Des del passat 7 d’abril, els treballadors de Telefónica – Movistar estan en vaga indefinida. Us oferim els elements bàsics per entendre el perquè i el com s’està desenvolupant la que possiblement sigui la vaga de treballadors precaritzats més important dels darrers anys.
Per quins motius s’ha convocat vaga?
La convocatòria de vaga pretén denunciar la situació d’extrema precarietat en què es troben els treballadors que treballen per Movistar. Denuncien que les condicions de treball en empreses subcontractades o com a falsos autònoms suposen jornades laborals de set dies a la setmana i fins a deu hores diàries per un sou de 700-800 euros al mes. Exigeixen la recontractació per part de l’empresa de tots els treballadors ubicats en subcontractes i com a falsos autònoms.
Aquesta situació de precarietat és fruit del procés que s’inicià el 1995 amb la privatització de Telefónica. Com en molts processos privatitzadors, aquesta privatització suposà la venda de patrimoni públic a preu de saldo, l’encariment del servei (per exemple, la tarifa plana de mòvil i internet és de les més cares d’Europa), servei més deficitari i precarització aguda dels treballadors.
Pel que fa al procés de precarització, cal remarcar que Telefónica va passar de tenir 80.000 treballadors fixos a principis dels 90 fins als 20.000 actuals. Aquests treballadors, a més, tenen una vinculació contractual amb Telefónica que els desampara encara més. La primera ofensiva de la companyia per a fragmentar i precaritzar la plantilla foren les “contractes”. Empreses nominalment independents que treballaven només per a Telefónica, de manera que aquesta a la pràctica fixava les condicions laborals i salarials sense tenir relació directa amb els treballadors. Aquest model encara es va precaritzar més quan es van introduir les subcontractes de les contractes i es van generalitzar les contractacions de falsos autònoms. Així, el treballador esdevenia “empresari” -i per tant s’havia de costejar les despeses de seguretat social, impostos, vehicle, etc.- però tenia com a únic client l’empresa de telefonia, de manera que s’havia de plegar a les condicions que aquesta imposava. Durant els anys previs a la crisi aquest model, tot i generar expectatives de futur millor per a una part dels autònoms, en realitat aportava salaris situats entre 1200 i 1500 euros també amb jornades laborals molt llargues. Amb l’esclat de la crisi, aquests salaris han acabat disminuïnt fins als 700-800 euros degut a la capacitat de l’empresa de fixar els costos laborals en una situació d’alt atur.
Aquesta fragmentació també ha arribat a la pròpia estructura de marca de l’empresa. Així, la marca Telefónica s’ha reservat per a ús institucional com a identifidor de la companyia. En canvi, els serveis comercialitzats ho fan sota marques específiques. Movistar comercialitza tot allò referent a la telefonia i internet a l’estat espanyol i Sudamèrica. Són els treballadors d’aquesta marca els que han iniciat la vaga.
Qui convoca la vaga?
La primera vaga indefinida va ser convocada pels treballadors de Movistar de Madrid el 28 de març. Serà a partir del 7 d’abril que aquesta vaga s’estendrà a tot l’estat. La vaga la convoca una assemblea de treballadors que compta amb el suport dels sindicats de l’empresa CGT, CO.BAS i En Construcció.
Quin és el paper dels sindicats UGT i CCOO?
UGT va anunciar el passat 31 de març que convocaria vaga indefinida. Però d’aquell anunci no se n’ha sabut res més. Per la seva part, Comissions Obreres convoca només vaga uns dies determinats, moviment al qual finalment també s’ha sumat UGT. Els sindicats combatius denuncien que aquesta maniobra pretén arrabassar la interlocució al comitè de vaga, de manera que CCOO, UGT i Telefónica puguin escenificar negociacions i acords.
El comitè de vaga dels treballadors de Movistar ha denunciat que CCOO i UGT ja estan negociant d’esquena als vaguistes, i ha fet públic el document sobre el que estan treballant, molt lluny dels plantejaments i reivindicació de la vaga, segons el comitè.
Quines accions s’han dut a terme?
La vaga ha comptat amb diverses mobilitzacions dels treballadors, que principalment s’han realitzat al davant de les grans superfícies que la marca té a les principals ciutats. En aquestes concentracions s’han començat a fer visibles les escales de mà típiques de la companyia telefònica, en el que algú ha qualificat ja com la “revolució de les escales”.
De resultes de la vaga, l’acumulació d’avaries ha fet que el servei ofert per Movistar hagi estat deficient en algunes zones. Així mateix, s’han produït alguns sabotatges a la línia telefònica com el que va afectar les comarques del Bages, Berguedà i Alt Urgell durant el cap de setmana de Pasqua.
Com ha estat la resposta social de solidaritat?
La vaga ha generat la solidaritat de moviments socials, col·lectius de treballadors i organitzacions polítiques. Les iniciatives de solidaritat han estat dirigides cap a dos àmbits: la difusió de la vaga i la recollida de diners per a la caixa de resistència.
Pel que fa a la recollida de diners, les iniciatives han anat des dels 1.500 euros recollits durant el concert especial que Inadaptats celebrà el passat 18 d’abril a Vilafranca fins a la campanya “1 estudiant 1 euro” que es duu a terme a la Universitat de Barcelona.
Per què la vaga no apareix als mitjans?
Tot i la importància de la vaga, la seva presència als mitjans ha estat molt escassa i s’ha hagut de dirigir les mobilitzacions cap a les seus de grans mitjans de comunicació per a forçar-los a fer-se’n ressò. Així, el passat dilluns 20 d’abril la mobilització a Barcelona es va traslladar a les portes de Catalunya Ràdio i de RAC1. Tant els vaguistes com diversos moviments socials denuncien que la gran capacitat de contractació de publicitat que té Telefónica està exercint com a censura a l’hora d’abordar aquest tema.
