El passat dissabte 16 d’abril, prop d’una cinquantena de persones van assistir a l’acte organitzat per l’assemblea comarcal d’Endavant per “recuperar el 25 d’abril”. Al centre del debat, la construcció nacional dels Països Catalans i les eines per a fer-ho.
A falta d’una setmana perquè tinguin lloc els actes de commemoració de la Diada del 25 d’abril al País Valencià, Endavant (OSAN) feia aterrar la campanya a l’Eixample. Abans, Palma (dia 9) i Gandia (dia 15) havien acollit actes previs. Alacant ho feia a la mateixa hora que Barcelona mentre que Xàtiva (dia 21) i Castelló (dia 22) tancarien el recorregut abans de la manifestació del dia 23 d’enguany. Fou el dijous 14 quan a la pròpia ciutat de València s’hi presentaren els actes de la diada en una roda de premsa de l’esquerra independentista.
Aquestes informacions foren l’obertura de l’acte a la Cruïlla, que van tenir una altra prèvia inicial. Un company d’Alerta Solidària de Mallorca exposava el cas de les feministes encausades de Palma, que seran jutjades a finals de setembre per una acció realitzada el 9 de febrer de 2013. l’acció era per denunciar l’aleshores proposta de contrareforma de la llei de l’avortament i seran jutjades, justament, l’endemà del dia internacional per la despenalització de l’avortament, els dies 29 i 30 de setembre. Aviat se n’iniciaran els actes de campanya, ja que la conferència episcopal els demana quatre anys de presó.
Procés sobiranista o construcció nacional?
L’alcaldessa de Berga per la CUP, Montse Venturós, fou l’encarregada d’obrir l’acte. Venturós va fer “autocrítica de l’esquerra independentista” en assegurar que el Procés sobiranista del Principat ha frenat el procés de construcció nacional dels Països Catalans. Venturós es preguntava perquè el Principat té “més entitat” que la resta de territoris dels país, “especialment que la Catalunya Nord” i va fer referència a un article de la militant d’Endavant València, Imma Milan, publicat al tercer volum del Perspectives i que la mateixa Venturós havia presentat aquell matí.
“Participar de les institucions ens ha permès estendre el concepte de Països Catalans, però el Procés els ha inserit en l’àmbit folklòric”. Per això, Venturós considera que el concepte “perd sentit”. L’alcaldessa entén que la fragmentació autonòmica ha marcat sempre el procés de construcció nacional i que això no s’ha posat al centre del debat, “és un error”. Venturós entén que l’autonomisme és el principal enemic de la construcció nacional i que el Procés ha fet que els altres territoris dels Països Catalans rebessin més pressió “perquè la dreta sí que té clar què son els Països Catalans”.
“Cal una confluència, una vinculació i vehiculització de les lluites dels Països Catalans, i això ho hem de fer a través de l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans”, va exposar. Venturós considera que l’AMPC és “urgent” i que ja es fa feina en aquesta línia amb la Xarxa de Casals i Ateneus. “Les institucions ens absorbeixen, el debat polític és molt minso perquè ens dediquem només a gestió”, assegurava Venturós. I hi va afegir: “Cal moviment popular al carrer, que és qui permet avançar, qui empeny quan nosaltres posem el fre des de les institucions”, va exposar de forma autocrítica. Venturós va tancar amb una pregunta a l’aire: “té sentit ser a la institució quan no tenim aquest moviment al darrere?”.
El País Valencià, igual que els Països Catalans
Maria Josep Martínez, militant d’Endavant a la Costera, va exposar el context político-econòmic en què es troba el País Valencià. Durant 20 anys, el PP va governar de formar “clientelar i caciquil”, duent la institucions “com si fossin seves”. Així, la corrupció i la política de grans esdeveniments, d’una banda, anaven de la mà de polítiques neoliberals i destrucció dels teixits productiu i agrícola, de l’altra. En paral·lel, deslocalització d’empreses. “Això i la corrupció són típiques arreu dels Països Catalans”, afirmava Martínez. Contrarreforma en drets socials i depredació del territori. Les conseqüències: atur i cada cop més gent treballant al sector serveis, el més precari i temporal.
