[CRÒNICA DE LA DIADA 2009]
>> Les plataformes sobiranistes arrosseguen milers de persones mentre ERC i Reagrupament competeixen pel lideratge polític
El míting unitari de l’esquerra independentista que va tancar la Diada a Barcelona començava amb la crema d’un retrat del monarca espanyol. Tota una declaració d’intencions d’aquest moviment polític, que ha celebrat l’Onze de Setembre més cohesionat dels darrers anys amb el lema nacional: “Unitat Popular cap a la independència i el socialisme”.
Tot i que durant el matí tant la zona del Fossar de les Moreres (on hi ha enterrats els darrers màrtirs que el 1714 van resistir contra l’exèrcit franco-castellà) i el passeig Lluís Companys (on la Gent de la Terra i Òmnium Cultural celebren una fira d’entitats catalanistes) van estar menys concorregudes que en ocasions anteriors, les manifestacions de la tarda al centre de Barcelona van aplegar més gent que els darrers anys.
La pancarta unitària de l’esquerra independentista obria les marxes, com s’ha fet ininterrompudament des dels anys vuitanta. Enguany la convocaven Endavant, CAJEI, Maulets, el SEPC, Alerta Solidària i, per primera vegada, s’hi afegia la CUP. La pancarta la portaven representants de les diverses organitzacions, entre els quals alguns regidors. Els organitzadors van comptabilitzar fins a 7.000 manifestants, xifra superior a l’any anterior.
A la marxa de l’esquerra independentista la seguia la convocatòria més mediàtica d’enguany: la de les plataformes sobiranistes. Va aplegar també milers de persones, possiblement més que la de l’esquerra independentista, tot i que es va quedar lluny de la xifra que els organitzadors donaven de manera eufòrica: 30.000 persones.
L’independentisme creix
“Som l’esquerra independentista, que porta quaranta anys al carrer construint l’alternativa social i nacional que els Països Catalans necessiten”. D’aquesta manera, Martí Majoral, des de l’escenari instal·lat al passeig del Born, en nom de les organitzacions de l’esquerra independentista, reivindicava la feina feta durant les darreres dècades per un moviment que ha estat clau per fer créixer l’independentisme. Les seves paraules anaven especialment dirigides a les plataformes sobiranistes, i recordava: “Fa anys érem només l’esquerra independentista qui alçava l’estelada, qui defensava la lluita independentista. Ara, cada dia se’ns sumen més persones perquè la farsa de l’autonomisme ha obert els ulls a més gent”.
La consulta que al cap de dos dies se celebrava a Arenys de Munt era en ment de molts manifestants, i des de l’escenari Mayoral va voler fer-hi també referència per celebrar la il·lusió que havia generat en bona part de la població, però també per recordar que “el marc de la Unió Europea no és el nostre”. A més, també va defensar el marc nacional de lluita de l’esquerra independentista, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. És per això que més enllà d’Arenys, va recordar una de les principals cites mobilitzadores que té aquest moviment polític enguany: el 7 de novembre a Perpinyà, quan se celebraran els 350 anys del Tractat dels Pirineus, que va marcar l’inici de l’esquarterament del país.
Mobilitzacions arreu del territori
Des de fa anys l’esquerra independentista ha estès les mobilitzacions de la Diada més enllà de Barcelona. El mateix Onze de Setembre, doncs, hi havia convocatòries també a Lleida, Girona i Reus.
La Campanya Salvem el Roser informava que “la protesta contra el Parador al Roser i la demanda d’absolució pel Gerard van protagonitzar els actes organitzats per l’Esquerra Independentista a Lleida”. A més, també a Lleida, dues persones solidàries amb el Gerard van interrompre l’ofrena del PSC, mostrant cartells i consignes demanant l’absolució del jove”.
