La decadència del projecte polític espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i les seves conseqüències sobre les filials del PSOE a les Illes Balears estan abonant el camí a un possible retorn del PP a les institucions de Palma, de Mallorca i de les Illes Balears, d’on va ser majoritàriament apartat ara fa devers tres anys. A més, en els darrers mesos la governabilitat d’aquestes institucions ha quedat molt escapçada: l’expulsió d’Unió Mallorquina (UM) del govern ha deixat l’executiu “socialista” de Francesc Antich en minoria davant la dreta parlamentària (PP i UM), que té la majoria al Parlament balear. I mentrestant, l’únic espai polític que segueix aferrat al PSIB-PSOE és el que representa el Bloc, que en aquests moments està tramitant el seu propi certificat de defunció a marxes forçades.
L’idil·li viscut entre el PSM, ERC i EU-els Verds amb el projecte del Bloc per Mallorca de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2007 està totalment finiquitat. De fet, la relació entre els partits s’ha anat tensant de tal manera que l’espai “nacionalista” i “progressista” de les Illes Balears s’ha convertit actualment en un camp de batalla, on la guerra de sigles i l’intercanvi de butaques es desenvolupa amb l’agreujant de traïdoria, i caldrà veure si també d’acarnissament.
De moment, el PSM i ERC segueixen publicitant el seu “conflicte” a través dels mitjans de comunicació, amb acusacions mútues als micròfons que destapen la multitud de recels existents entre els dos partits. Recels que es remunten als tripijocs de les eleccions europees, a les colzades per fer-se lloc en un espai polític gairebé idèntic, al poder i representació que cadascú adquireix en els pactes… en definitiva, a aquesta gran guerra de sigles i poltrones, on la insignificant però efectiva ambició d’ERC topa de ple amb la superioritat conscient del PSM.
Tres divorcis i unes noces
De fet, la tensió és tal que el PSM ja ha avalat oficialment el seu divorci amb ERC, afegint a més un punt de gelosia al trencament de l’ idil·li “nacionalista”, en optar per una aliança estratègica amb Els Verds de Mallorca (que ja formaven part del Bloc) i amb la flamant Iniciativa d’Esquerres. Aquestes dues sigles amb les que ara està pactant el partit “històric” del nacionalisme mallorquí són, curiosament, el resultat de les darreres disputes familiars rere l’altra barricada “progressista” de Mallorca, la d’EU i l’espai de l’esquerra institucional.
Si els Verds de Mallorca ja abandonaren fa un any el seu pacte amb EU per integrar-se en el Bloc de forma independent, ara el partit s’ha dividit internament. Duna banda, el sector oficialista, que segueix fidel a la doctrina espanyola de la Izquierda Unida de Cayo Lara; i de l’altra, el sector dissident, més sobiranista, que ja ha presentat les noves sigles, Iniciativa d’Esquerres, i no ha tardat massa en trobar nous amants de cara als propers comicis de Mallorca.
L’escenari de l’entesa “progressista” i “nacionalista”, doncs, s’ha esfondrat, i sobre les seves runes s’ha aixecat un autèntic camp de batalla. Ara, però, el PSM, Iniciativa d’Esquerres i els Verds de Mallorca, amb la vista ja posada en la matemàtica dels vots, han arribat a un principi d’acord. I mentrestant, ERC i Esquerra Unida de les Illes Balears viuen aquest preacord, cadascú pel seu compte, com una brutal ganivetada a l’esquena, conscients que, a més, es troben en una situació de relativa inferioritat.
D’ara i fins els comicis electorals de 2011 caldrà veure si les ferides són tan profundes com per precipitar aquest suïcidi col·lectiu a les urnes i l’harakiri dels dos partits que han quedat sols, EU i ERC. L’altra possibilitat és que ambdues formacions acabin acceptant el plat de llenties que els hagin preparat el PSM i els seus nous aliats. Tard o d’hora se suposa que així haurà de ser.
