tingut els comitès locals de campanya. A Sabadell, aquest debat es materialitzà en la convocatòria d’un acte participatiu, el passat dilluns 12 de novembre, amb el cap de llista per Barcelona David Fernàndez. Era un format que recordava moltíssim les campanyes de proximitat anglosaxones, i on el públic feia preguntes al candidat ja fos in situ o a través de twitter. L’acte, per a augmentar-ne el ressò, es va transmetre en viu per internet. La resposta de públic superà amb escreix la previsió dels organitzadors. Més de 200 persones ompliren el local mentre diverses desenes restaven a fora. El públic, a banda dels simpatitzants, el conformaven des de veïns del barri fins a persones actives de l’associacionisme local, juntament amb regidors d’altres candidatures alternatives del Vallès. Farcint el seu discurs amb referències a Montserrat Roig, Xesco Boix o Naomi Klein, Fernàndez explicà la proposta independentista de la formació sense eufemismes: “El nostre marc territorial són els Països Catalans i lluitarem per la seva independència”. Preguntat per quin creia que seria el paper de Convergència en tot plegat, afirmà que “votar CiU és votar la quarta onada de retallades dels darrers anys”. La proposta de la CUP-AE té també com a element central un discurs sobre la crisi completament antagònic al que branden els partits parlamentaris. “De la crisi no en sortirem per tenir 4 diputats, que els tindrem, sinó per corresponsabilitat en la lluita col·lectiva”, va afirmar, remarcant així el paper de la lluita institucional com a complement a una necessària lluita al carrer. Davant la mitificació de les institucions europees com a marc democràtic, explicà que “estem en contra de la Unió Europea perquè és un projecte neoliberal d’explotació de les classes populars”. “Ens neguem a pagar el deute dels bancs. Islàndia ho ha fet”. Aquesta és una de les propostes que més remarca la formació, fins i tot en alguns dels seus cartells. Respecte la vaga general del 14N, Fernàndez expressà el ple suport de la CUP-AE a la convocatòria de vaga, però remarcà que cal donar suport a totes les vagues que es donen durant l’any. “Mentre hi ha treballadors que fan vaga de fam, UGT està pactant”. Com a resposta a una pregunta formulada pel col·lectiu antisexista Justa Revolta, Fernàndez recalcà el compromís de la candidatura amb l’abolició del patriarcat. “Les heroïnes de la crisi són les mestresses de casa”, i tot seguit explicà que la candidatura proposa reconèixer a efectes econòmics el treball domèstic i de cures. En finalitzar l’acte, la sensació d’optimisme era general, fins i tot en gent que encara expressava els seus dubtes entre la CUP i altres opcions ja establertes al parlament. Però l’experiència d’escoltar un diàleg amb el candidat i de participar en un acte allunyat dels clixés del màrqueting polític era valorada i agraïda. Una proposta molt en consonància amb la filosofia de la Unitat Popular, de qui la CUP vol ser-ne la representant institucional.
