just ha començat l’any i com és tradició ens fan saber quins son els noms dels primers xiquets nats enguany, que si la Diana va néixer a la segona campanada, que en Mekhamedamin és el primer Lleidatà, l’Alí el primer gironí i en Pol el Tarragoní. En sabem fins i tot el pes, i procedència dels seus pares. Però, perquè ho volem saber tot això? Segurament és una dada positiva i allunyada de les noticies que a diari estem acostumades, un natalici sempre és agraït, i la tradició franquista fa que en fem un seguiment de curta volada, que no va més enllà del propi dia.
La pregunta però és, perquè no coneixem el primer mort de l’any? perquè no sabem el primer mort en accident laboral de cada província, la primera dona assassinada a mans de la seva parella, el primer assassinat dels mossos, el primer mort de l’any a les presons, en la indigència o per retallades sanitàries. Sortirà Boi Ruiz a donar el pesam a la família, de la mateixa manera que s’hi desplaça a felicitar els natalicis? Segurament no, ja que és més fàcil donar bones noticies i sortir a la foto, que no pas entomar les dolentes i assumir responsabilitat. Segurament si algú pretén culpar-ne d’això al govern, sàpiga que a Interior tenen un reguitzell d’advocats fregant-se les mans per plantar querelles a tort i a dret, ja que segons sembla, el primer mort causat pels mossos enguany, és fruit d’una feina exemplar. Sort n’hem tingut, si hagués estat una feina barroera, el Bages podria ser ara, el decorat de Mad Max. Segurament caldrà buscar entre les paginés de l’altra premsa, la nostra, les primeres víctimes del sistema d’enguany a cada país, provincia, comarca o localitat, doncs segurament, La Vanguàrdia, El Periodico o l’Ara, a partir del dia 2 retornaran a les seves noticies habituals, quan els becaris acabin de fer la crònica hospitalària, el reportatge de les platges durant la nit o la primera capbussada al mar típica del 1er de gener, gran riquesa informativa la que ens espera!