[bar group="860×106"]

L’independentisme català s’arma de raons

[L’ACCENT 150]

Els darrers mesos, les organitzacions de l’esquerra independentista catalana han escenificat algunes de les tancades més rellevants des de la seua existència. La conjuntura actual, marcada per la ferocitat amb què s’està mostrant el sistema capitalista (i d’on no queda a resguard cap sectorial), ha vertebrat les assemblees nacionals de les organitzacions, els seus òrgans de representació màxima. Espais de trobada i de debat que, aquesta vegada, han mirat cap a un horitzó no gaire optimista per al conjunt del jovent, els estudiants i el poble treballador.

>> Donem veu als representants de les cinc organitzacions que han celebrat assemblees nacionals els darrers mesos: Maulets, CAJEI, SEPC, CUP i Endavant

No debades, la crisi econòmica s’ha convertit en l’eix central de les noves tàctiques i línies polítiques aprovades. Junt a la crisi del sistema econòmic, s’han seguit prioritzant i recalcant altres lluites i reptes ja tractats en anteriors trobades nacionals com la destrucció del patriarcat com a objectiu per l’alliberament personal i sexual, i l’aposta per un model ambiental sostenible.

En aquestes pàgines, ens hem fet ressò de les valoracions més importants per a cada organització. Els portaveus de l’independentisme català s’han referit als principals acords presos en les seues respectives assemblees nacionals i al futur de l’esquerra independentista. Entre els reptes d’aquesta conjuntura, es dibuixen en l’aire els primers apropaments per tal de constituir una sola organització que aglutine tot el jovent independentista, i una incessant i crua batalla contra la mercantilització de l’ensenyament que marcarà l’agenda dels estudiants dels Països Catalans.

 

Maulets, el jovent independentista revolucionari

AVEL·LÍ FLORS

Després de la realització de la nostra última assemblea nacional, el setembre de 2008 a Jesús (el Baix Ebre), vam fer una valoració molt positiva dels seus resultats, sobretot per les possibilitats que obria a nivell de feina i construcció d’alternatives a diferents nivells i pel pas ferm cap a la unitat juvenil que vam decidir emprendre.
Així, els eixos bàsics de treball per a Maulets durant els propers anys han de ser la resposta a les crisis del capitalisme i la unitat del jovent independentista i revolucionari dels Països Catalans, que permeti de superar la divisió existent en aquesta sectorial de l’esquerra independentista. I totes dues coses van lligades, ja que Maulets entenem que cal fer un pas per poder fer front a les noves ofensives del capitalisme, generant una estratègia unitària des del jovent català, no tan sols defensiva, sinó també ofensiva, cap a l’autoorganització i la creació d’alternatives efectives al capitalisme; per començar a construir, des del jovent, una Països Catalans més justos i més lliures.
Per poder fer front a aquest repte cal més que mai la unitat del jovent dels Països Catalans, cal implantació territorial, calen braços que sumen en la construcció del projecte de la independència i el socialisme i un discurs i unes pràctiques unificades. El nostre treball en l’estructuració de l’MCAN, doncs, se centrarà en l’assoliment de la unitat amb la CAJEI. A més, tenim la voluntat d’incloure més organitzacions en la coordinació a nivell nacional de l’esquerra independentista per tal d’encabir-hi tothom, i ja hem realitzat alguns passos en aquest sentit.
Entenem que els moments de crisi són moments d’ofensiva del capitalisme i de retallada de drets, però que també són moments de mobilització, lluita i oportunitats de transformació. És per això que creiem que les organitzacions independentistes hem de fer un esforç per la concreció del nostre projecte de justícia social per als Països Catalans, i treballar activament amb moviments socials, amb treballadors, aturats, precaris, estudiants… per fer-lo realitat.

