Crònica de dissabte 30 de maig
Les vaguistes accepten la proposta de Telefónica i abandonen l’ocupació
Durant tota la matinada i matí s’han succeït reunions amb noves propostes de Telefónica damunt la taula i contrapropostes des les vaguistes, que han pres una decisió en tensa situació.
A la matinada de divendres a dissabte, va arribar una nova proposta Telefónica; Barcelona en Comú havia mediat amb Kim Faura i feien la següent proposta: Telefónica proposava reunió amb les contrates i el comitè de vaga; hi hauria el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona com a mediador; i Jerónimo Vílchez, com a mediador de Telefónica; els punts a tractar serien el contracte bucle i els diferents nivells de subcontrata; la reunió s’hauria de fer previ desallotjament voluntari de la botiga.
La proposta recolliria una de les reivindicacions de les vaguistes -el reconeixement del comitè com a interlocutor-, però en deixaria fora moltes d’altres, com la figura de Telefónica com a part, no com a mediadora. Telefónica retiraria la denúncia per l’ocupació, sempre i quan desallotgessin en un marge de 2 hores després d’haver signat la carta.
S’han produït diversos debats de matinada, i les vaguistes han elaborat una contraproposta. Acceptarien la reunió però amb Telefònica com a part, no com a mediadora, així com incloent-hi les no represàlies per l’ocupació ni cap denúncia a treballadores en el marc de la vaga a tot l’Estat. Quedaria pendent acordar si la reunió l’exigirien mentre durés l’ocupació o acceptarien marxar-ne prèviament.
Després d’hores debatent-ho en reunions i assemblees que s’han allargat matinada i matí, a les 11:05 h han fet entrar tothom i han valorat dues opcions. La primera, acceptant la proposta de Telefónica però afegint que haurien de ser part, i no mediadora, o bé la segona, que no marxarien fins que Faura donés resposta a la seva contraproposta. Cal destacar que si bé Faura exigia resposta en 2 h després d’haver-la fet arribar, ell esgrimia que no podia donar resposta a una modificació de la inicial sense el vistiplau dels advocats -que estarien dormint- o de Madrid. Així doncs, l’ocupació de la botiga es podria allargar encara un o dos dies, situació que algunes vaguistes defensaven des d’una posició de força de cara a la negociació.
La primera proposta asseguraria tenir reunió, però amb unes condicions i punts damunt la taula poc avantatjoses i sense gaire garanties que el desenllaç fos diferent del de la reunió del passat dilluns 11 de maig. La segona presentaria un futur del tot incert però demostraria una posició de força des de la que partir amb més contundència a l’hora de negociar.
En una primera votació, a les 11.15 h, l’assemblea allí present s’ha decantat clarament per la segona opció, tot i que l’assistència no era molt massiva, en general. A continuació s’ha fet una segona assemblea, aquesta en exclusiva de vaguistes i apartada, al fons de la botiga.
A les 11.45 h ha conclòs l’assemblea, on han decidit finalment acceptar la proposta de Telefónica. La decisió no ha estat unànime ni exempta de polèmica i tensió, ja que si bé ha estat majoritària, algunes vaguistes s’han encarregat de recordar que no era aquesta la posició amb la qual havien entrat feia 8 dies a la botiga: no marxar-ne sense cap acord -no promesa de reunió-, i menys amb Telefónica com a mediadora i no com a part. Algunes vaguistes ho han valorat com un retrocés respecte tres setmanes enrere.
Amb tot, els portaveus han destacat que la posició de l’empresa no sembla tan enrocada com fa tres setmanes. Javi Marco i Aitzol Ruiz de Azúa han signat l’acord a les 13h amb Kim Faura i un assessora de l’empresa, davant la presència d’Ada Colau i Gerardo Pisarello com a testimonis. Poc abans de les 14 h, Marco i Ruiz han arribat a la botiga entre aplaudiments i abraçades. S’ha fet una nova assemblea a part, exclusiva de vaguistes, que havia de servir per explicar i exposar l’acord i on s’han visibilitzat, de nou, les diferents posicions respecte l’acord aconseguit. Malgrat tot, les vaguistes s’han fet una foto de família victoriosa, fent pinya i aixecant els ànims pel que s’ha aconseguit fins ara, ja que la vaga no ha acabat.
