No s’esperen grans canvis respecte a l’anterior legislatura pel que fa a l’Ajuntament de València. La victòria de Rita Barberà i fins i tot l’increment del seu suport electoral semblen clars i únicament existeixen algunes incògnites per resoldre. En primer lloc si es consolidarà la tendència al bipartidisme que es plasmà per primer cop a l’anterior legislatura, en la qual Esquerra Unida perdé la seua representació institucional.
En segon lloc, caldrà veure si la presència d’una figura més carismàtica en les files de Comprimís, com és Joan Ribó, incrementarà el suport electoral a aquesta candidatura a la ciutat.
Per altra banda la caiguda dels socialistes pot ser molt important pel desgast que pateix el partit a nivell estatal, com també pel perfil baix de la seua llista electoral, encapçalada per Joan Calabuig. Aquesta tendència és una constant en les darreres legislatures, i ni tan sols en la darrera, amb la figura de més pes representada per Carmen Alborch, no s’ha pogut invertir.
En altre ordre de coses en un principi no s’esperen grans resultats per a l’extrema dreta en totes les seues manifestacions ni per als blavers de Coalició Valenciana, que un cop més tindran una representació testimonial al Cap i Casal.
Per últim caldrà parar atenció a l’anomenat vot de protesta, que espot plasmar de dues maneres, amb els vots nuls, que poden tindre un increment important, com també a la votació de partits minoritaris com a forma de protesta. En la legislatura passada el Partit per la Legalitzacio del Cannabis obtingué 13.000 vots aproximadament. Si ha d’haver un vot en aquest sentit, és un dubte que es resoldrà aquesta nit, en una jornada electoral que malgrat les mobilitzacions del moviment 15-M (més reduïdes a València) no depara grans canvis en el panorama polític institucional de la ciutat del Túria.