>>Entrevista amb una beneficiària de la RMI: “Sóc mare soltera de dos fills petits i amb la crisi m’és molt difícil trobar feina”.
>>Dos treballadors socials denuncien en un article per a L’ACCENT la situació creada.
L’agost ha arribat, i el Govern de CiU ha decidit aprofitar el descans estival per a avançar en les retallades socials, i les pensions mínimes entre les més mínimes no en podien restar alienes.
Aquest és el cas dels beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), també anomenada PIRMI, pensió que al 2011 consta de 423,70 euros, i que va dirigida a aquelles persones que no tenen cap ingrés econòmic per a les necessitats bàsiques, amb l’objectiu d’ajudar en la seva inserció social, situació que ha de ser valorada pels Treballadors Socials de cada Ajuntament, que fan un seguiment de la persona.
Però l’executiu de Mas ha decidit portar a terme una inspecció massiva d’aquestes mínimes ajudes, directament des de les OTG, sense tenir en compte el criteri dels professionals que fan el seguiment, i ajornant el pagament del subsidi fins que els beneficiaris demostrin documentalment a l’administració autonòmica, i en un breu termini de dies, la seva situació.
A Girona, un centenar de persones es van concentrar treballadors socials i alguns dels 6.000 afectats a les comarques gironines amb pancartes i xiulets davant la delegació de la Generalitat a la ciutat.
Des de L’Accent hem volgut donar veu a una de les milers de persones afectades, i a l’escrit de denúncia signat per dos professionals d’aquest àmbit.
Entrevista amb la Teresa, beneficiària de la RMI afectada per la mesura “Sóc mare soltera de dos fills petits i amb la crisi m’és molt difícil trobar feina” Explica’ns el teu cas. Sóc perceptora de la PIRMI (o RMI) des de fa dos anys, quan em vaig quedar sense feina i se’m va acabar l’atur, i sóc mare soltera de dos nens de pocs anys, fet que amb l’estat actual de crisi m’està fent molt difícil trobar feina per a mantenir-los i tirar endavant. Durant aquest temps he tingut un seguiment de la Treballadora Social, que a més d’ajudar en el que pot, té tots els meus documents d’on visc i té constància dels pràcticament nuls diners que tinc. I què ha passat aquest estiu? Però el passat dia 1 d’agost sense cap avís previ no vaig cobrar el PIRMI, fet que em va col·locar en una encara més angoixant situació. Per sort, pocs dies després tenia cita concertada amb la Treballadora Social, que molt atabalada i enfadada amb la Generalitat, em va explicar que “des de dalt” havien canviat els criteris del pagament, que rebria una carta i que hauria de presentar tota la documentació en una setmana a l’INEM acreditant que tenia dos fills i que no tenia diners per a mantenir-los. Però la carta no arribava, i vaig regirar terra i aire. Després d’uns dies vaig descobrir que l’havien enviat a una casa on havia viscut fa quatre anys (tot i que la Treballadora Social té les meves dades actuals), i ara estic al límit dels dies de termini que m’han donat per recollir a correcuita tota la documentació per presentar-la. La qüestió és que amb la nova situació no sé si amb la documentació que presento em pagaran o no. La situació per mi i els meus dos fills és molt angoixant.
Malestar entre els Treballadors Socials per la intervenció de la RMI
Josep Vilarmau Vila, Col·legiat 1976, Manresa
Núria Empez Vidal, Educadora Social i Antropòloga, Manresa
Com sabreu, de forma secreta s’ha preparat per part del Govern de la Generalitat una intervenció sobtada – que gairebé sembla policial- i que suposa que els beneficiaris de RMI no han cobrat per la via normal (ingrés-transferència) i s’assaja un procediment nou que suposa rebre primer un correu certificat explicant els canvis, un segon correu certificat per cobrar un xec nominal que s’ha d’ingressar amb un període de temps concret…i com a tercer punt, es citarà la gent a una entrevista al llarg d’agost a la OTG inspeccionat documentació diversa (passaport pels estrangers, comptes bancaris, etc). Si no es respon als correus, es retornen cartes, etc. s’obre la incertesa de la decisió que pugui prendre la Generalitat. Per una banda, els/les usuaris/es, no han pogut cobrar el dia 1, com era d’esperar, i sense previ avís. Per altra banda els/les professionals de serveis socials no han tingut accés a aquesta informació fins tard, i abans han començat a arribar usuaris estranyats per no cobrar quan és habitual.
A banda del tracte que rep la ciutadania amb dret a rebre la renda mínima, creiem que el govern ha mostrat una manca absoluta de respecte al col·lectiu professional, i hi ha signes evidents d’haver muntat tot aquest operatiu controlador expressament a l’agost, un mes on molts tècnics estan de vacances i on només hi ha serveis de guàrdia. Així mateix, tots/es els/les usuaris/es s’han adreçat als Serveis Socials per queixar-se, i no ho han pogut fer a les oficines de Benestar i Família de la Generalitat, ja que al llarg de l’agost estan tancades, és a dir, els ajuntaments han passat a ser l’única font d’informació, i només en el moment en que el govern s’ha dignat informar els municipis d’aquesta intervenció sorpresiva i gens benintencionada. Cal pensar que un dels objectius fonamentals d’aquest muntatge és posar en evidència persones i famílies beneficiàries i buscar motius per tallar prestacions dins la tònica de retallades general. També és plausible suposar que el col·lectiu immigrat és un dels objectius d’aquesta intervenció, ja que una part pot haver marxat al seu país (sobretot aquells que tenen el país més proper, com els marroquins) a veure la familia, pares, avis, etc.
Una part gens menyspreable de beneficiaris tenen situacions de gran precarietat i estabilitat com ara relloguer a pisos, estar empadronats a una adreça per rebre les cartes, edificis sense bústies en condicions, portes d’escala tancades, persones amb problemes de salut (física o psíquica) que limiten la seva comprensió de tràmits a fer, rodamóns, persones ingressades en comunitats terapèutiques, etc. situacions que poden generar que les cartes certificades no arribin al seu destí, siguin retornades i s’obrin expedients de sanció, i d’extinció de dita prestació, etc.
Aquesta intervenció està afectant un dels col·lectius més sensibles i vulnerables: el col·lectiu dels/les beneficiaris/es de RMI (siguin econòmiques o socials), i toca de ple un dels pilars de protecció social més importants assolits els darrers anys.
Juntament amb aquesta intervenció s’ha arribat a tenir coneixement de canvis en la normativa dels RMI que pot suposar un greu retrocés en la protecció als més desafavorits (possible supressió de les RMI econòmiques, estipulació d’un període de 6 mesos entre la finalització de prestacions d’atur i dret a rebre la renda mínima, exigència de majors anys d’empadronament al país, etc).
Pensem que els Col·legis de Treball i Educació Social, així com el Síndic de Greuges i altres entitats de caire social, han de mostrar amb fermesa i de manera pública la seva oposició a intervencions d’aquesta mena i promoure una resposta unificada amb altres agents socials en defensa -en aquest cas- de la RMI, i el respecte al treball portat a terme pels professionals, i el dret de la ciutadania -no la concessió benèfica- a una de les darreres cobertures socials existents.
