Ulivieru Sauli, Yvan Colonna, Jean Marc Dominicci…són nomes alguns dels noms de presos polítics corsos que sota la famosíssima acusació d’ “associació de malfactors en relació amb una empresa terrorista” han estat condemnats per l’estat francès a penes de presó per suposats delictes de terrorisme; sens dubte, la pedra angular del sistema repressiu francès.
El darrer cas subsumit en aquesta matèria ha estat el de l’independentista cors Ulivieru Sauli. El passat 5 d’abril es coneixia el veredicte contra el procés d’Ulivieru Sauli, militant de Corsica Libera i antic membre del Consell Executiu d’aquest partit. El procés contra Sauli, s’inicià el mes de maig de l’any 2010 després de la seva detenció a Porto-Vechhio juntament amb dos activistes corsos més sotal’acusació de temptativa d’atemptat comès l’any 2007 a la ciutat de Livia. Els tres acusats foren empresonats immediatament, i la resposta, no trigà en fer-se sentir. El 21 de maig, un nombrós grup de persones ocuparen l’Ajuntament de Port- Vecchio en protesta per les detencions i posterior empresonament per un delicte tipificat de terrorisme en el codi penal francès; igualment els empleats de l’empresa Scala de l’aeroport de Figari realitzaren vaga durant 30 minuts en protesta per l’empresonament del seu company Sauli. Sauli i Jean Claude Jecker inciaren una dura vaga de fam i de set per tal de protestar contra les lamentables condicions amb què es trobaven els interns a la presó. Després de 9 mesos d’empresonament a Fresnes, Sauli fou posat en llibertat provisional sota l’assignació de romandre a París. La demanda de la fiscalia era de 3 anys de presó i de 5 anys sense possibilitat de retorn a Còrsega. Finalment, el passat 5 d’abril es donà a conèixer el veredicte en què es reiterava la demanda feta per la fiscalia.
Segons l’advocat de Sauli, en paraules dirigides al tribunal: “aquesta és la primera vegada que s’exigeix la prohibició de residència a Còrsega per aquest tipus de fets. Aquesta és la prova que mostra que realment vol Olivier Sauli fora del joc polític cors”.
Des del moviment independentista cors i des del grup de suport a Ulivieru Sauli s’ha considerat des d’un bon principi que aquesta detenció era del tot injustificada si bé, responia clarament a la voluntat de l’estat francès de debilitar el poder aconseguit per Corsica Libera a la Col·lectivitat Territorial Corsa durant les eleccions regionals franceses de la primavera del 2010. Per altra banda el moviment esgrimeix també que les acusacions presentades per la fiscalia no fan més que reiterar que no es tracta d’un judici per un cas de terrorisme sinó per un delicte d’opinió. Per aquest motiu la campanya “No al delicte d’opinió” ha tingut tan de ressò en els darrers anys a l’illa de Còrsega. Es tracta doncs, no d’un delicte d’acció sinó de la condemna d’unes idees, d’un pensar. Aquesta argumentació respon a les proves que l’acusació va presentar contra Sauli tals com el seu compromís contra el pla PADDUC, les seves relacions amb alguns activistes polítics, el seu paper a Corsica Libera, els seus articles a URibombu sobre la resistència armada i la seva participació en el grup de presos de Fresnes (que durant el mes de maig de 2010 instaren a través d’una carta a l’acostament dels presos a l’illa de Còrsega). Aquests arguments esgrimits representen igualment per l’advocat de l’Ulivieru l’única acusació que realitza la Cort Penal de París si bé les proves presentades per la fiscalia es basen només en aquests fets.
La legislació penal francesa
Fins als anys 80, la legislació penal francesa no contemplava en cap del seus preceptes el terme “terrorisme”. Fou a partir de l’any 1986, quan amb Charles Pasqua al capdavant del ministeri de l’Interior s’inicià l’autèntica ofensiva contra el “terrorisme” a l’estat francès. L’aprovació de la Llei n° 86-1020, fixà el tret de sortida de tot un seguit de normatives que suposarien l’avanç d’una ingent tasca legislativa contra tot allò que des de les altes instàncies franceses pogués ser sospitós de ser considerat com a “terrorista” . Les lleis successives des d’aquella primera normativa de 1986 suposen una concentració extralimitada de poder en mans de l’aparell judicial francès. Arribats a dia d’avui, l’aplicació de la legislació antiterrorista francesa s’ha professionalitzat, i ha suposat una especialització de jutges i tribunals que tenen com a punt culminant la XIVa Secció de la Fiscalia del Tribunal de París. En aquest procés penal en el qual només intervenen el Procurador de la República, el jutge d’instrucció, i el Tribunal Penal, tots tres amb seu a París respon a la famosa política centralitzadora francesa. A partir d’ací, tots els actes qualificats de terrorisme per part de l’estat francès, seran tractats per aquestes instàncies, sempre les mateixes. Es basa en un funcionament similar al de l’Audiència Nacional Espanyola, amb la diferència que en el cas de l’Estat francès s’atén exclusivament als casos qualificats de terrorisme.
No serà però fins la llei del 22 de juliol de 1996 (Llei nº 96-647) que conduirà a la inclusió de l’article 421-2-1 del Codi Penal francès dels anomenats delictes per terrorisme i s’introduirà la controvertida categoria d’ “associació de malfactors per a empreses terroristes”.
