[L’ACCENT 146]

1.200 manifestants reivindiquen la lluita contra el feixisme i els seus hereus a 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona.

“La majoria de nosaltres hem sentit parlar a casa d’aquella guerra, o dels anys que la van seguir, o hem notat els silencis que fins i tot encara és capaç de generar. Perquè del que va succeir fa 70 anys en sabem no només pels llibres d’història sinó perquè, com canta Al Tall, ‘d’aquella sembrada en continuen collint fruits’”. Des d’aquest punt de partida, l’esquerra independentista ha reivindicat la lluita de les persones que l’endemà mateix de la derrota republicana van reemprendre el combat contra l’ocupació i l’explotació franquista.

Des de l’escenari instal·lat al passeig del Born de Barcelona, i enmig d’un vent que va sacsejar el país durant tot el dissabte, les organitzacions de l’esquerra independentista (convocades per la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència) van retre homenatge als que van caure derrotats el 26 de gener de 1939, coincidint amb el 70è aniversari d’aquella data. L’homenatge no volia ser nostàlgic, sinó reivindicatiu: “L’ombra de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona ara fa 70 anys és allargada, i arriba fins avui en dia en forma de rei, en forma de Constitució espanyola, en forma d’estatutets, d’atur, de precarietat, d’exclusió, de patriarcat i de racisme”. Davant d’aquesta realitat, van explicar que aquest moviment polític recull la flama dels qui es van oposar al franquisme, però també al model de transició els anys setanta, per “continuar lluitant contra l’opressió, la repressió i l’ocupació”.

Centenars de persones, la majoria militants de les organitzacions convocants (Endavant, Maulets, CAJEI, el SEPC i Alerta Solidària) van baixar fins al passeig del Born. Els actes van començar a primera hora de la tarda amb una exhibició de colles bastoneres i gralleres. Després va venir el torn de l’homenatge. A l’escenari hi van pujar Esteban Cebrián, Montse Cervera i Xavier Barberà, en representació de diverses generacions de catalanes i catalans que s’han significat per lluitar contra el franquisme i “els seus hereus”. El primer és un militant comunista compromès en les lluites obreres que va participar el 1975 en la vaga més llarga que hi ha hagut al país; la segona és una activista feminista que actualment forma part de Ca la Dona, i el tercer és un militant independentista que va integrar les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure.

Mentre l’acordionista Alfons Rojo feia un recorregut per les músiques compromeses que han acompanyat les diverses generacions (les cançons de la guerra, els cantautors dels anys 60 i 70, els Segadors i la Internacional), un noi jove va entregar un ram de flors i un llibre als homenatjats. El noi, van explicar els organitzadors, “a més de ser una esperança del futur, representa la connexió entre la lluita d’ahir i d’avui dels Països Catalans per la llibertat, ja que el seu avi, Rambon Subirats, va militar també a EPOCA i Terra Lliure”.

Un miler de persones es manifesten contra els hereus del feixisme
Després de l’homenatge, i malgrat la intensitat del vent, unes 1.200 persones es van manifestar pel centre de la ciutat darrere d’una pancarta on es podia llegir: “70 anys després de l’entrada dels feixistes, seguim lluitant per la llibertat”.

La manifestació volia denunciar que “els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s’ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s’havia alçat el 1936, van decidir reformar l’herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos”.

De nou al passeig del Born, els organitzadors van recordar que si els que governen avui són els hereus dels vencedors, “l’esquerra independentista ho som dels centenars de milers d’homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d’aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d’obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l’església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l’independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides”.

Les persones homenatjades

Militant comunista de LAFORSA
La vaga de LAFORSA (Laminados y Forjados de Hierros y Aceros, S.A, de Cornellà de Llobregat) ha estat la més llarga que s’ha viscut al país: el 1975, quan el dictador ja agonitzava, els treballadors d’aquesta empresa van estar 103 dies en vaga per defensar els llocs de treball contra uns acomiadaments. Aquella lluita que va tenir la solidaritat activa dels treballadors de la resta d’empreses del Baix Llobregat va guanyar. Tots els acomiadats van ser readmesos. Estebán Cebrián, militant comunista que va participar a la vaga de LAFORSA, va recordar aquella lluita des de l’escenari del Born. Però no es va quedar en el record, sinó que va destacar aquella batalla vençuda com a exemple que l’organització de la classe treballadora és imprescindible per defensar els drets laborals. I que ha de ser, també avui en dia, l’espina dorsal per combatre el capitalisme.

Activista feminista d’ahir i d’avui
Montse Cervera va una de les tres persones que van pujar a l’escenari el dissabte a la tarda. Cervera ha estat una activista feminista tota la seva vida. Va començar a militar en organitzacions feministes per defensar el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva vida els darrers anys del franquisme, i actualment continua compromesa amb el moviment, ara a Ca la Dona, espai feminista de referència de la ciutat de Barcelona. Malgrat que el context ha canviat, per Cervera continua sent imprescindible continuar lluitant en defensa dels drets de les dones, i especialment contra la violència que continuen patint.

Militant de les organitzacions armades catalanes
Finalment, l’esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l’organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l’estratègia d’enfrontament directe amb l’Estat, Xavier Barberà. Aquest actual militant de la CUP de Lleida, va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i des de l’escenari va explicar per què van prendre la determinació d’iniciar a finals dels anys setanta una nova estratègia de lluita. Barberà va criticar les plataformes “pseudosobiranistes regionalistes”, perquè les considera la resposta dels autonomistes al creixement del projecte de l’esquerra independentista i del descontentament amb l’Estat autonòmic. Davant d’aquestes iniciatives, va defensar que cal tenir una estratègia pròpia.