El Líban és el país d’Orient Mitjà més vulnerable als efectes de la guerra de Síria. Un estat fràgil, les tensions entre comunitats, el posicionament de les diferents coalicions polítiques i l’allau de refugiats ha fet que actualment el Líban pateixi directament les conseqüències del seu país veí.
Després de més de dos anys i mig de guerra, Síria es troba en plena escalada de violència. Un conflicte que sembla que no tingui un final clar, però mentrestant les conseqüències directes a la població són extremes. A més, Síria és un país regionalment important i, per això, les conseqüències del conflicte afecten més enllà de les seves fronteres. Probablement, el Líban és el país que se’n veu més afectat, ja que no hi ha cap altre país de la regió que es trobi tan fortament dividit a escala interna sobre aquest conflicte. A més, la història ha fet que aquests dos països estiguin fortament entrellaçats, fent que el què passa a cada un dels països repercuteixi directament en l’altre.
El Líban, aquest petit país d’Orient Mitjà amb unes dimensions equivalents a la Província de Barcelona, està compost per una immensa diversitat social. No es pot parlar d’una societat libanesa sinó de moltes petites societats que busquen diferenciar-se entre elles. La mateixa ciutat de Beirut està dividida en barris segons la religió, creant una sensació d’estar en diferents ciutats a la vegada. Però no només és la capital, sinó que tot el país està dividit en zones on una de les 18 confessions oficials n’és majoritària. A més, totes elles han pres posició en relació al conflicte sirià, fent que sovint, els enfrontaments es traslladin a certes zones libaneses.
Però les conseqüències van més enllà. El dia a dia es veu afectat per la gran allau de refugiats sirians que està rebent el Líban. Les conseqüències econòmiques també són elevades i l’estancament polític s’eternitza.
El Líban i Síria: Un lligam històric
La relació entre Líban i Síria va molt més enllà de compartir fronteres. Comparteixen també una història comuna a través de la idea que el Líban va formar part de la gran Síria, però també comparteixen fluxos de població i la confrontació interna entre sunnites i xiïtes .
Un dels punts importants que marquen la relació actual entre els dos països va ser l’ocupació del Líban per part de Síria. L’any 1976, pocs mesos després de l’inici de la guerra civil libanesa que va durar més de quinze anys, el President sirià Hafez al-Assad va enviar les seves tropes per combatre les faccions palestines presents al Líban. En aquell moment, els líders maronites van rebre amb bons ulls la intervenció. Però la presència siriana després de l’escalada de violència i d’un alto al foc que va permetre l’estacionament de les tropes, va fer canviar la posició dels bàndols. Malgrat la firma dels acords de Taïf que van posar fi a la guerra civil el 1990, les tropes sirianes van romandre al país. El 14 de febrer de 2005, el Primer Ministre Rafik Hariri, conegut pel seu lideratge en contra de l’ocupació siriana, va ser assassinat per un cotxe bomba. Malgrat que se’n desconeix l’autoria, tot apuntava cap a Síria. Aquest fet va provocar que el 8 de març, els pro-sirians organitzessin una manifestació per mostrar el seu suport a l’ajut rebut de Síria. Però el 14 de març, es va produir una contra-revolució, coneguda com la Revolució dels Cedres, per exigir la retirada de les tropes sirianes del país i la investigació de l’autoria de l’assassinat del Primer Ministre. Sis setmanes després, Síria retirava les seves tropes.
Aquests dos moviments van originar l’actual panorama polític, que divideix els partits en dues aliances: L’Aliança del 8 de març, defensors del règim sirià i l’Aliança del 14 de març, opositors al règim. Per tant, per ambdues aliances, la guerra de Síria ha pres una importància estratègica que podria fer canviar l’equilibri de poder al Líban.
Efectes polítics
A
principis de la guerra, al març de 2011, el Primer Ministre libanès, Najib Mikati, va prendre la posició oficial de neutralitat envers al conflicte, al·legant la vulnerabilitat del Líban. Però a la realitat, la influència siriana i la divisió social interna del país ha fet que la parcialitat sigui inevitable.