A més, el règim del PP va tenir un paper “aniquilador cultural i lingüístic”. Van avifar l’anticatalanisme per evitar la seva caiguda. El País Valencià és la comunitat autònoma més endeutada de l’Estat i compta amb un 21% d’atur. “El règim del PP cau, però no perd, perd les majories absolutes. No hi ha il·lusió en un projecte concret, sinó en la caiguda del règim”, sintetitzava Martínez. El PP ha passat de tenir el poder absolut a no tenir res i estar imputats. “Tampoc se n’amagaven”, explicava: Camps va guanyar el 2011 estant imputat. “La percepció eran que fessin el que fessin, aquests no queien”.
Per això “ha generat molta il·lusió” la caiguda del PP. Però l’èxit de Compromís “no és l’èxit del Bloc; l’origen de Compromís el 2007 ja fou amb problemes”. Martínez entén que la il·lusió ve perquè és una marca nova, que enganxa molta gent. Per a Martínez, el govern ha agafat icones del règim caigut i en fa cavalls de batalla en positiu, com són temes de memòria històrica, RTVV o l’accident del metro de València. “No confiem en aquest govern i en els canvis que pugui fer, perquè no són profunds. Estan fent coses de normalitat política, però al País Valencià es viuen com a victòries”, afirma Martínez. “Fan coses d’higiene democràtica però no de transformació política, fan visible el canvi a partir dels tòtems del PP”.
La situació econòmica és un deute de 40 milions d’euros i l’actual govern “dedicarà el mateix a pagar-lo que a ensenyament”. Entén que és un govern que es ven com a seriós per a tranquil·litzar la burgesia. “No hi ha cap indici que el tripartit deixi de gestionar les institucions com fins ara”, exposa, perquè considera que no aprofundiran en revertir la situació; “estan gestionant la misèria”.
El plantejament del govern per sortir-se’n és un nou model de finançament, entén que busca un nou encaix de l’economia del País Valencià en l’economia espanyola. “Hi ha un component desmobilitzador i l’Esquerra Independentista també n’és responsable”, va fer autocrítica Martínez. “Però el problema és que per a molta gent ‘ja governen els seus’”.
“Hem de ser capaces de desplegar un projecte que denunciï el frau en el canvi, però més enllà d’això, ho hem d’acompanyar d’un veritable projecte per al País Valencià i els Països Catalans”, va argumentar. Ho va fer per denunciar que la situació de la classes populars és la mateixa arreu dels Països Catalans, “i és a partir d’aquí on hem de crear el projecte de país”.
**
Recuperar València com a Esquerra Independentista**
“Aquesta 25 d’abril tindrà molt de pes simbòlic amb la tornada a la plaça de Bous. I per això, l’Esquerra Independentista l’hem de recuperar”, va començar Ausiàs Ferrer, militant d’Endavant i la COS al Maresme i originari de Gandia. Des dels anys 1990 fins el 2007, el bloc més nombrós de la manifestació del 25 d’abril -la més multitudinària, aleshores, dels Països Catalans- era el de l’Esquerra Independentista.
“Endavant (OSAN) aposta per recuperar-ho” i ho fa amb in projecte polític rupturista i transformador. “L’Esquerra Independentista ha de mostrar força” i fer-ho amb línies molt clares, exposa Ferrer: rebutjar el nou encaix del País Valencià a l’Estat espanyol; denúncia socialista i feminista de les polítiques d’austeritat; lluita contra el nacionalisme espanyol, “que ha aconseguit ser transversal, també dins els moviments d’esquerres”. Ferrer planteja dicotomia entre el dret a decidir i la construcció d’una alternativa política que passi per la desobediència i l’exercici del dret a l’autodeterminació. “Volem construir una institucionalitat alternativa, aquest és el projecte de l’Esquerra Independentista”. Va acabar fent una crida “a fer nostre el 25 d’abril”.
