[bar group="860×106"]

Les programadores invisibles

eniacL’ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), acabat de construir l’any 1944, ha passat a la història de la ciència de la computació com un dels primers ordinadors, al costat de màquines llegendàries com el Colossus britànic o el Z3 de l’alemany Konrad Zuse; i per ser el primer ordinador digital electrònic de propòsit general, capaç de ser programat per a tasques diferents. El seu nom ha estat lligat als del físic John W. Mauchly i el brillant enginyer John Presper Eckert, que han entrat a la història com a pioners. Però el seu treball va ser possible gràcies a la menys coneguda però decisiva contribució d’un grup de dones, empleades de la Moore School of Electrical Engineering, de la Universitat de Pensilvània, que serien les primeres programadores. Ruth Lichterman, Kay McNulty, Betty Jennings, Betty Snyder, Marlyn Wescoff, i Frances Bilas, no es resignaren a seguir cap dels dos destins permesos a les dones amb educació universitària en la societat nordamericana de l’època: un era el de ser mestres, l’altre era el matrimoni. La seva intenció, lluny d’això, es dirigia a prosseguir l’estudi i treball en el camp de les matemàtiques.


La Segona Guerra Mundial permeté la contractació de moltes dones en departaments universitaris, o en els cossos auxiliars dependents del ministeri de defensa, en un principi per a fer feines de càlcul de trajectòries balístiques, que requerien llargs càlculs i feixugues hores d’el·laboració de taules.

Totes eren matemàtiques, físiques i lògiques molt competents, però van rebre un tracte ben diferent dels companys. Per mesures de seguretat, inicialment les dones no podien accedir a les dependències de l’ENIAC, de manera que hagueren d’aprendre a programar la màquina utilitzant únicament dibuixos i diagrames, i quan van poder entrar, gran part de l’aprenentatge l’hagueren de fer soles. Tot i així tingueren responsabilitat decisiva no només en la programació, sinó també en el disseny de l’ordinador, inventant el camp de la programació a mesura avançava el seu treball. Fou gràcies a la seva tasca que s’aconseguí satisfactòriament fer funcionar l’ordinador, tant en el seus primers treballs de càlcul en període de guerra, com amb la resolució d’un problema d’integrals que faria popular l’ENIAC en una demostració l’any 1946.

Però el seu paper no va ser reconegut. Per l’exèrcit dels Estats Units, per qui treballaven, les inventores de la programació foren qualificades com a empleades de la categoria “subprofessional”. Tampoc la història oficial de la ciència informàtica en destacà els seus mèrits fins més de 50 anys més tard de la creació de l’ENIAC. L’any 1997 serien reconegudes ai premiades, això sí, amb els seus noms de casades. Kathleen Antonelli, Jean Bartik, Frances Holberton, Marlyn Meltzer, Frances Spence i Ruth Teitelbaum.

Tot i que moltes d’elles hagueren d’abandonar la feina després del matrimoni, Jean Jennings i Betty Snyder seguiren treballant en el món de la informàtica, i participaren també en el desenvolupament de l’UNIVAC (Universal Automatic Computer) – el primer ordinador comercial, el 1948-. Betty Snyder Holberton, a més, crearia el codi C-10, que permetia l’ús de comandes senzilles amb teclat per a programar, enlloc dels discs i interruptors usats abans, i més tard treballaria amb els equips que crearen els llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.

Més endavant, altres dones han tingut un destacadíssim paper en la informàtica, Grace Murray Hopper, és considerada la principal responsable de la invenció del llenguatge COBOL, i de la seva etapa com a programadora del Harvard Mark I, és a ella que es deu el terme de bug informàtic, que curiosament era una arna que s’havia encallat entre els relés de l’aparell i que n’impedia el funcionament.


[bar group="860×106"]