El sobiranisme és la darrera martingala inventada per enganyar els independentistes i conduir-los cap als viaranys assenyats que condueixen a Espanya. Omple el buit deixat pel pujolisme, que tant valuosos mèrits havia fet per a aquesta causa. Artur Mas és el nou guia de la confraria del catalanisme que vol i dol. Per reforçar un lideratge de tall clàssic enmig de tanta modernitat líquida CiU ha decidit mostrar-lo en un cartell amb una actitud idèntica a la de Charlton Heston en el paper de Moisès a Els deu manaments. Això ha estat àmpliament comentat per la premsa espanyolista, que un cop més ha equivocat l’anàlisi. On ells hi veuen un lideratge parafeixista cap a la independència en realitat s’hi dibuixa la voluntat d’obrir les aigües de l’Ebre per restablir els ponts que el rebuig de l’Estatut va trencar. En aquesta incapacitat per comprendre les maniobres convergents, l’espanyolisme neofeixista i el catalanisme naïf sempre s’han assemblat molt, car sempre hi han vist l’existència oculta d’una conspiració independentista que mai no hi era.
La voluntat del president de la Generalitat de Catalunya de restablir l’equilibri de l’Espanya eterna explica la misteriosa conversió de les principals capçaleres del Principat (La Vanguardia i El Periódico de Catalunya) als vaporosos projectes sobiranistes del president. Però hi ha coses que mai no canvien, i per mantenir la quota necessària d’espanyolisme el Comte de Godó manté en nòmina José Antonio Zarzalejos que -el seu propi nom ho indica pateix per Espanya en silenci, ben bé com si tingués morenes. No podia ser menys tractant-se del fill d’un Governador Civil de Biscaia que ha arribat a director de l’ABC. Fidel al principi que desitja una Espanya “antes roja que rota”, Zarzalejos lamentava el 4 de novembre a La Vanguardia la incapacitat manifesta del PSC per fer front als deliris patriòtics d’Artur Mas. Es referia a un article de Javier Cercas a El Pais del 15 de gener de l’any passat anomenat “El fracàs de l’esquerra a Catalunya”. Segons Zarzalejos, Cercas hi sostenia que “l’esquerra catalana hauria lliurat l’hegemonia al nacionalisme”. I el cita textualment: “a Catalunya no és possible no ser nacionalista: o s’és nacionalista català o s’és nacionalista espanyol (…) sorprenentment, a Catalunya és possible ser nacionalista i d’esquerres”.
Passa sovint que la realitat es manifesta de formes molt absurdes quan se la mira amb les ulleres equivocades. Com que no cap en les seves ments la idea de que Catalunya és part d’una nació ocupada (els Països Catalans) que no ha expressat mai democràticament la seva voluntat de pertànyer a Espanya troben absurdes coses que no ho són gens. Per exemple que atès que fins ara i des de fa segles la humanitat s’organitza en estats nacionals la disjuntiva és molt clara: o es pertany a Espanya o no s’hi pertany. Artur Mas s’esforçarà en els propers temps a desafiar (o a fer veure que desafia) totes les lleis de la lògica i aconseguir ser independent i no ser-ho alhora, però fracassarà per què la lògica és un adversari molt dur quan s’hi posa. Els catalans senzills, en canvi, han entés perfectament la disjuntiva i per això Cercas i Zarzalejos es lamenten de que a Catalunya “o s’és nacionalista català o s’és nacionalista espanyol”. De la mateixa manera, si no duguessin les ulleres equivocades comprendrien com n’és de normal que a Catalunya es pugui “ser nacionalista i d’esquerres”. Ha estat així sempre en totes les nacions ocupades. On és l’esquerra catalana? Donant suport al dret a l’autodeterminació, que és on ha estat sempre l’esquerra conseqüent de totes les nacions ocupades. Però ells no ho entendran mai, per què no canviaran mai d’ulleres.