***
La Vaga indefinida d’educació, la crisi i les reformes, la declaració parlamentària del PP contra els Països Catalans i el procés principatí foren els temes que marcaren la darrera Diada de Mallorca.***
Vaga indefinida d’educació
La dinàmica de lluita i mobilització de docents i estudiants dels darrers mesos ha deixat una forta empremta que s’ha fet sentir. Una ràpida mirada a la manifestació de dia 30 bastava per veure la notable presència del verd a la roba i a les consignes. Ara bé, cal tenir en compte que ni Plataforma Crida ni l’Assemblea de Docents figuraren entre els convocants, i que només el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans feu una campanya activa per la Diada els darrers dies del primer trimestre escolar.
L’Esquerra Independentista ha posat especial èmfasi en les agressions del PP contra la llengua i l’educació, apuntant a la autodeterminació i la ruptura amb l’estat espanyol com a única solució possible per evitar-les.
Crisi i contrareformes
Els darrers mesos el Govern Balear ha estat al capdavant de les veus que des del PP han anunciat la propera sortida de la crisi de l’estat espanyol. La realitat es mostra tossuda i les dades socials ho confirmen: retallades, retrocés en drets socials, atur i precarietat laboral continuen generant un augment de la pobresa a Mallorca. És per això que l’organització juvenil Arran trià alguns dels barris obrers més representatius de Palma per realitzar la seva manifestació jove del 29 de desembre.
La mobilització de l’Esquerra Independentista el dia següent també recorda l’agressió que suposa la darrera llei contra l’avortament aprovada pel PP. El cert és que amb els anys les organitzacions de l’EI continuen esforçant-se en barrejar revindicacions socials i de gènere en el contingut bàsicament nacional de la Diada.
Declaració parlamentària contra els Països Catalans
El passat 10 de desembre el Parlament Balear aprovava, només amb els vots del Partit Popular, una moció que declarava la inexistència dels Països Catalans. El resultat ha estat un allau de crítiques realitzades des d’un ampli espectre, des de l’Esquerra Independentista arribant fins i tot al PSIB-PSOE.
Això, sumat a la indignació que ha provocat la Llei de Símbols, que prohibeix la senyera quatribarrada als edificis oficials, ha provocat una sèrie de reafirmacions de la realitat dels Països Catalans. El cert és que no tots els agents entenen aquests com un projecte polític, sinó sovint els redueixen a la seva vessant cultural, però en qualsevol cas el debat s’ha revitalitzat. No són pocs els balcons on des de fa mesos es pengen senyeres i fins i tot estelades, mostra del caràcter popular que va agafant la protesta.
Procés sobiranista al Principat
Sense dubte les pors, recels, preguntes i esperances que ha generat el recent anunci de pregunta i data pel referèndum a la CAC també han marcat les mobilitzacions de la Diada de Mallorca. El resultat final del procés i les possibles conseqüències d’un Principat independent són alguns dels temes de conversa més sentits als entorns progressistes i independentistes mallorquins. Algunes veus apunten a que l’enduriment polític del PP és una prèvia a la vertadera ofensiva espanyolista que està per arribar. De forma paral·lela, també s’afirma que el moment no deixa de ser una oportunitat històrica per encetar un procés de ruptura a escala nacional i visualitzar el trencament amb l’estat com una opció viable.
