Els moviments socials i culturals de Mallorca acompanyen des del primer dia els actes protocol·laris que deixen Mallorca en mans del PP
La cassolada dels indignats de Palma i els tres detinguts d’aquest moviment durant la presa de possessió dels càrrecs polítics de l’ajuntament de la ciutat dibuixa amb gran claredat la situació que s’està vivint a Mallorca des del passat 22-M. La victòria del PP abasta també el municipal, insular i autonòmic, i en les darreres setmanes no han deixat d’evidenciar-se les pors i recels de bona part del teixit social i associatiu de l’illa.
Més enllà dels indignats, els estudiants de magisteri han estat els primers a sortir al carrer, i ho han fet per defensar que el català segueixi sent un requisit (i no un mèrit) a l’administració pública. La manifestació, de caràcter preventiu, s’ha celebrat durant la segona setmana de juny, fruit de la certesa que el PP té la intenció de fer complir el programa que ha venut durant les eleccions. A més, la forma de la convocatòria ha estat similar al del moviment dels indignats: sense sigles i a través de les xarxes socials.
Durant els darrers dies també s’ha produït una anècdota amb pinzellades polítiques i que apunta a la possible impunitat institucional de què gaudiran durant els propers anys el col·lectiu ultra espanyolista Fundación Círculo Balear. Els veïns de Sineu han tancat el mes de maig amb una situació esperpèntica: individus d’aquesta entitat i de l’anomenada Academi de sa Llengo Baleà van irrompre al poble durant la inauguració d’una estàtua a Jaume II per increpar els presents quan van fer sonar l’himne de Mallorca i mentre exhibien banderes quadribarrades. La polèmica inclou l’alcalde en funcions del PP, que havia fet instal·lar l’estàtua de forma il·legal i podria haver convidat personalment els provocadors del Círculo Balear.
Llengua, treball i territori
Però a banda dels sineuers, els indignats de Palma, i els estudiants de magisteri, la victòria conservadora a les eleccions municipals, insulars i autonòmiques de Balears també ha encès les alarmes d’entitats com el GOB i l’OCB. I no és per a menys: de moment, el president del PP balear, José Ramón Bauzá, ja ha anunciat l’aterratge de la guerra del bilingüisme a les institucions i en el món educatiu, a més del desbloqueig de conflictes urbanístics i territorials per la via ràpida o, com no, més retallades de drets socials i col·lectius.
En l’àmbit del treball, en canvi, encara caldrà esperar una mica per saber si cal canviar l’estratègia. El PP pot seguir el guió europeu que fins ara havia assumit el PSOE, però també hi ha moltes possibilitats que decideixi accelerar-lo. De fet, entre les promeses electorals dels conservadors es contempla el tancament d’empres públiques (com Ràdio i Televisió de Mallorca) i la intensificació de l’actual model econòmic depenent del turisme espanyol i europeu.