Una setmana després de les eleccions legislatives ucraïneses, les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk elegiren diumenge parlaments i primer ministre. La concurrència de votants ha estat molt elevada a ambdues repúbliques, un fet que ve a confirmar la fractura d’Ucraïna. Malgrat la pobre informació oficial, la imatge de les llargues cues aquest diumenge als 364 col·legis electorals de Donetsk i els 102 de Lugansk, contrasta sense dubte amb el 32% de participació registrada dia 26 d’octubre en les zones del Donbass controlades pel règim.
En total han votat 1.012.683 a la República Popular de Donetsk i almenys 630.000 a Lugansk. També s’obriren urnes a Rússia, als camps de refugiats de Rostov. Els resultats no han sorprès ningú, doncs han atorgat una clara victòria als que fins el moment eren líders de les Repúbliques Populars. A Donetsk, l’electricista Aleksander Zakharxenko, líder del Batalló Oplost i, des d’agost, successor de Borodai al capdavant de la República. ha estat elegit Primer Ministre amb un 76% dels vots. A Lugansk, Igor Plotnisky, exoficial de l’exèrcit roig i inspector de drets del consumidor, que havia estat designatpresident de Lugansk des d’agost, ha guanyat també còmodament, amb un 63% dels vots.
En les parlamentàries, el moviment “República de Donetsk” -que encapçala Zakharxenko- ha obtingut el 65% dels vots. Es tracta d’un moviment separatista, nascut el 2005, i de marcades idees anti-OTAN i anti-UE, que havia estat il·legalitzat el 2007, i que va mantenir una activitat soterrada fins l’esclat de les revoltes antimaidan a començaments d’any. A Lugansk el moviment que encapçala Plotnisky, “Pau per a Lugansk”, ha estat el vencedor amb un 69% dels vots.
El Partit Comunista de la República de la Popular de Donetsk, primer partit creat a la regió, no va poder participar en les eleccions de diumenge, segons el president de la comissió electoral es tractava d’un problema en la inscripció del partit. Aquest fet que ha estat assenyalat pels mitjans acòlits al règim anticomunista de Kiev,en contrast amb les seues eleccions on el Partit Comunista d’Ucraïna sí pogué presentar llistes tot i que en condicions precàries per la criminalització i persecució política que pateix i el procés d’il·leglització en el que es troba immers.
Boris Litvinov, líder del Partit Comunista local i fins el moment, president del soviet (parlament) regional, oferia una visió diferent en una entrevista concedida a Galina Platov, per al períodic “Rússia Soviètica”. Segons Litvinov, determinats sectors pensaven que els comunistes podrien desequilibrar la balança en un moment de guerra, en el qual es requereix “solidaritat civil”. Per això, explica el líder comunista, es va decidir fer unes eleccions sense partits (en el sentit tradicional del concepte): “No existeix contradicció, aquí tots estem units contra els feixisme”. Els comunistes han participat com a integrants de les llistes que han concorregut a les eleccions, i a més, han demanat el vot per Aleksander Zakharxenko per al càrrec de Primer Ministre de la República Popular de Donetsk. El mateix Zakharxenko va assegurar, l’endemà de les eleccions, que els comunistes estan representats al Parlament de Donetsk.
Tampoc el partit Novorrosyia ha pogut concórrer a les eleccions. El seu líder Pavel Gubarev, primer governador popular de Donetsk, paneslavista i exmembre del Partit Progressista i Socialista d’Ucraïna, va estar ferit greu en un atemptat a l’octubre. Gubarev s’ha integrat en les llistes del moviment “Donbass Lliure”, competidor de la formació de Zakharxenko.
Un altre fet comentat ha estat la participació d’observadors internacionals en les eleccions del Donbass. La polèmica i antagònica adscripció política d’aquests observadors reflecteix les contradictòries simpaties que a nivell internacional desperten els rebels de Donetsk i Lugansk. Així doncs, juntament amb delegats de Forza Italia i Rússia Justa, hi ha hagut representants del Partit Comunista Grec (KKE) i del Partit Comunista de la Federació Russa, però també observadors de diferents partits d’extrema dreta europeus com ara l’hongarès Jobbik o el flamenc Vlams Belang. No es cap secret, malgrat que els rebels del Donbass sempre s’han proclamat antifeixistes, que des de l’inici del conflicte, una part de l’extrema dreta russa i europea s’hi ha identificat amb aquesta lluita com a barrera contra l’expansió de l’OTAN i la Unió Europea.
De fet, Estats Units i la Unió Europea s’han afanyat en condemnar aquestes eleccions titllant-les d’il·legítimes. Naturalment, el mateix ha fet el règim de Kiev que ha anat una passa més enllà derogant l’estatus autonòmic concedit en els acords trilaterals de pau a Minsk. Aquests acords, de fet, ja preveien la celebració d’eleccions autònomes per a les regions de Donetsk i Lugansk. Rússia, per la seua banda, ha declarat que respecta la decisió del poble expressada en les urnes, a l’igual que també va reconèixer la legitimitat de les eleccions ucraïneses de finals d’octubre.
El més destacable de les eleccions és, de fet, el seu caràcter plebiscitari. A les parlamentàries l’electorat no semblava distingir massa diferències entre unes llistes i altres. Però el que sí ha demostrat l’elevada participació d’aquest diumenge és que, de manera molt majoritària, el poble del Donbass vol revalidar les institucions republicanes que sorgiren del moviment antimaidan. Mentrimentre, a ambdues bandes del Don, el Protocol de Minsk es dóna per mort, i els tambors de guerra se senten cada cop més forts.
