**
L’ONU debat el possible reconeixement internacional de Palestina, un fet que no implicarà la fi de l’ocupació però que ha estat rebut amb amenaces des de Washington i amb alarma a Tel Aviv.**
Palestina. Estat 194 de les Nacions Unides. Des de fa uns dies, és gairebé impossible caminar per qualsevol ciutat o poble de Cisjordània sense trobar-se amb banderoles on es llegeix aquest missatge en àrab i en anglès. Es tracta de la darrera campanya que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) ha llançat per mostrar el suport de la població a la iniciativa de buscar el reconeixement de l’ONU a un estat palestí basat, en principi, en les fronteres prèvies a la Guerra de juny de 1967.
I és que, si no hi ha una sorpresa monumental d’última hora, en els propers dies s’arribarà al punt culminant de l’estratègia dissenyada pel president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, i el primer ministre, Salam Fayyad, quan el primer acudeixi a l’Assemblea General de l’organització internacional buscant ampliar el reconeixement palestí.
Abbas, conegut popularment com Abu Mazen, va confirmar divendres 16 -a través d’un missatge televisiu- que la proposta s’adreçarà primer al Consell de Seguretat de l’ONU, perquè l’objectiu és que Palestina es converteixi en membre de ple dret de l’organització, fet pel qual necessita l’aval d’aquest organisme. El també líder de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), però, és conscient que els Estats Units exerciran el seu dret de veto com a membre permanent del Consell de Seguretat, de manera que el reconeixement total no tirarà endavant. Ara bé, els estatunidencs poden quedar-se aïllats en el seu posicionament i perdre influència en el món àrab.
L’alternativa passarà aleshores perquè Palestina es converteixi en estat observador de l’organització, el rang que té actualment el Vaticà. Això evita el filtre del Consell de Seguretat i implica rebre el vot favorable de 128 membres de l’Assemblea General, una fita que els palestins tenen garantida, ja que segons diverses fonts comptarien amb el suport d’uns 140 estats.
Crims de guerra israelians
L’OAP actualment és una entitat observadora de l’ONU, però no gaudeix de les prerrogatives que tindria Palestina si accedeix al rang d’estat observador, condició que li obriria les portes de dotzenes de convencions i agències de les Nacions Unides. El més important, sens dubte, seria l’accés al Tribunal Internacional de Justícia i al Tribunal Penal Internacional. Segons explica Valentina Azarov, de l’organització de drets humans al-Haq, això permetria perseguir els assentaments jueus a Cisjordània i Jerusalem Est –on viuen actualment més de 500.000 colons- com a crims de guerra, ja que violen la legalitat internacional i la Convenció de Ginebra. Aquesta opció és la que preocupa més al govern israelià, encapçalat per Benjamin Netanyahu, i és un dels motius que explica l’oposició frontal a l’intent palestí de buscar el reconeixement internacional prescindint d’unes negociacions bilaterals que fa més d’un any que són inexistents, a causa precisament de la negativa hebrea a congelar la construcció d’habitatges als assentaments en territori palestí.
Des de l’executiu israelià s’al·lega que el moviment palestí “mata” qualsevol opció de reprendre les mal anomenades negociacions de pau i en els darrers mesos el seu equip diplomàtic s’ha dedicat, amb el suport dels Estats Units, a intentar sumar esforços per evitar un triomf palestí a l’ONU. A l’hora de la veritat, però, només alguns estats de la Unió Europea, com Alemanya, Holanda o la República Txeca, han confirmat que votaran en contra d’un major reconeixement palestí, mentre que el Regne Unit i França no han aclarit què faran. Les opinions públiques d’aquests països, però, avalen aclaparadorament l’Estat palestí, segons una enquesta publicada recentment. Tant els Estats Units com la UE, en el seu conjunt, aposten per unes negociacions bilaterals que des dels acords d’Oslo de 1993 no han servit per millorar la situació palestina, com demostren l’establiment de centenars de check-points, la construcció del mur de l’apartheid a Cisjordània o l’ampliació dels assentaments, entre d’altres.
En el seu objectiu d’aturar la iniciativa, els Estats Units han amenaçat de tallar l’ajuda econòmica a l’Autoritat Palestina (uns 450 milions de dòlars anuals) si recorre a l’ONU en comptes de les negociacions directes amb Israel. És l’estat hebreu, però, qui ja ha passat directament als fets. Amb l’argument que la votació a les Nacions Unides derivarà en manifestacions violentes –malgrat que una enquesta recent palestina mostrava un rebuig gairebé unànime per part àrab a aquesta opció-, l’exèrcit israelià ha posat en marxa l’operació Llavors d’Estiu. Entre d’altres aspectes, ha suposat entrenar i armar els equips de seguretat dels assentaments perquè puguin dispersar els hipotètics manifestants palestins disparant granades de so i pots de gas lacrimogen.
Els responsables militars també han decidit marcar dues línies vermelles en els teòrics punts calents on podrien haver-hi protestes. Si els palestins superen la primera, serà el moment d’usar el material per dispersar els manifestants, mentre que si sobrepassen la segona els soldats tindran permís per disparar a les cames dels que es mobilitzin. Tot i que els assentaments violen la legalitat internacional, no hi ha hagut cap tipus de condemna de l’operació Llavors d’Estiu. Integrants de la Lliga de Defensa Jueva –una organització considerada terrorista tant pels Estats Units com per Tel Aviv- viatjaran als territoris ocupats per “ajudar” els colons dels “ocupants” palestins que “els atacaran”.
Sense acabar amb l’ocupació
Entre els palestins no hi ha unanimitat a l’hora de cercar el reconeixement de l’ONU pel seu hipotètic estat, amb l’argument que sobre el terreny poques coses canviaran i l’ocupació israeliana continuarà. Rami Saleh, director administratiu del Jerusalem Legal Aid Center, apunta que l’acció, més simbòlica que altra cosa, només servirà “per posar més pressió” internacional sobre Israel i els Estats Units, però que també té el risc d’acabar provocant el “col·lapse” de l’Autoritat Palestina si es confirma la desaparició de l’ajuda nord-americana. La investigadora sud-africana Virginia Tilley apuntava fa uns dies que tot plegat pot acabar amb la creació de bantustans a Cisjordània seguint el model sud-africà –sense connexió territorial a causa de la presència d’uns assentaments que no desapareixeran sobtadament- , que dificultin molt les futures aspiracions polítiques palestines.
Finalment, Jamal Juma, coordinador de la campanya Stop the Wall, lamenta que “moltes organitzacions, intel·lectuals i activistes palestins no podem donar suport a la iniciativa, perquè ni tan sols en coneixem el contingut. El lideratge palestí l’ha tirat endavant sense cap discussió oberta i ara vol que els ciutadans l’hi donin un suport incondicional. Tot plegat, mostra un problema profund de transparència, rendició de comptes i participació popular entre els nostres polítics”. Sigui com sigui, la realitat és que aquests dies els partidaris palestins de solucionar el conflicte amb la instauració d’un únic estat a la Palestina històrica –amb la igualtat de drets de tots els que hi visquin- han quedat completament eclipsats.
