“Les quotes són il·legals: hi són perquè l’educació pública està en fallida per l’infrafinançament artificial, que és el forat del que se’n va a la privada concertada”

Ens trobem amb en Matías Fidemraizer a un parc prop de l’escola on va el seu fill, l’escola Auró de Terrassa. Aquí les famílies s’han auto-organitzat des de fa mesos compartint una preocupació: la devaluació de la qualitat en l’educació i liquidació de la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles. Famílies i ex-alumnes han reaccionat en un procés que ha durat mesos, i que en Matías ens va explicant durant la tarda.

Algunes passes han estat posar fi a la desinformació a les famílies, mobilitzar-se, fundar l’AFA i denunciar col·lectivament les irregularitats del funcionament de l’escola en el Consell Escolar, a la Inspecció Educativa i el Síndic de Greuges.

P: En quin moment us adoneu que l’escola no pot continuar així i cal exigir el que pertoca per dret a tota la ciutadania?

R: Fa molts anys. El centre s’ha consolidat en gueto escolar – més del 90% són famílies desfavorides i d’un mateix origen migrant -. Això significa alta concentració de dificultats socials, econòmiques o educatives, o tot alhora. És un escàndol perquè l’escola pública és el dret de tota la infància i ha de ser de qualitat, universal, diversa, gratuïta i amb igualtat d’oportunitats.

Afegeixo que el Departament d’Educació té tota la responsabilitat perquè és qui planifica la zonificació escolar i distribueix la matrícula, i no ho està fent pel bé públic, sinó el privat. És qüestió política.

P: Quines són les primeres formes d’organització i amb quines dificultats us trobeu?

R: Aquí fa anys que no hi ha AMPA funcional. La seva connivència amb l’equip directiu ha impedit que sigui eina d’autoorganització. Enlloc d’això, ha estat de desmobilització i desesperança amb un objectiu evident: amagar el qüestionament i atomitzar-lo.

Les dones de la comunitat musulmana són mares fraternes, solidàries i vigilants amb la igualtat d’oportunitats que volen per als seus fills. Potser en elles recau més la responsabilitat de la cura i educació de la mainada i s’han trobat amb dificultats lingüístiques (que han superat) i amb la por a la confrontació amb les autoritats públiques que els impedia formalitzar denúncies, però finalment i cada cop més, per la responsabilitat que sostenen en la criança dels seus fills en la nostra comunitat, també estan aprenent i teixint formes de protesta col·lectiva que tots reconeixem. No els podem negar aquest dret ni menystenir el seu paper.

Una autèntica marea femenina invisibilitzada i neutralitzada des de feia 10 anys, fruit de la islamofòbia, xenofòbia, racisme i masclisme institucional. I durant la lluita, en pocs mesos hem rebut trucades policials, intents de desmobilitzar-nos per part de les administracions i organitzacions subvencionades… No ens respecten el nostre dret a reunió i organització, i de decidir en llibertat el que creiem oportú per defensar l’educació pública.

El context ha estat aquest, i prenent les experiències col·lectives de lluites arreu de Catalunya, hem cregut que l’assemblearisme i el debat públic amb una estructura mínima i àgil podia esdevenir la millor fórmula. Democràcia al rescat de la democràcia.

P: Quin és el problema amb les quotes? fa anys que moltes escoles públiques a Catalunya cobren quotes de material escolar, sortides.

R: La Comunitat Educativa catalana ha de mirar-se al mirall: que ens haguem de fer aquesta pregunta té a veure amb el fracàs per haver regalat els conceptes, discurs i relat de l’educació. Ens l’han tergiversat sense gaire esforç.

L’escola pública ha de ser gratuïta perquè és el dret de tots els infants a estudiar i créixer com iguals i amb les mateixes oportunitats. I no s’ha de perdre mai de vista que els serveis públics per llei es sufraguen amb fons públics provinents dels impostos que totes contribuïm a l’Estat.

Les quotes són una tarifa plana amb un sobrecost opac i indivisible que barreja conceptes voluntaris (sortides, festes, llibres, material opcional…) i despeses de funcionament del servei públic que ja hem pagat amb els impostos. És un abús i trampa per obligar a les famílies a re-pagar l’educació pública, i això és il·legal perquè la llei declara gratuïtes l’educació infantil, primària i secundària, i tot cobrament ha de ser voluntari. Hi són perquè l’educació pública està en fallida per l’infrafinançament artificial, que és el forat del que se’n va a la privada concertada.

Troben molta justificació per impostures mesurades però més que notòries en partits polítics d’esquerres, xiringuitos subvencionats, equips directius i les mateixes famílies que accedeixen al xantatge i saqueig en contra seva – l’augment de les quotes il·legals és directament proporcional a més ennuegament i pel que se’n va a «l’altra banda» -.