Diverses entitats de drets humans ja van augurar en el seu moment que l’article 421 del Codi Penal francès donava un ampli ventall de possibilitats a la interpretació i aplicació arbitrària d’aquest precepte. Les preocupacions respecte les lleis antiterroristes franceses versen sobretot en matèria de drets equiparables amb els dels presos detinguts per delictes comuns. La detenció de fins a 96 hores sense possibilitat de disposar d’un advocat, la vulneració al dret de tenir un judici just, el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial i independent ( qüestió que sobretot a l’Estat francès ha estat qüestionada en multitud d’ocasions), l’accés per part dels advocats durant el procés d’instrucció a ser informats sobre el procediment… i un llarg etcètera de vulneracions dels principis més elementals en matèria judicial que es troben recollits en diverses cartes de Drets Humans. La Federació Internacional dels Drets de l’Home (FIDH), ja va demanar durant l’any 1996 la derogació de la llei, atenent-se als diferents estudis que advocats i membres de la cúria havien fet respecte d’aquesta.
Els darrers fets esdevinguts amb el cas Merah, han fet ressorgir, en gran part a causa de la propaganda del propi poder establert a favor d’aquest tipus de normatives, les manifestacions a favor de les lleis antiterroristes franceses que permeten les detencions per perillositat i per tant, prèvies a la comissió de qualsevol tipus d’acció.
L’“associació de malfactors en relació amb una empresa terrorista”, permet les accions preventives de la justícia abans que es cometi cap acció que pugui ser qualificada com a tal. Són molts els casos que s’han donat des que aquesta llei entrà en vigor i reformà el codi penal l’any 1996; però el més sonat d’ells fou sens dubte el que acabaria amb l’empresonament preventiu de 138 persones l’any 1998, pel conegut cas Chalabi.
L’acostament dels presos a Còrsega
Àrdua qüestió la dels presos corsos per al seu retorn a l’illa. La llei antiterrorista francesa fa romandre els empresonats corsos a les presons dels voltants París. Amb l’argument de mantenir-los prop de les instàncies judicials que s’encarreguen dels afers sobre terrorisme, hi ha una impossibilitat real per part de les famílies, dels advocats i de companys de sostenir una situació com aquesta. L’Associu Solidarità disposa d’una secció que treballa des de París per tal de poder fer front a aquest situació d’aïllament que viuen els presos polítics corsos. I és que molts dels militants que viuen a París hi romanen davant la impossibilitat de tornar a Còrsega per interdicció de l’estat francès. Aquest és un cas amb el qual han de conviure molts independentistes corsos en el seu dia a dia. Associu Solidarità és una organització que dona suport als presos polítics i als represaliats per l’estat francès a través de diferents accions com l’assistència jurídica o suport moral a les famílies dels empresonats.
Precisament aquesta propera setmana es celebra la jornada internacional dels presos polítics. La jornada culminarà el proper 21 d’abril quan es celebraran també la primera volta a les presindencials franceses. En el decurs d’aquesta setmana es realitzaran activitats arreu, entre les quals la del proper dissabte al Palau de Congressos d’Aiacciu on s’analitzarà la situació i les perspectives dels presos polítics corsos. Aquesta setmana internacional que s’inicià el passat 14 d’abril i promoguda a Còrsega per l’Associu Sulidarità serà el punt de partida d’un seguit d’activitats per a l’anàlisi i la defensa dels drets dels represaliats polítics per l’estat francès.
En defensa de les llengües nacionals
De nou, el revulsiu creat per les presidencials franceses, torna a centrar el debat en el reconeixement de les llengües minoritàries a l’Estat francès. Moltes han estat les promeses realitzades en campanya electoral les que han parlat d’un estatut d’ús per a les llengües minoritàries, però cap d’elles s’ha materialitzat en favor d’aquesta històrica reivindicació.
El 22 de juny de l’any 2008, l’Assemblea Nacional francesa passava de no tractar les llengües nacionals a l’estat francès a introduir-les a la Constitució com un patrimoni de l’estat. És a dir, les relegava a un segon terme o a un element purament simbòlic i folklòric. Lluny de les demandes de les organitzacions en defensa de les llengües que reclamaven un estatut oficial per al seu reconeixement i protecció, l’estat francès, una vegada més, reiterava que les llengües poc hi tenien a fer en el marc de l’estat més mortífer de llengües per excel·lència. Segons la UNESCO, més d’una trentena de llengües són amenaçades actualment de desaparèixer a Europa.
Per altra banda, la Carta Europea de Llengües Minoritàries, signada però no ratificada per part de l’estat francès ha esdevingut un punt d’inflexió per part de les minories nacionals que defensen un ús social de les seves llengües pròpies i vehiculars per tal de donar-los una protecció jurídica més enllà de la simple pervivència familiar o social.
El passat 31 de març les diferents nacions sense estat de l’estat francès visqueren una de les manifestacions més gran a favors de les seves respectives llengües. Foren moltes les manifestacions i accions que es realitzaren arreu de l’estat francès. A Còrsega, unes tres-centes persones organitzaren una cadena humana a Aiacciu en defensa de l’ús de la llengua corsa la qual fou convocada pel col·lectiu Parlemu Corsu. A Tolosa, a Perpinyà, a Baiona, Quimper…participaren d’una històrica jornada a favor de les llengües nacionals.
