La revolta de la ciutadania contra les retallades en sanitat a l’àrea metropolitana de Barcelona ha pres la forma d’ocupacions de Centres d’Assistència Primària per a denunciar la massiva supressió dels serveis d’urgències les nits i els caps de setmana.
>>Els mossos han enviat una circular als directors dels CAP sobre com actuar davant les protestes.
Ja el passat 12 de maig unes 150 persones van ocupar un CAP al carrer Borrell de Barcelona. Es tractava d’una infraestructura acabada que el govern d’Artur Mas no volia posar en funcionament per evitar assumir-ne el cost. Els organitzadors de l’ocupació, que s’allargà durant tota la tarda, denunciaren que al Principat hi havia 44 altres CAP sense funcionar.
A mitjans de juny, el veïnat de la Colònia Güell, al Baix Llobregat, s’assabentà que els tancaven el consultori mèdic l’1 de juliol, i que l’ajuntament ja ho sabia des de principis d’any. La resposta del veïnat fou la d’ocupar les dependències municipals de la colònia, on hi ha el consultori, durant uns quants dies.
A partir del 13 de juliol una nova ocupació saltava a escena. A Badia del Vallès, després d’una manifestació que aplegà mig miler de veïns, s’ocupa el CAP just el primer dia en què les urgències nocturnes deixaven de funcionar. La situació ha crispat molt la població d’aquest municipi vallesà, atès que no disposa de transport públic nocturn i el preu del taxi fins a Sabadell ronda els 40 euros, essent el municipi amb la taxa d’ingressos més baixa del Principat i amb més d’un 30% de població jubilada.
Sabadell també s’ha sumat a les ocupacions. Des de l’1 d’agost, un grup de veïns amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell fan tancades nocturnes al CAP de Ca n’Oriac. Aquestes tancades també es repeteixen en diverses localitats del Vallès, com Viladecavalls, on la tensió amb la policia ha estat força alta.
A L’Hospital de L’Esperança de Gràcia també hi ha hagut en els darrers dies protestes a urgències, evitant que el servei, que abans era de 24 hores, tanqui a les vuit de vespre, i presentar centenars de reclamacions d’atenció mèdica. En el cas d’aquest hospital gracienc, hi ha una manifestació convocada en el marc de les festes del barri el proper 20 d’agost contra les retallades dels seus serveis d’urgències i contra l’acomiadament de part de la plantilla.
D’altra banda, el passat 2 d’agost mig miler de persones es manifestaven a Molins de Rei contra el tancament de les urgències del CAP de la localitat. Prèviament, una moció presentada per la CUP havia forçat el grup de CiU al consistori a posicionar-se contra les retallades sanitàries que duen a terme els seus companys de partit a la Generalitat.
Les diverses ocupacions d’ambulatoris arreu de l’àrea metropolitana barcelonina han servit per a constatar l’abast de les retallades. Molts dels participants en aquestes ocupacions han relatat l’arribada de malalts en situació d’urgència que no han pogut ser atesos i han hagut de ser transportats cap a altres centres.
Un transport, el de malalts, que també pateix les retallades. Per aquest motiu, els treballadors van protagonitzar quatre jornades de vaga del 19 al 22 de juliol, que van obtenir un seguiment pràcticament unànime.
L’agost no atura les retallades
L’ús de l’efecte sorpresa per a aplicar les retallades s’ha anat desenvolupant durant tot l’estiu. Així, només iniciar l’agost, diversos municipis del Bages es van assabentar per la premsa que els suprimien el metge d’urgències les nits i els festius. Després de rebre la notícia per la premsa, els alcaldes van rebre una trucada dels responsable del servei CAT-Salut. “Tot plegat, surrealista. Ens van trucar per dir-nos que a vegades la premsa insistia massa en un tema, que no ens poséssim nerviosos… però quan els vaig preguntar si era veritat el que publicaven els diaris sobre la supressió, van haver d’admetre que sí”, explica Jaume Casals (CUP), alcalde de Navàs, que afegeix indignat que “ens van dir que no podien discutir-ho alcalde per alcalde perquè era perdre massa temps”.
Boi Ruiz: “Haurem d’aplicar un mètode o altre de copagament”
En iniciar la legislatura el propi conseller va afirmar que el govern no tenia a l’agenda l’aplicació del copagament. En ser preguntat sobre els seus posicionaments anteriors com a president de la patronal sanitària, afirmà que ell sí que era partidari del copagament però que la seva actuació en el govern aniria encaminada a no aplicar-lo. Ara, vuit mesos després de la constitució de l’executiu de Mas, Boi Ruiz afirmà en una entrevista a El Periódico que a inicis de 2012 s’hauria d’aplicar un model de copagament que restava per decidir. Entre altres aspectes, Ruiz manté que no s’ha alterat la qualitat de l’atenció mèdica, contràriament al que sostenen centenars de professionals. Preguntat sobre si sap quanta gent es troba en llista d’espera, Ruiz afirma que en aquests moments no sap de quina xifra es pot parlar però que probablement superi les 58.000 persones que ho estaven al gener.
Estratègia d’intoxicació
Els Mossos d’Esquadra ja han posat en marxa una estratègia per a posar els professionals de la sanitat en guàrdia davant el suposat perill de les mobilitzacions. Així, han enviat una circular a tots els directors de CAPs donant-los pautes de comportament si es troben amb una protesta ciutadana. La unitat entre professionals sanitaris i població en general en la lluita contra les retallades ha estat una tònica dominant fins ara, i actuacions com aquesta semblen dissenyades per trencar aquesta unitat.