Amb tres quarts d’hora ha començat la roda de premsa, que ha estat precedida per una columna de vaguistes que sortien amb objectes, motxilles i d’altres útils que deixaven entreveure la marxa de la botiga. Durant la roda de premsa, Javi Marco i Aitzol Ruiz han explicat els acords a què s’han arribat: la reunió es farà entre el 2 i el 5 de juny, al Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb la presència del degà com a mediador. També hi haurà un representant de Telefónica com a mediador, mentre que la part empresarial estarà representada per les contrates.
Les vaguistes aconsegueixen, doncs, el reconeixement com a interlocutors vàlids, així com la retirada de la denúncia a Ruiz de Azúa. Damunt la taula: la jornada de 40 hores setmanals i els diferents nivells de contractació i subcontractació.
“La lluita continua”
Les declaracions a premsa han tingut un fort component emocional, sobretot quan les vaguistes s’han posat darrere dels dos portaveus per donar-los suport. “Si no haguéssim fet aquesta vaga, en tres mesos haguessin destruït els llocs de feina que queden [de contrates] i ens hauríem hagut de fer autònoms tots”, han exposat.
També han ressaltat els aspectes més positius de la vaga. “Aquí dins ens hem organitzat molt ràpidament”, a part de la pinya que han fet a nivell emocional i personal. “La vaga i la lluita al carrer continuen: dimarts seguirem fent piquets”, ha assegurat Marco. En aquest sentit, han agraït el suport de les forces polítiques que han signat el compromís de les escales, així com dels moviments socials i polítics que han estat allà com una més. “Això és una victòria de la classe obrera i de la unitat popular”, han assenyalat.
Crònica de divendres 29 de maig
Telefónica ataca per tots els fronts, la solidaritat de classe respon amb fermesa
L’empresa aconsegueix que el jutge ordeni el desallotjament i les vaguistes aconsegueixen una ràpida resposta solidària
L’empresa mou tots els fils per acabar amb l’ocupació del MWC sense voler negociar ni resoldre el conflicte laboral, mentre que els i les vaguistes segueixen exigint negociar i resoldre el problema en el seu origen.
Divendres 29 es complien els 7 dies d’ocupació del MWC, l’ #OccupyMovistar, i el 53è dia de vaga en un punt que semblava no haver-se de desencallar: les vaguistes, com sempre, disposades a negociar, tenien enfront una Telefónica que s’hi tancava en banda, a l’espera d’una ordre de desallotjament que el jutge desestimava tot convidant-la a resoldre el conflicte per la seva motivació, la laboral.
De fet, feia un parell de dies que l’empesa havia ofert a les vaguistes d’asseure’s en una mesa de negociació, però en la condició de mediadora, entre elles -les vaguistes- i les empreses de contrates. I sempre, previ desallotjament voluntari del MWC. En una gran assemblea dijous a la tarda, les vaguistes havien rebutjat aquest oferiment, en tant que no complia cap del requisits que demanen: la determinació de les vaguistes és no marxar sense acord -no sense convocatòria de taula de negociació- i amb Telefónica com a part, no com a mediadora.
Al migdia de divendres, però, van saltar totes les alarmes: el jutge ordenava el desallotjament del MWC. L’arribada de solidàries al MWC va ser immediata. D’entre les primeres, les futures regidores de la CUP-Capgirem Barcelona Maria José Lecha i Maria Rovira, per bé que de les més sonades va ser, una estona després, la de la més que probable futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, mostrant el suport de la candidatura Barcelona en Comú a les vaguistes. Escenes que trenquen esquemes en aquesta societat, com la de la pròpia Maria José Lecha apuntant-se el número de Rereguarda en Moviment al braç només arribar, en vistes al que semblava un desallotjament imminent.