D’una banda, els musulmans xiïtes representats per Hezbollah conformen el principal grup defensor del règim de Bashar al-Assad, grans aliats històrics conjuntament amb Iran. Tots tres conformen el conegut triangle xiïta. La caiguda del règim sirià faria desestabilitzar els seus dos aliats, ja que Hezbollah perdria el seu principal pas d’armament des d’Iran a Líban. I la feblesa de Hezbollah faria que Iran es quedés sol. La pèrdua de poder de Hezbollah podria fer perdre també la seva capacitat de dissuasió contra Israel. Per tant, un dels interessos de Hezbollah per mantenir el règim d’al-Assad seria per mantenir el seu propi poder a dins al Líban. El mes d’abril passat, Hassan Nasralllah, líder de Hezbollah, va admetre obertament per primera vegada el seu suport al règim de Bashar Al-Assad a través de l’enviament de combatents que lluiten a Qussair, al centre del país on viuria població xiïta libanesa. A més, també va declarar que no permetrà que Síria caigui en mans d’Estats Units, Israel i extremistes sunnites.
La comunitat sunnita, per contra, és la principal simpatitzant de l’oposició al règim sirià, ja que la majoria dels rebels són de la mateixa confessió. Però, a més, el Moviment Futur de l’Aliança del 14 de març liderat per Saad Hariri (fill de l’ex-Primer Ministre assassinat Rafiq Hariri) veuria la caiguda del règim d’al-Assad com una oportunitat per debilitar el control de Síria al Líban i, a més, el de Hezbollah. D’aquesta manera, els sunnites podrien guanyar terreny als xiïtes i augmentar el seu poder. Algunes fonts apunten també que els sunnites libanesos haurien permès el flux d’armament cap als rebels sirians.
Pel què fa a la comunitat cristiana, es troba dividida entre les dues aliances i per tant no existeix una posició conjunta. Una de les seves grans preocupacions és l’augment de musulmans al país a través de l’allau de refugiats.
Conseqüències econòmiques
Un informe elaborat pel Banc Mundial afirma que el conflicte de Síria costarà al voltant d’uns 7,500 milions de dòlars en pèrdues econòmiques acumulades a finals d’any. El mateix informe estima que la guerra i l’allau de refugiats al Líban faran reduir el creixement del PIB en un 2’85% entre el 2012 i el 2014, l’atur augmentaria per sobre del 20% i el dèficit del país seria de 2.600 milions de dòlars.
Un dels majors impactes sobre l’economia ha estat la pèrdua del turisme. El Líban era una de les destinacions més freqüents pels turistes de la zona, però des de l’inici de la guerra i la conseqüent desestabilització del país, els turistes han triat altres destinacions. També cal remarcar la pèrdua d’inversions i comerç exteriors.
La feblesa del govern libanès no permet fer front a la despesa que comporta acollir el gran nombre de refugiats. És per això que actualment està augmentant la capacitat d’ajut humanitari i són les ONG’s que es fan càrrec de bona part de la gestió dels refugiats.
Charbel, ciutadà beirutí, es lamenta perquè creu que els sirians estan traient els llocs de treball als libanesos i que, a més, fan disminuir els salaris, ja que estan disposats a treballar per menys diners. A més, afegeix el dilema en què es troben molts ciutadans libanesos entre la necessitat de subministrar ajut humanitari per aquells que pateixen i la por a percebre aquesta allau de refugiats com una nova invasió siriana.
Conseqüències socials
Evidentment, els efectes del conflicte tenen importants repercussions sobre la societat. La polarització de la societat libanesa, concretament entre sunnites i xiïtes, s’ha traduït en enfrontaments directes en certes zones del Líban. Les més importants es troben a Trípoli, la segona ciutat més poblada, on existeixen enfrontaments des de fa dècades. En els darrers mesos, aquests enfrontaments s’han vist agreujats de resultes de la guerra de Síria i es concentren en dos barris: Jabal Mohsen de majoria alauita i el barri de Bab al Tabbaneh de majoria sunnita. A finals d’octubre, l’escalada de violència va provocar setze morts i un centenar de ferits. L’exèrcit es va desplegar a la ciutat instal·lant controls de seguretat però l’intercanvi de foc i els franctiradors mantenien aquest estat de guerra.
La part nord del país també es veu afectada, sent una de les zones de majoria sunnita. Part dels refugiats sirians sunnites i desertors de l’exèrcit del règim s’estableixen a aquesta zona, ja que poden comptar amb el suport de la població local. Però a més, aquesta zona també és important per la venda i contraban d’armament.