 

CAJEI, Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista 

ORIOL SÁNCHEZ

La CAJEI vam celebrar la nostra quarta Assemblea Nacional (AN) els dies 6, 7 i 8 de desembre a Vilafranca del Penedès. Aquesta AN va ser clau per la qualitat dels debats i per la importància de les decisions i les línies polítiques que se’n van extreure:
El treball local, la nostra essència
Una de les apostes més importants de la Coordinadora és la importància del treball local. La implicació de les assemblees de joves (AJ) en les lluites del seu entorn i la importància del treball en xarxa amb altres col·lectius és el nostre tret característic.
La formació i la lluita contra el patriarcat, de la feina interna a la lluita al carrer
Continuant amb l’aposta principal de la III AN, la CAJEI ens reafirmem en la importància de la formació. Aquesta ha d’esdevenir una eina al servei de les assemblees. S’ha de nodrir, per tant, de les experiències i el treball de les assemblees de joves i l’herència teòrica d’aquells que ens han precedit.
A banda de la formació, una altra línia de treball de la CAJEI és la lluita, dia a dia, contra el patriarcat. En aquest context, les lluites per l’alliberament sexual són una prioritat per a nosaltres.
La crisi del sistema i la resposta de l’esquerra independentista
Per tal d’afrontar la canviant conjuntura de crisi econòmica a la què ens enfrontem com a joves, des de la CAJEI no ens dotarem de cap campanya concreta. Enlloc de fixar una temàtica, serà  a través de l’anàlisi de la conjuntura política que treballarem les problemàtiques que més ens afectes com a joves. Evidentment, un dels temes que tractarem amb profunditat serà la crisi del sistema capitalista.
Precisament, per tal d’afrontar la crisi i plantejar una alternativa seriosa, des de la Coordinadora apostem per continuar amb la unitat de discurs i d’acció del conjunt de l’esquerra independentista. De la mateixa manera som conscients del paper que hi juguem com a agent juvenil. Així doncs,  assumim el nostre deute històric amb el moviment juvenil i ens fixem “l’objectiu tàctic imprescindible d’integrar la joventut catalana en una sola organització de joves del Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN) per lluitar unides contra l’opressió de classe, nacional i de gènere”.

 

SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

ADRIÀ MARTÍ

Després de la celebració de la III Assemblea Nacional a Alcanar (el Montsià) el 28, 29 i 30 del passat novembre, el SEPC redefineix les línies organitzatives, tàctiques i estratègiques del sindicat, que serviran per al correcte funcionament intern en els propers dos anys.
Així, amb aquesta Assemblea Nacional, el SEPC aposta per refermar el model coordinatiu i horitzontal intern de l’organització. També cal destacar l’elecció dels nous càrrecs tècnics que representaran al SEPC fins a la propera celebració de l’Assemblea Nacional.
Pel que fa al moment actual d’implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior hem de dir que ens trobem en l’etapa final del que els sotasignats d’aquest acord van preveure (2010).
S’apropa la “suposada finalització” d’aquesta implantació i, és per això, les mostres de rebuig han augmentat, qualitativament i quantitativament. Cal destacar una mostra exemplar d’aquest augment de la lluita envers aquest procés. Des del passat 23 de febrer el militant del SEPC de la UAB, Tomàs Sayes començà una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegen els seus posicionaments i facen cas a les demandes del moviment estudiantil. També hem de destacar l’escalada de repressió i violència contra el moviment estudiantil, que dia rere dia, veu com les detencions i càrregues policials envers els protestes estudiantils estan augmentant a un ritme frenètic i perillós.
Tot amb tot, encarem aquesta recta final  amb les forces i empenta necessàries per a aturar aquest procés privatitzador i elititzador de les universitats públiques catalanes.
Finalment, pel que fa al paper del SEPC al si de l’esquerra independentista cal remarcar que la sectorial estudiantil és present i futur en el nostre moviment. El SEPC és una porta molt gran d’entrada de membres a l’independentisme. Aquesta sectorial veu començar, en la majoria dels casos, la militància que després passarà a formar part d’altres organitzacions. És per això, que l’esquerra independentista ha de potenciar el SEPC, com a sindicat unitari, al si del nostre moviment, i així enfortir el futur de totes i tots. 

