El passat dijous 14 d’abril unes 20.000 persones es manifestaren davant del Palau de la Generalitat de Barcelona per protestar contra les retallades socials previstes pel govern de CiU, especialment a sanitat i ensenyament. Aquesta protesta vingué precedida per les mobilitzacions del sector sanitari, que els dies anteriors realitzaren talls de carreteres, concentracions i manifestacions.
La magnitud de la mobilització evidencia el malestar existent entre els treballadors dels serveis públics i també entre bona part de la ciutadania. De fet, el ressò de la protesta ha provocat ja les primeres vacil·lacions a les files de CiU, amb declaracions i contradeclaracions que han recordat allò del tripartit que Carretero quan era conseller definí com a Dragon Khan.
El discurs de les retallades s’ha mantingut ferm i invariable des de l’arribada de Mas al govern. De fet, l’estratègia comunicativa referent a les retallades recorda molt la utilitzada per Sandro Rosell quan accedí a la presidència del Barça. El discurs apocalíptic dient que a la caixa no hi havia ni un duro era l’avantsala de l’anunci de la teràpia de xoc que es pretén aplicar als serveis públics. Amb l’elecció de Boi Ruiz, expresident de la patronal de la sanitat privada, com a conseller de sanitat, CiU ja feia tota una declaració d’intencions de quin era el seu model.
El consens al voltant d’una reforma sanitària que externalitzés serveis, aprofundís en combinar un model mixt públic-privat i plantegés el copagament a mig termini ja es va anar gestant durant l’etapa de la consellera Geli. Abanderada de la idea del copagament, que el govern no es va atrevir a dur endavant, va constituir un comitè d’assessors amb l’objectiu d’aplanar el terreny per als canvis que es volien dur a terme. El consens s’amplià a la majoria de partits parlamentaris i també comptà amb una certa adquiescència dels sindicats majoritaris.
Ara bé, la contundència de les mesures anunciades per Boi Ruiz ha fet que alguns d’aquests suports hagin fet una passa enrere, almenys a nivell públic. Que el discurs del PSC retornaria a la retòrica de la defensa dels serveis públics era previsible. El que potser no era tan previsible és el fet que Miquel Vilardell, president del consell assessor del departament de salut i també del Col·legi de Metges de Barcelona, demanés públicament a la Generalitat que aturés les retallades.
Si bé tot apunta a que les declaracions de Vilardell són degudes a la pressió dels metges col·legiats, aquest reposicionament sembla tenir, però, una cara B. El mateix Vilardell en les seves declaracions reclamava un pacte entre tots els partits polítics per buscar una fórmula que permetés la sostenibilitat del sistema. Dies després, l’economista Sala i Martín explicitava a TV3 aquesta alternativa: si no es volen retallades en sanitat, caldrà aplicar el copagament. Exactament la mesura que es proposava a l’anomenat Informe Vilardell del comitè d’assessors.
Els sindicats majoritaris estan jugant, també, un paper ambigu. Si bé formalment la seva posició és contrària a cap tipus de retallada, la seva actuació en les mobilitzacions ha estat intentar frenar-les i reconduir-les cap a una taula de negociació monopolitzada per ells. En no haver aconseguit això, s’han arribat fins i tot a desmarcar de les protestes dels treballadors. Precisament, els treballadors han protagonitzat un procés assembleari que ha acabat desbordant els sindicats majoritaris i imprimint combativitat a les protestes.
Tot i la magnitud de les protestes, sembla ser que el govern té previst continuar endavant amb les retallades i intensificar-les després de les eleccions municipals del 22 de maig. Si això fos així, es donaria veracitat al rumor que diu que una consellera va afirmar a representants sindicals que ella era allà per passar la tisora durant dos anys fins que la destituïssin.
Mobilitzacions als hospitals de l’àrea de Barcelona
Hospital de Bellvitge
Els treballadors d’aquest hospital van protagonitzar entre el 6 i el 8 d’abril diversos talls de trànsit. També celebraren diverses assemblees de treballadors per decidir el calendari de mobilitzacions. Segons informa el setmanari Directa, la tensió entre els treballadors i els representants sindicals d’UGT i CCOO va provocar alguns incidents, i el propi gerent de l’hospital va haver de marxar escortat pels serveis de seguretat. El 13 d’abril més d’un miler de treballadors de l’hospital van tallar la C-31.
Hospitals de Barcelona
El 13 d’abril es produïren a primera hora de la tarda un seguit d’accions de protesta dels diversos centres hospitalaris. Mig miler de treballadors de la Vall d’Hebron van protagonitzar un tall de trànsit a la Ronda de Dalt, mentre que un altre mig miler de l’Hospital Clínic van tallar el carrer Urgell. També mig miler de treballadors de l’Hospital del Mar, per la seva banda, tallaren la circulació de la Ronda Litoral.
Hospital de l’Esperança de Barcelona
El dimarts 12 d’abril centenars de persones es manifestaren pels carrers de Gràcia convocats per l’Assemblea pels Drets Socials i les treballadores de l’Hospital de l’Esperança contra les retallades previstes en aquest centre. El dimarts 19 es van repetir les mobilitzacions, que acabaren a la seu central de Convergència, al carrer Còrsega.
Aquestes retallades es concreten en el tancament de 50 llits (dues plantes senceres), les operacions de tarda i el servei d’urgències. Aquest hospital ja va estar amenaçat per les retallades als anys 90, però la mobilització veïnal va impedir que aquestes es duguessin a terme.
Sabadell
El dia 13 d’abril, en el marc de les mobilitzacions a diversos hospitals del Principat, un miler de treballadors de la sanitat, tant de l’hospital Parc Taulí com dels CAP, es manifestaren a Sabadell contra les retallades. Al Parc Taulí, les retallades previstes es concretaven en el tancament de fins 200 llits i la reducció d’un 10% de les visites. La reducció de la plantilla ja s’ha començat a dur a terme en no renovar els contractes temporals.
I, per agreujar la situació, el govern va anunciar a mitjans de març que les obres del nou Hospital Ernest Lluch no s’iniciarien fins el 2013, quan des de 2009 la Generalitat tenia compromesa una partida de 97 milions d’euros per a la seva construcció. Aquest hospital, situat a Montcada i Reixach, havia de donar servei a la població del sud del Vallès i descongestionar així el Parc Taulí. El Vallès és una de les zones del país amb més dèficit d’atenció hospitalària del Principat, fet que l’ha convertit en territori abonat per a la proliferació de mútues privades.
La reivindicació d’una sanitat pública de qualitat ha estat un dels principals eixos mobilitzadors del moviment veïnal. Agrupats en una plataforma per la sanitat pública, s’ha anunciat per al proper 30 d’abril una manifestació a Sabadell que s’espera que sigui multitudinària.