El passat dimecres 30 de novembre es va iniciar una nova operació policial contra el moviment independentista gallec, dirigida per l’Audiència Nacional a mans del jutge Eloy Velasco. Fins el moment són sis les persones detingudes, de les quals quatre han estat enviades a presó sense judici i dispersades.
A primeres hores del dia 30 de novembre va ser detingut l’Eduardo a un peatge d’autopista acusat de portar al seu vehicle tres artefactes explosius. A mig matí, es va produir la detenció d’en Teto al seu lloc de treball. Al mig dia, policies de paisà van emportar-se la Jessica de casa seva acusada de “terrorisme” i cap al vespre va ser detinguda Catalina.
Paral·lelament es van efectuar operatius policials a Centres Socials de Vigo, Compostela i Pontevedra. Als C.S. Arredista (Compostela) i al C.S. A Revolta (Vigo) la policia espanyola va practicar escorcolls, on va confiscar documentació, material informàtic i propagandístic, així com diners de les associacions. La policia també va registrar la casa familiar d’Eduard, el pis de Teto i el de Jéssica i Edu on, segons el Ministeri de l’Interior, van trobar una olla amb explosius. Malgrat les amenaces de la policia, grups de solidaris es van concentrar a l’exterior dels centres i les cases particulars per animar els detinguts, manifestar el seu suport i denunciar l’operatiu policial.
Els quatre independentistes van ser conduits a Madrid, acusats de pertinença a banda armada, falsificació de documentació oficial, temptativa de danys i tinença d’explosius. A tots ells els van aplicar la llei antiterrorista, és a dir que van estar sotmesos al règim d’estricta incomunicació i privats de tota mena de dret individual.
Dues detencions més
Dos dies més tard, la nit del 2 de desembre, van ser detinguts a Lugo la Maria i l’Antom. El motiu del seu trasllat a Madrid, també sota llei antiterrorista, se sosté en dos llicències de conduir falses que presumptament van ser trobades a la primera roda de registres.
A l’informe policial d’escorcoll de l’habitatge de Lugo, a més de divers material personal i professional, consta “una garrafa de gasolina de 8 litres”. Però posteriorment es va informar que es tractava d’una garrafa buida de 8 litres de capacitat.
També a aquesta ciutat hi va haver mostres de suport amb els independentistes detinguts, així com comunicats de grups d’investigadors, historiadors i docents demanant l’alliberament d’Antom, que és doctor en Història i professor de la Universitat de Compostela. Per la seva banda, ESCULA, l’Observatorio para a Defensa dos Direitos e Liberdades, va presentar a l’Audiencia Nacional una sol·licitud reclamant l’aixecament del regiment d’incomunicació dels sis independentistes.
Llibertat per alguns, presó per d’altres
Després de tres dies en règim d’incomunicació i de ser inculpada pels mitjans de comunicació com a autora d’atemptats terroristes, el 3 de desembre Catalina va ser alliberada sense cap càrrec.
Pel que fa als altres cinc independentistes, una vegada complert el temps màxim d’aïllament de les primeres detencions, van passar a disposició de l’Audiència Nacional per declarar davant el jutge Eloy Velasco, que va decretar llibertat amb càrrecs amb l’obligació de comparèixer mensualment per a Jéssica i ingrés en presó preventiva per a Teto, Eduardo, Maria i Antom. La decisió judicial permet que l’empresonament, sense cap judici, es pugui allargar fins a quatre anys per als independentistes que, a més, ja estan patint la dispersió: als quatre els han empresonat en diferents centres penitenciaris de la capital espanyola, tots situats a més de 600 quilòmetres de Galiza.
Criminalització mediàtica
En aquest context, els mitjans de comunicació, tant privats com públics, han realitzat un tractament informatiu criminalitzador. Han gaudit de primera mà d’informació exclusiva d’un cas portat sota secret de sumari i han jugat un paper clarament col·laborador amb les forces d’ordre, ja que han negat el dret a la presumpció d’innocència i han violat el dret a l’honra dels detinguts. Al llarg de tot el procés, la campanya mediàtica contra l’independentisme s’ha fet extensible a la xarxa de centres socials del moviment popular gallec i a organitzacions polítiques com AMI, cosa que ha posat de manifest l’objectiu general i evident de l’operatiu.
Tot i això, la solidaritat s’ha fet extensiva arreu del país amb concentracions i manifestacions com les convocades per Ceivar, l’organisme antirepressiu gallec, però també a nivell internacional amb comunicats i mostres de suport d’organitzacions basques, andaluses, castellanes i catalanes.
### Una dècada de repressió a Galícia: criminalització i presó
Maria Alvares, Compostela.- Fer un dibuix del conjunt organitzatiu de l’independentisme gallec no és una tasca senzilla per la diversitat de sigles i formacions que existeixen, ja que en un mateix moviment unitari conflueixen en espai i temps dues o tres organitzacions que cobreixen el mateix camp de treball. Dit això, i amb l’objectiu d’analitzar l’actual context repressiu, centrem aquest article en aquelles organitzacions que han patit persecució policial al llarg de l’historia més recent. Resistência Galega entra en escena 
Les últimes detingudes són acusades, entre d’altres delictes, de pertinença a banda armada. Parlem aleshores de Resistência Galega, terme que salta als mitjans de comunicació amb freqüència durant els últims anys per tal de criminalitzar de manera reiterada l’independentisme i atribuir-li els actes de violència de baixa intensitat (siguin reivindicats o no) que durant l’últim temps s’han incrementat al llarg de tota la geografia gallega. Un paraigües, el de Resistência Galega, sota el que (sempre segons els mitjans oficials) enquadren des d’organitzacions polítiques (Causa Galiza), juvenils (AMI) o els centres socials. Si bé és cert que Resistência Galega es va donar a conèixer el 2005 amb un manifest que va aparèixer a la web Indymedia per fer una crida a lluitar contra les injustícies que es produeixen a Galiza (explotació laboral, destrucció mediambiental, estafa per part de bancs i caixes…) en cap cas ho va fer parlant d’una organització com a tal si no d’actes espontanis de rebel·lia del poble gallec contra qui es lucra amb la desaparició de Galiza com a país. Nous presos gallecs 
En aquell context es van produir els primers “avisos per a navegants” des de l’Estat: les presons espanyoles tornen a acollir presos gallecs desprès de la desaparició de l’EGPGC (Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive), i, així, Ugio i Xiana són els primers en patir presó coincidint amb militants de l’Exército Guerrilheiro que complien els últims anys de condemna. Mesos més tard, cap a finals del 2005, detenen destacats membres d’AMI (l’organització juvenil més antiga del moviment) en la fracassada Operaçom Castinheiras, que volia criminalitzar el moviment juvenil i, per extensió, els centres socials (un dels projectes més ambiciosos de l’independentisme gallec dels últims deu anys, ja que la xarxa de centres suposava la visibilització davant la societat gallega i l’expansió del projecte popular). Des d’aleshores i fins ara les accions de violència de baixa intensitat s’han succeït i han incrementat. Aquests fets que han passat de ser una anècdota no destacable fins a aparèixer als primers punts de l’agenda de l’Estat. El cop que ha tingut lloc els últims dies era un capítol ja anunciat des de feia temps. Així ho demostra l’increment de presos i preses galegues en tant sols sis anys: un total de dotze persones han passat ja per les presons espanyoles acusades per l’Audiència Nacional de Terrorisme.