A primera hora de la tarda, les vaguistes celebraven una assemblea per encarar la situació, mentre alguns barris activaven columnes solidàries per desplaçar-se fins la manifestació que tindria lloc a partir de les 19 h al Parc de les Tres Xemeneies, al Poble Sec, fins la botiga. Centenars de persones es manifestaren sorollosament, mostrant la solidaritat activa amb les vaguistes, mentre a la botiga un patrulla de Mossos havia de tornar un parell de cops per notificar el desallotjament a na Maria José Lecha i el diputat David Companyon (ICV-EUiA). Un grup de gent tallava solidàriament el carrer Fontanella, en una acció que s’allargaria fins ben entrada la nit.
Ja al vespre, i amb centenars de persones solidàries congregades, una flashmob rebatejava el MWC en el Strike World Centre, rètol al qual hi afegien també les paraules ‘lluita’ i ‘#ResistènciaMovistar’. A l’acció hi participaven desenes de solidàries allí presents.
Poc després de les 21 h, començava la roda de premsa. En aquesta, Javi Marco, portaveu del comitè de vaga, exposava de bell nou les motivacions de la vaga i d’estar ocupant la botiga, totalment contra la seva voluntat ja que elles l’únic que volen és treballar en condicions dignes. Va denunciar que Telefonica seguia sense voler-los reconèixer com a treballadors/es seus, “quan jo estic obligat a presentar-me com a tal quan vaig a les cases a treballar”. “Aquí dins hi ha famílies que passen gana, que treballen d’entre 12 i 14 h diàries, 7 dies a la setmana; si un dia et negues a treballar a l’endemà ja no cal que tornis”, va exposar, denunciant la situació d’esclavitud en què es troben els i les tècniques de Telefónica. “Volem tornar a casa però no ho farem sense una mesa de negociació”.
A continuació, va prendre la paraula na Gabriela Serra, recordant el suport actiu de desenes i desenes de col·lectius i organitzacions polítiques, així com de candidatures, algunes de les quals, allí presents, van mostrar després el seu suport explícit a la lluita de la #ResistènciaMovistar. Serra va denunciar que la mateixa Telefónica assegurava estar perdent 75.000€ diaris amb l’ocupació de la botiga -centenars de milers d’euros fins aleshores, doncs-, i que tot i això preferia mantenir les seves treballadores en pèssimes condicions, abans d’asseure’s a negociar i deixar de perdre diners.
El moment més emotiu de la roda de premsa, però, va ser quan es va recordar que allí hi faltava una persona, n’Aitzol Ruiz de Azúa, portaveu de les vaguistes i que ha estat inculpat com a cap de turc per part de Telefónica en la denúncia per l’ocupació de la botiga. “L’han triat a ell perquè és el portaveu, però no saben que tots i totes som portaveus d’aquesta lluita”, va afegir, mentre les solidàries assistents cridaven ‘jo sóc Aitzol’, algunes vaguistes mostraven cartells ‘Tots som Aitzol’ i Marco s’eixugava les llàgrimes, visiblement emocionat.
La darrera oferta de les vaguistes, ahir vespre, era una mesa de negociació on el degà del Col·legi d’Advocats exerciria de mediador entre elles, d’una banda, i les contrates i Telefónica, de l’altra. La mesa podria estar observada, també, pels partits signants del compromís de les escales.
Després de la roda de premsa, es van suspendre els concerts previstos, en ares de no donar possibles motius de desallotjament sota excuses de seguretat pública. La gent, però, va seguir congregada donant suport a les vaguistes durant tota la nit i matinada. Com cada dia, el menjar havia estat elaborat solidàriament per un col·lectiu extern. En aquest cas, fou a càrrec de Sindillar, que van fer ceviche, menjar típic peruà. No en va, moltes vaguistes tenen origen sud-americà, amb forta presència peruana.
