Del debat que hi ha hagut dins l’esquerra abertzale i que ha donat com a fruit el document “Zutik Euskal Herria” -dempeus, Euskal Herria-, publicat el 16 de febrer, n’hem parlat a les pàgines de L’ACCENT en ocasiona anteriors, ja fos a causa d’esdeveniments polítics, com les passades eleccions europees, o bé per operacions policials com la que va acabar enviant a presó a Arnaldo Otegi, Rafa Díez i tres militants independentistes mes el passat mes d’octubre.
No és, per tant, un fet que s’hagi produït de la nit al dia, i no és sobrer recordar que el mateix Otegi va anunciar durant la campanya electoral de les europees que a la tardor hauria “novetats”.
Va arribar la tardor i hi va haver novetats: a Otegi el van enviar a la presó, però aquells dies l’esquerra abertzale ja havia ultimat el document base -“Clarificant la fase política i l’estratègia”-, que els seus militants han analitzat en assemblees locals i provincials durant mesos, amb la participació de milers de persones. Es pot dir, en aquest sentit, que aquella operació policial no va aturar el curs dels esdeveniments, i que, de fet, va servir per a treure’l al carrer i mostrar l’enorme potencialitat que té amb la històrica manifestació que va respondre a les detencions a Donostia.
Abans d’entrar en el contingut del text, potser cal puntualitzar què no és aquest document i el procés del qual no ha nascut. Per descomptat, no és, com alguns han assegurat, una “estratagema” dissenyada per eludir la Llei de Partits i poder participar a les eleccions municipals del 2011. No ha estat i no és, tampoc, una pugna entre “durs i tous” dins de l’esquerra independentista basca, ni una estratègia “liquidacionista” dissenyada per alguns dirigents del moviment. No és res de tot això ni d’altres coses que han assegurat els mitjans, bé per desconeixement, bé per interès manipulador. Sobretot per això últim.
L’esquerra abertzale ha entrat en aquest debat per maduresa política i amb el convenciment de guanyar. Aquesta és la paraula clau. Guanyar. Perquè, com es diu en el document, aquest sector polític i social ha aconseguit, durant dècades de lluita i a costa d’un gran patiment, frenar i descarrilar el procés d’assimilació d’Euskal Herria dissenyat després de la mort de Franco i també ha aconseguit el descrèdit majoritari del model autonòmic vigent, repudiat avui per molts dels que al principi hi van donar suport. Però, per altra banda, no ha aconseguit encara que el canvi polític que demanda la majoria de la societat basca sigui una realitat. Estem, per tant, en una situació de “bloqueig” entre un cicle esgotat i un nou encara per obrir; un bloqueig que els estats volen i estan aconseguint allargar a través de la seva estratègia repressiva, perquè s’hi senten còmodes.
Per aquest motiu, l’esquerra abertzale va considerar fa temps que calia articular una estratègia eficaç que pogués trencar aquest bloqueig i possibilitar l’obertura d’un marc democràtic on tots els projectes, inclosa la independència i la constitució d’un Estat basc, puguin dur-se a la pràctica. Passar de la fase de resistència a la fase del canvi polític i portar els estats al terreny on són més febles. I amb aquest debat, l’esquerra abertzale ha posat nom a aquesta “estratègia eficaç”: procés democràtic.
Decisió unilateral
Què és el procés democràtic? És, en paraules de l’esquerra abertzale, un procés que té per objectiu constituir el marc democràtic que hem citat i en el qual “els principals protagonistes seran la ciutadania basca i Euskal Herria, que l’han d’impulsar, enfortir, confirmar els acords de solució i prendre les últimes decisions sobre com s’organitza internament i les relacions externes que estableix”. Per fer-ho, l’esquerra abertzale considera necessari construir “les condicions per desenvolupar adequadament el procés; sense ingerències, sense injustícies i sense violència”.
Un dels elements que crida més l’atenció de l’acord és que iniciar el procés democràtic suposa una decisió unilateral de l’esquerra abertzale, encara que per tirar-lo endavant buscarà acords bilaterals o multilaterals amb els agents polítics bascos i amb la comunitat internacional. I també amb els estats per arribar a la resolució del conflicte. D’aquesta manera, si els processos anteriors van partir d’acords previs amb l’Estat o amb altres agents, que després s’han incomplert, en aquesta ocasió és l’esquerra abertzale la que, unilateralment, aposta pel procés, amb la confiança que seran els passos que es donin els que l’alimentin i que forçaran els altres a implicar-s’hi. És per això que diposita tota la responsabilitat, com a “única garantia” del procés, en la societat basca i en el suport popular.
La conclusió del debat s’ha decantat per situar “totes les formes d’actuació al servei del repte que comporta la nova fase política” i per a afavorir “l’acumulació de forces” que exigeix el nou cicle. Amb aquest horitzó d’acumulació de forces, sosté que “la lluita de masses, la lluita institucional i la lluita ideològica, la modificació de la correlació de forces i la recerca del suport internacional seran els únics instruments del procés”.
Segons el disseny de l’esquerra abertzale, el procés democràtic ha de portar una acumulació de forces, una capacitat de lluita i un suport social creixents per, d’aquesta manera, aconseguir objectius tàctics i encarrilar diverses iniciatives, entre les quals se cita l’assoliment de llibertats democràtiques bàsiques, l’alliberament dels presos, “reoxigenar” la construcció i articulació nacional, enfortir l’ofensiva en l’àmbit internacional i impulsar la negociació política. També considera que per avançar en aquesta aposta l’esquerra abertzale haurà de disposar d’una formació política legal, entre altres coses per participar en la taula de partits on s’aconsegueixi un acord resolutiu. Una formació que haurà de ser la referència de tots els independentistes i socialistes d’Euskal Herria.
Estem, en definitiva, davant d’una aposta estratègica de l’esquerra abertzale, que arriba des de l’experiència acumulada en els últims processos de negociació, i el veritable abast de la qual només es podrà comprendre amb la perspectiva que donen els anys.
Abans de concloure, és pertinent recordar en quines condicions ha fet aquest debat l’esquerra independentista basca: en una situació d’il·legalitat, constantment perseguida, amb gran part dels seus dirigents i quadres polítics empresonats i plantant cara a un exercici d’intoxicació constant que buscava dividir-la. Amb aquest context, ha aconseguit activar milers de militants a prop de tres-cents pobles i barris d’Euskal Herria, que han parlat, discutit i debatut profundament, i han confirmat la proposta de la direcció. Es pot dir, per tant, que l’esquerra abertzale surt reforçada política i ideològicament d’aquest procés de debat, i des d’aquesta posició llança la seva oferta a la societat basca i a tot el món.
* L’autor és periodista del diari Gara i col·laborador de L’ACCENT