 

CUP, Candidatura d’Unitat Popular

JOSEP A. VILALTA

Els darrers anys, fruit del seu creixement, la CUP ha esdevingut una organització on han anat confluint militants procedents de la pràctica totalitat d’organitzacions de l’esquerra independentista i de diferents moviments socials. Malgrat les dificultats d’aquesta confluència organitzativa, la CUP ha sortit reforçada del procés iniciat en l’assemblea nacional (AN) de Manlleu (estiu de 2008), on es van aprovar els estatuts interns, i continuat en l’AN de Mataró (gener de 2009), on s’aprova la línia política per als propers anys.
Línies polítiques
La pròpia definició de la CUP, adaptant-la al què de facto ja s’havia produït -la superació de l’àmbit estrictament municipalista- per a esdevenir “una organització política assembleària d’àmbit nacional i que, partint de l’àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals” i la definició dels eixos de treball tàctics per a assolir aquests objectius estratègics.
Crisi econòmica
La situació requereix augmentar l’organització i la mobilització de la classe treballadora per a fer front a les amenaces més imminents (propostes de moderació salarial, d’abaratiment dels acomiadaments, augment de les ERO i les deslocalitzacions…) i alhora fa necessària la definició d’un model social alternatiu al vigent.
L’esquerra independentista
Volem construir la Unitat Popular com un moviment polític independentista, socialista i antipatriarcal que tingui en la CUP la seva expressió pública, amb capacitat d’intervenir en tots els fronts de lluita.
Creixement i expansió
El creixement de la CUP ha de comportar la seva implantació a tot el país, amb ritmes diferents en funció de cada realitat local -no només regional- en aspectes socials, demogràfics, polítics (inclòs el grau d’implantació previ de l’esquerra independentista)…

 

Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional

ANDREU G. S.

L’assemblea nacional celebrada a principis de febrer a Vilafranca del Penedès  serà l’última abans de celebrar el nostre desè aniversari. En termes polítics som una organització jove, però això no impedeix que acumulem un bagatge important que volem posar al servei de la classe treballadora catalana i del Moviment Català d’Alliberament Nacional. La voluntat constructiva envers l’independentisme i la convicció de la indestriabilitat de l’alliberament social i nacional són, segurament, les característiques que defineixen Endavant des de la seua fundació, i que a la passada Assemblea Nacional s’han vist ratificades en les dues ponències que s’hi debateren.
Així, d’una banda, la militància d’Endavant ha acordat prioritzar el treball socioeconòmic durant els propers dos anys. No és només el context històric el que ens empeny a centrar-nos en les lluites més socials i laborals, sinó també la voluntat de fer de l’independentisme l’eina decisiva per a la classe treballadora i de la unitat popular. En aquest sentit, una de les prioritats serà definir una estratègia sindical per a l’independentisme, ja que fins el moment aquest ha sigut un àmbit poc treballat.
D’altra banda, Endavant manté l’aposta per l’estructuració del moviment a través del model definit a l’Assemblea Nacional (AN) que pensem servirà de punt de partida per a l’entesa amb el conjunt de l’esquerra independentista. Allò més destacable d’aquest model és que es proposa un Moviment sense avantguardes ni masses, sense referents ni subsidiaris i, sobretot, sense presses. A l’espera de poder fer-lo públic en la seua totalitat, la voluntat d’Endavant és fixar una estructura de coordinació horitzontal entre les organitzacions, tant a nivell nacional com local, que permeta definir conjuntament les estratègies com a moviment, així com les seues necessitats orgàniques.
Per bé que aquests són els grans eixos fixats a l’AN, no cal oblidar que altres qüestions també han centrar l’atenció de la militància. Així, Endavant ha definit altres línies de treball com la mediambiental o la cultural i ha refermat l’eix antipatriarcal com a central de tota la seua actuació política. Per últim, Endavant ha establert noves bases per a un reforçament intern en base a la formació i el compromís de la militància, cada cop més necessaris a mesura que augmenta també la nostra responsabilitat política.


[bar group="860×106"]