>> Entrevista a Bill Bonnard, de l’Scottish Socialist Party.
L’ACCENT hem parlat amb Bill Bonnard, membre del comitè exectiu de l’SSP, que ha estat de visita al nostre país aquest gener convidat per l’esquerra independentista a participar en un seguit de conferències sobre l’Europa dels pobles.
El 1998 naixia a Escòcia el SSP, com una aliança de tota l’esquerra a l’esquerra del laborisme governant. Aquesta aliança, a part de sostenir les principals reivindicacions de l’esquerra anticapitalista, assumí l’independentisme com un dels seus objectius estratègics.
L’obtenció de 6 diputats al parlament escocès el 2003 era la culminació d’un procés molt ràpid de creixement. L’anomenat afer Sheridan -una escissió-, juntament amb la concentració del vot útil cap al SNP, van deixar sense representació el SSP el 2007, any en què els independentistes liberals del SNP aconseguien ser la força més votada. De totes maneres, l’esclat de la crisi econòmica i les contradiccions en la gestió política del SNP han fet que el SSP visqui de nou un procés de creixement basat en un model de partit profundament imbrincat en les lluites populars tant a nivell sindical com a nivell ecologista, antimilitarista o antipatriarcal.
Escòcia és molt coneguda als Països Catalans com a nació diferenciada d’Anglaterra. Però més enllà d’això, hi ha un desconeixement força gran sobre la seva realitat. Ens pot fer cinc cèntims sobre com és la situació socioeconòmica d’Escòcia avui en dia?
Quan Escòcia era un país independent, al segle XVIII, era un país pròsper. Quan el país va ser annexionat a Gran Bretanya, entrà en una profunda depressió econòmica que obligà la gent a emigrar. Quan participà de l’Imperi Britànic, a partir del segle XIX, Escòcia començà a obtenir beneficis del colonialisme. Però després de la Segona Guerra Mundial entrà en una relació de desigualtat respecte Anglaterra: atur més elevat, esperança de vida més baixa, estadístiques de salut pitjors, de fet de les pitjors d’Europa. I en els darrers dos anys, la crisi econòmica ha aguditzat aquesta situació. El crash bancari ha fet que milers de persones perdessin la feina; cal recordar que la banca és un sector econòmic molt important a la regió d’Edimburg.
La gent vincula progrés econòmic a independència. La gent es pregunta com pot ser que en un país ric en petroli i altres recursos naturals, això no es tradueixi en benestar social. Tenim una estructura econòmica similar a la dels països escandinaus, però no així el seu nivell de benestar social.
Molts catalans estan pendents de l’evolució del referèndum d’autodeterminació que Alex Salmond anuncià per aquest 2010. Quin és l’estat de la qüestió? Quina posició té el SSP sobre aquest referèndum?
El SNP va accedir al poder sota la bandera de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Això va comptar amb una fèrria oposició dels partits unionistes, i cal recordar que el SNP no té la majoria al Parlament. Crec que el SNP farà una aposta de cara a les properes eleccions britàniques, en les que es preveu una victòria dels Conservadors. L’aposta serà dir que s’aplaçarà el referèndum si s’atorguen més poders al parlament escocès en temes com la immigració, els impostos, els serveis socials, etc.
Utilitzar el referèndum com a element negociador, però, pot tenir greus conseqüències sobre una part molt important de la base social del SNP, pels quals la convocatòria d’un referèndum és l’element central del seu projecte polític.
La postura del SSP és que necessitem fer el referèndum més aviat que tard. Creiem que no importa el resultat final del referèndum. Si el guanyem tindrem els beneficis de la independència; si el perdem igualment haurem afermat la capacitat d’autodeterminació dels escocesos, podent convocar un nou referèndum al cap d’uns anys.
Als Països Catalans, la defensa del català és un dels puntals del moviment independentista. Quina és la situació lingüística a Escòcia, sobretot pel que fa referència al gaèlic?
A Escòcia històricament hi ha hagut dues llengües, el gaèlic al nord i l’scots al sud. Quan Escòcia va perdre la seva independència el 1707 el gàelic va ser reprimit, sobretot després de la derrota de la insurrecció de 1745, en què les Highlands van patir una brutal ocupació militar i fins i tot hom podia ser executat pel simple fet de parlar gaèlic. Després de més de 200 anys de repressió i prohibicions el gaèlic ha decaigut molt en el seu ús, però en els darrers temps ha viscut una revifalla.
L’esquerra independentista catalana ha començat a desplegar la presència institucional als ajuntaments. Des de l’experiència del SSP, tant a nivell municipal com a nivell de parlament escocès, quina valoració fa del paper de les institucions en la lluita popular?
Som conscients del perill d’assimilació per part de les institucions a moltes lluites populars. A Escòcia hi ha una llarga tradició de community groups, que treballen diversos aspectes socials, tant en la vessant reivindicativa com en la vessant solidària. Molts dels projectes d’aquests grups depenen dels diners públics, fet que a vegades pot condicionar la seva actuació. Una de les nostres línies d’actuació des de les institucions cap als moviments populars ha estat explicar i remarcar que quan se sol·licita una subvenció per a dur a terme un projecte, no s’està demanant cap favor, sinó que s’està exigint un dret. Nosaltres diem a molts d’aquests community groups “aquests diners són vostres perquè sou vosaltres qui pagueu els impostos. No els heu de pidolar, els heu d’exigir”.
Com afecta de forma específica la Unió Europea a Escòcia i les seves classes treballadores?
Des del SSP tenim molt clar que la Unió Europea és un projecte de les grans multinacionals, dels grans bancs i del capitalisme. Tot i així, la Unió Europea acostuma a tenir un marc social més progressista que el que ofereix la legislació britànica. De fet, l’antieuropeisme a Gran Bretanya s’identifica amb el manteniment de la lliura esterlina, l’imperi, la monarquia… tot plegat capitalitzat per l’extrema dreta. La postura del SSP és no participar en un moviment antiEuropa, sinó plantejar un altre model d’Europa diferent que l’actual.
Quina és la percepció que es té dels Països Catalans des d’Escòcia? Quina repercussió als mitjans de comunicació han tingut els referèndums populars per la independència del passat 13 de desembre?
El vostre país és especialment conegut a Escòcia per la Guerra Civil. Milers de voluntaris, sobretot de la connurbació de Glasgow es van enrolar a les Brigades Internacionals. Per exemple, un germà del meu avi va morir a la Batalla del Jarama. La cultura i llengua pròpies dels catalans són molt menys conegudes, però les consultes populars del passat 13 de desembre van ocupar la portada dels dos principals diaris escocesos.