Ni la dreta fatxa més ultraliberal s’ha atrevit amb aquest saqueig a la resta de l’estat espanyol, on l’escola pública és gratuïta sense quotes il·legals. Les conselleries d’educació de Convergència, PSC i ara ERC s’atreveixen a mercantilitzar l’educació pel bé de les patronals de les privades concertades – per cert, fortament vinculades a l’Església, l’Opus Dei i les cooperatives «pijo-progres» de classemitjana -. Ens van colar la LEC perquè el context favorable ja el tenien. Catalunya va ser precursora de la LOMCE…

P: Quan una família no pot pagar una quota, com reacciona la direcció de l’escola? I l’Ajuntament? Heu rebut suport municipal les famílies de l’Auró?

R: Amb la solució de l’escola privada: «aquí et quedes». Al cas de les companyes s’adorna de comentaris xenòfobs: «aquests no paguen i després apareixen amb el cotxe d’alta gama o l’últim telèfon intel·ligent», «no compris llaminadures i paga la quota» o «reben ajuts i s’ho emporten en brut». A les reunions del Consell Escolar s’escolten coses delirants intolerables a un servei públic: et sents a un debat de bar, però dels d’un cubata en mà, alè ranci i judicis de valor racistes. És terrible. I no és anecdòtic: és la forma de gestió que té aquest equip directiu i part del claustre.

De l’Ajuntament? Una assignació de beneficència en forma d’almoina de no més de 20€ per alumne en tot l’any. Imagineu-vos: en 10 anys la quota-tarifa plana il·legal ha passat de 80 a 120€. Al 2013, només el 50% de l’alumnat el podia repagar, i el 40% menys de 35€ i el 10% res. Recordem el context: un gueto escolar consolidat.

Igualment, que n’ha de fer Serveis Socials de destinar fons públics per tapar el saqueig pel que se’n va a la privada concertada? Constatar-ho és important: cada vegada s’acumula més l’infrafinançament i els ajuntaments fan les cures intensives amb més fons públics per sostenir el concert educatiu al temps que es denigra l’educació pública, que és de totes i tots. És piromania institucional per desmantellar els serveis públics a foc lent sense que ens adonem. No ho podem tolerar.

 P: Segons fonts consultades per aquest diari, l’equip directiu de l’Auró, no ha sabut consolidar un equip de mestres que de forma cohesionada treballi durant 5-6 anys per dur a terme el projecte educatiu de centre, penseu que en aquest sentit també cal un canvi?

Absolutament. És important assenyalar que les famílies donem tot el suport a la docència i ha de ser estable perquè un projecte educatiu funcioni. Aquest any ens deixa la majoria del claustre, funcionàries incloses. La obscenitat és que hi ha qui ens responsabilitza.

De fet, no hi ha més consens amb que l’escola necessita superar aquest equip directiu – porta 8 anys – perquè els resultats de la seva gestió són evidents: una Comunitat Educativa trencada durant tot el seu mandat, ineptitud antisocial per gestionar la segregació escolar, i resultats acadèmics escandalosos ja que en 3 anys s’ha passat d’una mitjana del 80% d’aprovats en competències bàsiques de sisè de primària, a enguany el 60% suspès en totes les competències. Afegim que des de que comença el seu mandat, hi ha una davallada de la preinscripció en 8 anys de 46 places demandades a 11 el curs passat.

El 12 de març, amb 85 signatures de mares i pares de l’assemblea, vam demanar col·lectivament al Consell Escolar la dimissió de l’equip directiu. La seva resposta: «que les signatures no són de famílies de l’escola», «que estan enganyades i manipulades», «que si no saben llegir com podien saber el que signaven». Està clar que per aquesta directora les dones marroquines deuen ser subhumanes… I no ens van faltar les amenaces judicials.

D’altra banda, durant la mobilització l’equip directiu transmet a sindicats i organitzacions diverses informacions completament falses i delirants part d’un fil de difamacions per desacreditar-nos i que són acusacions greus. Fins i tot s’ha arribat a encarregar una trucada policial on se’ns amenaça amb la falsedat que hem acusat de malversació de fons públics a la direcció del centre. Això es suma al director dels Serveis Territorials assenyalant-nos al «Diari de Terrassa» com «grup opositor» i «de no saber quins objectius tenim».

Aquesta és la resposta al qüestionament i impugnació legítima de les famílies segregades a una gestió de l’Administració educativa que porta a la consolidació del gueto escolar i la liquidació de la igualtat d’oportunitats dels infants de la zona sur de Terrassa.

