Telefónica està sent acorralada des de tots els fronts a través de la tenacitat en la lluita. Després del revés judicial dilluns i de la demostració de força social i política de dimarts, dimecres va ser el torn de l’àmbit institucional.
Desenes de candidatures polítiques, algunes d’elles forces guanyadores el passat 24 de maig -fins i tot amb comptades majories absolutes-, van signar i mostrar públicament el seu suport al compromís de les escales. En aquest sentit, l’acte esdevenia la segona part del compromís signat el dimarts 19 de maig, inicialment només per cinc candidatures, però amb un salt quantitatiu i un de doble de qualitatiu.
El salt quantitatiu venia donat pel creixement de candidatures adherides, que ha passat de cinc a gairebé una trentena. El salt qualitatiu venia, d’una banda, pel fet que aquest compromís ara era ratificat o signat inicialment, segons el cas, per candidatures ja guanyadores dels comicis. De l’altra, pel fet que la signatura tenia lloc dins de la botiga ocupada del MWC des de feia cinc dies, l’ #OccupyMovistar, en una demostració de força i desobediència que certifica la determinació dels i les vaguistes.
Els mitjans de comunicació, que el dia abans havien rebut amenaces per part dels agents de seguretat durant l’altra roda de premsa, van entrar i fer la seva feina amb normalitat, tot gravant futures regidores d’arreu del Principat. A més, es va anunciar que hi ha forces polítiques d’arreu de l’Estat espanyol que també s’estan adherint al compromís.
Compromís signat i fotografiat per acabar “amb el drama humà” de la vaga
Les regidores allí presents van signar i ratificar el compromís de les escales davant de les càmeres. Després de la roda de premsa, van ser fotografiades amb un cartell a les mans que resava “Jo també he signat el compromís de les escales” i el propi paper, per tal de garantir-ne el seguiment.
A més, durant la roda de premsa també van expressar breument els motius pels quals ho signaven. Eren una quinzena llarga de les forces presents, que van parlar després que els portaveus de la vaga fessin referència a la roda de premsa del dia abans, n’expliquessin els motius d’ambdues i l’extensió de la signatura del compromís. L’objectiu de la roda de premsa amb les forces polítiques era l’exigència a Telefónica-Movistar perquè reconegui el comitè de vaga com a interlocutor i s’assegui a negociar; si cal, amb la presència dels partits i candidatures com a mediadors.
Van fer especial èmfasi en què hi ha empreses milions d’euros -per acumulació d’averies, falta de personal, no poder fer portabilitats, etc.-, així com un “drama humà que s’ha d’acabar”, en referència al patiment dels i les vaguistes. No debades, ahir dimecres es complien 51 de vaga a gran part de l’Estat espanyol, i 61 a Madrid. Telefónica segueix mostrant-se freda i insensible a la situació vivencial dels seus propis treballadors/es.
Tot seguit, les futures regidores van exposar breument els motius pels quals signaven el compromís, mentre donaven suport a la vaga. Les candidatures relacionades amb la CUP-Poble Actiu i les de Guanyem/En Comú van ser les més aplaudides. Així, per exemple, CUP Navàs va assegurar fer valer la majoria absoluta per aplicar el compromís, mentre que Barcelona en Comú ressaltava haver aconseguit aturar la renovació que Xavier Trias havia signat amb Telefónica. Cornellà en comú-Crida per Cornellà va fer referència a la vaga de Laforsa, “la vaga obrera més llarga de l’Estat”, mentre que la CUP-Capgirem Barcelona va destacar els punts en comú de la #resistènciaMovistar amb la vaga dels dos dies de TMB, “una vaga feta contra les burocràcies sindicals, pactistes i venudes”, a través de l’assemblearisme i l’acció directa. Algunes vaguistes van arrencar crits de “CCOO i UGT, sindicats del poder”, un dels càntics més habituals a les mobilitzacions, sobretot des que van desconvocar el seu simulacre de vaga intentant desactivar la lluita.
Les intervencions se succeïen entre aplaudiments. Les forces polítiques i les vaguistes es van conjurar per acabar amb “el monstre blau”, que a Badalona van relacionar, també, amb García-Albiol i el feixisme.
Consolidació de l’espai i la lluita
Tot el múscul social, polític i institucional acumulat per part de les vaguistes està fent prendre consciència que l’ocupació de l’espai va per llarg. En aquest sentit, l’organització està millorant a un ritme vertiginós.
Adequació d’àrees i espais, condicionament i millora de les zones dormitori així com de la gestió d’aquestes: a les 12 h, silenci absolut per poder descansar. Zones lúdiques o de treball: l’autogestió de producció de les samarretes de la vaga és una realitat, i té lloc en un racó apartat de la botiga. Allí a prop, d’altres vaguistes fent xapes o llaços solidaris.
En paral·lel, les activitats continuen -pel·lícules amb vídeo-fòrum, concerts per animar la gent o àpats populars-, així com també l’organització interna i la mobilització. Per avui dijous s’han convocat en assemblea a les 18h, a Plaça Catalunya, mentre que per demà divendres 29 tindran lloc la manifestació en solidaritat -19 h, les tres xemeneies- i un concert dins la pròpia botiga.
A més, aquest matí s’ha fet una campanya virtual de difusió per recordar la necessitat d’omplir les caixes de resistència, tot cridant també a les convocatòries esmentades. L’etiqueta #AliertaRoja ha esta trending topic durant bona part del migdia a twitter. Demà es compliran 53 dies de vaga i 7 d’ocupació de l’espai.
