Alerta Solidària porta més de 10 anys ajudant els represaliats catalans. La seua feina se centra, no només en l’assitència jurídica, sinó també en la formació de la militància i en la divulgació dels casos repressius. Des de la seua fundació, poc a poc, s’ha anat consolidant com un dels pilars de l’esquerra independentista i en ocasions com la passa vaga general, la seua tasca és cabdal. Parlem amb Maria Josep Martínez, advocada i membre d’Alerta Solidària.
Quin ha estat el balanç repressiu de la vaga del 14N als Països Catalans?
Als Països Catalans la passada vaga general en ha deixat 47 detingudes (20 al País Valencià, 25 al Principat i 2 a les Illes Balears), 49 possibles imputacions (15 al País Valencià, 30 al Principat i 4 a les Illes Balears), a més de incomptables identificacions, persones ferides per càrregues policials, coaccions, amenaces, insults i vexacions per part dels diferents cossos de seguretat. Pel que fa a membres de l’Esquerra Independentista, el balanç és: 5 detingudes (totes en llibertat amb càrrecs, 2 de l’organització juvenil Arran, 2 del SEPC – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, i 1 de l’organització política Endavant); i 25 possibles imputades més.
Poden haver-hi encara actuacions contra vaguistes i militants de l’esquerra independentista?
Si, de fet eixes 49 possibles imputacions que he assenyalat, responen a identificacions que possiblement en els propers mesos es convertisquen en imputacions o denúncies administratives.
A banda, és possible que hi haja més casos de gent identificada en dies anteriors a la jornada de vaga general o el mateix dia de la vaga, en tant que és incomptable el nombre de persones identificades tant en activitats de difusió prèvies a la vaga general com als piquets informatius del dia de la vaga. És per això, que no és pot donar per tancat el balanç repressiu de la vaga amb les dades que tenim ara mateix.
D’ença que ha esclatat la crisi, com ha variat la política repressiva de l’Estat?
La multitud de protestes que s’han donat i es donen als Països Catalans durant els darrers anys ha fet incrementar de manera considerable la repressió. La política repressiva de l’Estat espanyol té com a objectiu intimidar a la població per tal d’evitar la multitudinàries mobilitzacions que la gestió de la crisi i les seues conseqüències està generant. De fet hem vist com els agents molts cops s’han dedicat a intimidar i amenaçar a gent que participava en les protestes, quan després d’identificar-les les advertien que si les tornaven a identificar en alguna protesta serien detingudes.
Tanmateix, s’han engegat una sèrie de reformes legals tendents a limitar el dret de reunió i manifestació, i a tipificar com a delicte les gravacions a agents dels cossos de seguretat, tot això amb l’objectiu últim de limitar les mobilitzacions.
D’altra banda, també assistim a la criminalització dels sectors més combatius, en un intent de dividir els moviments socials entre pacífics i violents, quan s’ha demostrat que qui exerceix la violència són precisament els cossos policials.
Gràcies a la proliferació de mòbils i cameres digitals, s’han pogut documentar moltes agressions de policies cap a manifestants. Ha tingut això alguna limitació real en la seua actuació?
Com hem vist a les imatges difoses de la vaga general a Tarragona o a altres ciutats dels Països Catalans, on són incomptables les ferides a causa de les càrregues policials, és evident que no, que els cossos policials continuen utilitzant de manera arbitrària i desproporcionada la violència contra la gent que es manifesta. Després dels fets coneguts com la Primavera Valenciana, el passat febrer, i que varen posar de manifest l’abús i l’excés de violència per part dels anti-avalots, sembla les instruccions que reben els agents dels cossos policials són les mateixes.
Serà efectiva la persecució de la difusió d’aquests tipus d’imatges, com pretén el Ministeri d’Interior?
És difícil controlar la gravació i difusió d’aquest tipus d’imatges, en tant que els mitjans estan a l’abast de tothom. No obstant, les noves tecnologies també estan molt controlades per part dels cossos policials. De fet, fa un parell de mesos a Castelló de la Plana fou detinguda una persona per haver penjat a internet un vídeo en què agents de paisà gravaven les persones que participaven en una manifestació contra la repressió patida en l’obertura del curs acadèmic a la UJI.
El Govern està modificant les lleis per dificultar la contestació política dels ciutadans. Quines són les mesures més destacades en aquest sentit? Com ens afectaran?
A les moltes i molt nombroses mobilitzacions contra la crisi i les seues conseqüències, en forma de retallades de drets i serveis, així com les denúncies de l’ús desproporcionat i arbitrari de la violència per part dels cossos policíacs, el Govern espanyol respon amb la proliferació d’anuncis de reformes legals per tal de limitar el dret de reunió i manifestació, blindar la impunitat policial amb la tipificació com a delicte de les gravacions a policies, i també l’aprovació d’una llei de taxes judicials que limitarà l’accés a la justícia a les classes populars, que som la gran majoria de la població.
Pel que a la reforma anunciada del codi penal per perseguir les gravacions als membres dels cossos policials, els efectes vindran de la mà de detencions i imputacions per gravar i difondre imatges que evidencien l’actuació violenta dels cossos policíacs.
Pel que fa a la llei de taxes que ja ha estat aprovada, encara que suspesa per no tindre preparats els mecanismes necessaris per posar-la en pràctica, els efectes seran molt més generalitzats, i sens dubte deixaran indefensa la gran majoria de la població, ja que qui necessite acudir al tribunals de justícia per defensar els seus interessos ara haurà de pagar unes taxes per iniciar el procés que són realment abusives, i a les que moltes persones no podran fer front. Un exemple són les multes administratives, uns procediments que instrueix i resol la mateixa administració, i que ara per recòrrer-les als jutjats s’haurà de pagar una taxa mínima de 200 euros i que va creixent en funció del tipus de procediment i de la quantitat de la multa.
Cap a on hem de dirigir l’estratègia antirrepressiva, tenint en compte les previsions gens optimistes del que ens espera.
L’acció antirepressiva s’haurà de dirigir a denunciar la impunitat amb què actuen els cossos policials, la por i la restricció de drets que des del govern s’impulsen per aturar les protestes dels moviments socials.
Penses que els moviments socials estem ben formats en matèria antirepressiva?
L’augment repressiu que patim els darrers anys ha fet que els moviments socials hagen vist la necessitat d’augmentar la formació antirepressiva per tal de minimitzar els efectes de la repressió. No obstant això, en tant que els mecanismes repressius evolucionen, també la formació antirepressiva ha d’anar canviant per fer front a les noves formes que pren la repressió. Per tant, i davant un present i un futur de mobilitzacions i protestes constants, la formació ha de ser un eix fonamental dintre dels moviments, per evitar que l’acció repressiva ens ature.
Dóna’ns algunes consignes bàsiques a tindre en compte tant en manifestacions com en el dia a dia…
En les manifestacions, és important no anar-se’n mai sola, anar degudament documentada, i dur l’estríctament necessari a sobre, és a dir no dur documents, llibretes d’actes, usb amb informació, etc. Tanmateix s’ha d’anar amb compte amb el que duem als mòbils o a les càmeres de fotos, cal buidar les imatges després de cada acte o manifestació. D’altra banda, i vist l’escalada repressiva que es viu a cada mobilització, és important dur el telèfon d’una advocada de confiança, i el que és més important, en cas d’una detenció no accedir mai a declarar davant la policia. En cas d’agressió és importantíssim anar de seguida a un centre de salut i cursar la corresponent denúncia.