El 6 de juny el «Diari de Terrassa» va informar amb l’editorial «Conflicto» que els Serveis Territorials l’han destituït i que anomenaran un nou equip directiu, però recentment la Inspecció Educativa ho ha negat i dóna continuïtat a la direcció desacreditada pels fets i dades objectives.

S’està manipulant a la opinió pública per fer-nos el llit i salvar els mobles? I què se’n fa del dret dels infants a l’educació pública de qualitat i amb igualtat d’oportunitats?

P: Segons el seu criteri, quines escoles privades i concertades estan afavorint la segregació, el classisme i el racisme a Terrassa? I perquè hi ha aquest interès en mantenir-les i derivar famílies cap a les seves aules.

R: Totes.

 A la zona sud de Terrassa tenim dues escoles públiques properes amb una situació prou diferent. I després a menys de 600 metres, trobem dues escoles privades concertades. Per què una de les públiques ha d’estar devaluada, infrafinançada, i es consolida en gueto escolar?

Queda clar que l’Escola Auró – abans President Salvans – és subsidiària de les escoles privades concertades. És un ennuegament i devaluació sostinguda en el temps, i que té dues conseqüències:

– La nostra escola pública no l’escull ningú: això provoca la sobredemanda dels centres públics propers i la seva manca de places provoca el transvasament de famílies a les escoles privades concertades de la zona.

– A la nostra escola s’apuntala la consolidació del gueto escolar per assegurar que sempre hi ha places de sobres per concentrar les dificultats educatives i privilegiar a les famílies de les privades concertades.

Hem de visualitzar que la privatització de l’educació funciona així: l’escola pública és converteix en assistencial per les classes més desfavorides que queden atrapades al gueto escolar, perquè el negoci va de fer caixa amb el privilegi de no barrejar-se amb les capes socials que no convenen segons els valors individualistes i insolidaris que es cerquen reproduir socialment. S’està generant el context polític favorable per privatitzar l’educació sense oposició.

L’escola privada concertada és l’instrument transitori per aconseguir-ho: artificialment assequible perquè està subvencionada amb el saqueig dels fons públics per sostenir el privilegi, però una vegada materialitzada la privatització, la classe treballadora no podrà fer front al cost real de les elevades quotes de les escoles privades elitistes. Es tracta de condemnar-nos a la subalternitat amb les elits i perpetuar els seus privilegis amb els nostres impostos.

És per això que és urgent abolir el concert educatiu: és l’enemic número 1 de l’educació pública, perquè està concebut per desmantellar-la.

 P: De quina manera la comunitat educativa de l’escola pública pot defensar-se d’aquest atac?

Potser hem de començar per definir i recuperar el concepte d’«educació pública». Es tracta del servei públic universal amb el qual l’estat democràtic materialitza el dret incondicional a l’educació de principis i valors il·lustrats i laics, perquè tot individu tingui igualtat d’oportunitats de créixer i realitzar-se en base a les seves vocacions, i el coneixement del món fomenti la seva llibertat i el pensament crític per participar en la construcció de la societat, e inclús qüestionar-la i transformar-la col·lectivament.

D’altra banda, els impostos a la Hisenda pública no poden ser destinats a sostenir cap privilegi. Raó fonamental per la qual l’abolició del concert educatiu ha de ser sense prebendes a tot projecte polític que es consideri emancipador, democràtic i es manifesti en defensa de l’educació pública. Les impostures i complicitats són posicionaments inacceptables en la defensa de l’interès públic.

S’ha de lluitar contra l’apropiació i buidat dels conceptes i valors de l’educació pública que donen via lliure a les polítiques privatitzadores. També no ens podem permetre la desmobilització, perquè la conseqüència tangible és la ocupació i liquidació dels espais de participació a l’escola pública per part dels sectors de la societat que estan per l’interès particular. Encara que ho tinguem en contra, hi hem de ser per defensar el que és de totes i ningú ens ha regalat.

Finalment, tenim drets i s’han de defensar i exercir més enllà de la pancarta i la proclama. Això està bé per mediatitzar i cercar adhesió, però s’ha estat renunciant a la denúncia per via administrativa o judicial. S’ha d’exigir que les administracions compleixin les seves obligacions i deures amb la ciutadania, i denunciar el que és injust o il·legal.

Per exemple, la nostra denúncia a la Inspecció Educativa vers a les quotes il·legals ha aconseguit convertir-les explícitament en aportacions voluntàries i esquerdar-les, i això és una victòria col·lectiva, ja que hem pogut pagar sortides deixant sense efecte el repagament il·legal de l’ensenyament públic. Recordem que el servei públic no pot ser arbitrari i és extrapolable per un tracte equitatiu a qualsevol centre públic català d’infantil, primària, secundària i batxillerat: la gratuïtat s’ha d’exigir perquè és fonamental per l’educació pública.