Un miler de persones es van manifestar a Reus convocades per la plataforma unitària Esquerra Independentista del Camp. I a Girona van ser 4.000 les persones que van respondre a la convocatòria de CUP i Maulets, que anava encapçalada per una pancarta que reivindicava “Fermesa”, amb el convenciment que “la política del peix al cove s’ha d’acabar”.
ERC i Reagrupament pugnen pels sobiranistes
Una de les imatges de la jornada va ser la incapacitat d’ERC d’atreure darrere de la seva pancarta bona part dels qui els voten i que es van manifestar durant la Diada (per molt que ERC assegurés que eren fins a 8.000 no passaven d’uns centenars). Molts d’aquests electors van preferir sumar-se a la convocatòria de les plataformes sobiranistes. No sorprèn: per un públic cansat del llarg procés estatutari que a cada bugada ha vist com l’Estatut patia una nova retallada, el lema dels republicans (“Estem construint un Estat propi”) era poc convincent. Era, no hi ha dubte, molt més atractiu el lema de les plataformes: “Som una nació, volem un Estat propi”, que enguany han sortit al carrer amb el discurs més netament independentista que mai havien fet.
Per contra, Reagrupament, va adoptar una estratègia que li va ser més efectiva per ser visible durant tota la jornada: enlloc de manifestar-se amb un bloc separat, va repartir samarretes i els seus militants i simpatitzants es van dissoldre dins de la marxa de les entitats sobiranistes.
Majoritàriament aquestes entitats estan integrades per persones catalanistes que s’han anat cansant progressivament de les polítiques pactistes primer de CiU i després d’ERC, i que reivindiquen més fermesa en la defensa dels drets nacionals catalans. Fermesa, per molts d’ells, cada cop és una defensa més inequívoca de la independència. Drets nacionals, els continuen limitant, a la pràctica, al marc principatí.
El discurs de Joan Carretero és atractiu per bona part d’aquests manifestants que seguien l’estela de Laporta durant la Diada. De segur que a la direcció d’ERC estan preocupats pel ganxo que pugui arribar a tenir Reagrupament entre els qui fins les darreres eleccions van votar els republicans. I possiblement a CiU també els preocupa que hi hagin de competir per alguns votants. Es presenten uns mesos agitats abans de les autonòmiques on cada una d’aquestes formacions pugnarà per mostrar-se com la que millor defensa els interessos principatins. La Diada ha obert la precampanya.
Els actes oficials no poden escapar de les protestes
Des de Pasqual Maragall va assumir la Presidència de la Generalitat, coincidint amb la Diada el Govern va buscar una fórmula per tal que les autoritats polítiques poguessin celebrar la jornada d’una manera tranquil·la on no arribessin els xiulets amb què moltes d’elles són rebudes a l’estàtua de Rafael de Casanova. És per això que es va instaurar l’acte del parc de la Ciutadella, on s’asseguren un coixí de seguidors fidels que no permetin que les queixes entorpeixin una celebració que volen aïllada de protestes. Però aquesta nova concepció de Diada no va evitar que se’ls plantessin enguany mocadors palestins per tal de protestar contra la presència de la cantant israeliana. Tant la Plataforma Aturem la Guerra com les organitzacions de l’esquerra independentista havien convocat la població que expressés el rebuig a la presència de la intèrpret per les seves paraules de suport a l’exèrcit israelià en l’ofensiva contra Gaza que el mes de gener va deixar 1.500 morts a la franja.
A banda de la protesta a l’acte oficial, les treballadores i els treballadors de diverses empreses que han presentat d’expedients de regulació d’ocupació van decidir fer-se sentir en les ofrenes florals
Per bé que alguns mitjans de comunicació i el Govern principatí van presentar la xiulada com un rebuig al Cant dels Segadors, fins i tot el mateix Artur Mas va assegurar que no era pas una xiulada contra l’himne (que no para de sonar en tot el matí durant les ofrenes), sinó contra la gestió dels polítics de la Generalitat.