Els barris del sud de Beirut, controlats per Hezbollah, són també un objectiu d’inestabilitat. El passat 9 de juliol hi va haver un atemptat que va causar 53 ferits. Un mes després, un segon atemptat va causar 22 morts i uns 200 ferits.
La Manal, explica amb tristesa que el Líban forma part del conflicte, sobretot perquè està dividint encara més la societat. Ella va viure la guerra civil i, com molts altres libanesos, no pot evitar pensar en què es torni a repetir.
Els refugiats
La llarga i cruenta guerra està tenint efectes devastadors per la població. El país està totalment destrossat i ja es comptabilitzen més de 100.000 morts. La perillositat de viure en aquest context ha fet que més de 2.300.000 sirians hagin fugit als països del voltant per tal d’intentar salvar les seves vides. A més, l’augment del nombre de refugiats s’ha concentrat en molt poc temps, ja que fa un any, al Líban, hi havia 50.000 refugiats sirians i actualment, segons dades de l’ACNUR (Agència de Nacions Unides pels Refugiats), estan registrats més de 812.000, però altres fonts apunten que podrien arribar a ser més d’un milió. Es preveu, a més, que el nombre augmentarà en els pròxims mesos d’hivern.
Aquest nombre tan elevat en un país tan petit de quatre milions d’habitants ha causat un enorme impacte. A més, prèviament a la crisi de refugiats, ja es calculava que un milió de libanesos (una quarta part de la població) vivia en condicions de pobresa. Per tant, l’índex de pobresa ha augmentat enormement.
El govern libanès no té capacitat per fer-se càrrec d’aquesta allau de refugiats i, per tant, per exemple, no s’han creat camps de refugiats expressos per a ells. Quan arriben al Líban s’han de buscar la vida o acudir a les ONG’s. Però, a més, aquest elevat nombre de nouvinguts en un país de 4 milions d’habitants ha fet saturar els serveis sanitaris, que segons el Banc Mundial el 40% de les consultes d’atenció primària són a refugiats. També s’ha vist afectada la demanda d’electricitat que ja és molt precària. El Líban no té capacitat de generar prou energia per tot el país i hi ha talls constants d’electricitat.
El govern libanès tampoc s’ha pogut fer càrrec de l’escolarització dels infants refugiats. És per això, que s’està duent a terme un acord entre govern i ONG’s per poder obrir algunes de les escoles públiques en torn de tarda amb la condició que siguin les ONG’s que es facin càrrec de totes les despeses i gestió de l’escolarització.
Però a banda dels sirians, els refugiats palestins que viuen a Síria també estan fugint de la guerra. Els camps palestins de Síria han mantingut una posició neutral en relació al conflicte i per això estan rebent atacs per part dels dos bàndols. Actualment, al Líban hi ha registrats uns 49.000 refugiats palestins de Síria, segons dades de la UNRWA (Agència de Nacions Unides pels Refugiats Palestins). Molts d’ells s’estableixen als camps de refugiats palestins que ja allotgen els 450.000 palestins arribats després de la creació de l’estat d’Israel. Aquests camps es troben superpoblats i amb les condicions molt precàries. A més, els enfrontaments socials dins els camps són molt comuns i l’arribada d’aquests nous refugiats encara ha fet augmentar més les tensions.
Encara que la majoria d’ells mostri el desig de voler tornar al seu país, molts d’ells no ho fan, i la manca d’un final al conflicte preveu que es quedin al país. Mentrestant, no existeix cap solució duradora.
És evident que el Líban pateix greument les conseqüències de la guerra de Síria en molts aspectes. A la reunió del Consell de Seguretat de Nacions Unides del 10 de juliol passat, es va mostrar la seva preocupació pel Líban, especialment pels posicionaments dels partits polítics, els grups armats que actuen al país i l’allau de refugiats. Actualment, el futur és incert, ja que no es preveu una fi del conflicte a curt termini. Però probablement, el desenllaç de la guerra farà canviar l’ordre establert al Líban i l’equilibri de poder se’n veurà afectat. Si el règim alauita es manté a Síria, Hezbollah se’n pot veure reforçat. Si finalment, són els opositors qui en surten victoriosos, els sunnites libanesos poden augmentar el seu poder en relació als xiïtes. I hi ha qui diu que sigui quin sigui el desenllaç, cap de les dues comunitats permetrà la pèrdua del seu poder i això podria portar a una nova guerra civil al Líban.
