L’INEM, l’organisme estatal que gestiona les prestacions d’atur, ha demanat en els darrers mesos el passaport a milers de treballadors estrangers, principalment magrebins. Si aquestes persones han sortit de l’Estat espanyol durant el temps que han percebut l’atur, se’ls deixa d’abonar immediatament la prestació i es reclama tot el que han percebut des de la sortida de “territorio nacional”. Els afectats es compten per milers, 6.000 segons estimacions de l’assemblea d’afectats de Cornellà de Llobregat, milers de persones que de la nit al dia han restat sense cap ingrés, i que es veuen abocats a perdre l’habitatge o viure de la caritat, a pesar d’haver treballat i cotitzat durant anys.
Un dia qualsevol, si algú s’apropes a xafardejar per algun dels Jutjats Socials de Barcelona, segurament es sorprendria de la llarga llista de noms d’origen magrebí que demanden a l’INEM. El nostre amic o amiga es podria preguntar que tenen els ciutadans del Marroc, Argelia o Tunísia contra aquest organisme, però la pregunta correcta seria la contrària: que té l’INEM contra els magrebins?
Ordres de controlar els treballadors estrangers
La resposta la trobem en unes darreres directrius internes que en els darrers mesos han sembrat racisme institucionalitzat les oficines de l’atur dels nostres municipis. L’argument és tan senzill, pervers i institucionalment acceptat, que fins i tot els advocats de l’INEM no tenen rubor d’exposar-lo públicament en seu judicial: els perceptors de l’atur no poden sortir de l’Estat espanyol, si no és amb l’autorització corresponent, i mai més enllà de 15 dies; però els nacionals del Marroc, Tunísia o Argèlia tenen la incomprensible dèria de visitar els seus familiars mentre cobren l’atur, i a més a més ho tenen fàcil, a poc més de d’un dia en cotxe. La consigna és inflexible: qualsevol sortida no autoritzada ha de ser sancionada, per curta que sigui, en ares a engrandir les arques públiques dedicades a rescatar bancs i banquers.
I la veda s’ha obert. L’INEM ha demanat en els darrers mesos a milers de treballadors estrangers el passaport, i si en ell consta una sola sortida de “territorio nacional” durant el temps que ha percebut l’atur, ni que sigui d’un sol dia, l’Estat deixa immediatament d’abonar la prestació i reclama tots els diners que ha cobrat el sancionat.
Milers d’afectats
El resultat ha estat dramàtic pels treballadors, i alhora sucosament rentable per l’INEM. Mentre el funcionari que ha organitzat aquesta operació deu estar rebent copets a l’esquena dels seus superiors, visualitzant ja el seu imparable ascens, milers de treballadors estrangers s’han quedat sense cap ingrés de la nit al dia, a pesar d’haver cotitzat anys i anys, i en un moment on la crisi fa pràcticament impensable trobar una altre feina. Molts d’ells, desesperats, es pregunten (incrèduls encara) si un Estat que es diu del benestar pot retirar-los l’atur de dos anys per haver anat només dues setmanes a visitar un familiar malalt, o per passar el mes d’agost entre els seus a l’altra banda del Mediterrani, quan res li passaria a un ciutadà que tingués la família a Almeria, uns pocs quilòmetres més cap aquí.
Els exemples són gràficament indiscutibles: només a la Oficina de l’INEM de Vilafranca del Penedès 104 han estat les persones afectades en sis mesos, de les quals, oh casualitat més casual, només el 97% eren estrangers, quan fa només 1 any els sancionats amb targeta de residència no arribaven al 12%.
De cop i volta, a cop de circulars internes, alguns ciutadans ja no tenen els mateixos drets que la resta, i per dir-se Mohamed o Fàtima passen a ser “sospitosos” de frau, i objectiu del control selectiu de les autoritats. En alguns despatxos deuen estar fins i tot celebrant com molts d’aquests veïns només els restarà la possibilitat de tornar als seus països, empesos per tanta vigilància selectiva contra els més febles, mentre a ningú sembla importar el frau massiu del 24% d’economia submergida dels empresaris autòctons.
Protestes dels afectats
Les assemblees populars sorgides del 15M de diferents municipis catalans han organitzat diversos actes de protesta, que han anat des d’una assemblea de centenars de persones a Cornellà de Llobregat, convocada per l’Assemblea d’Aturats la tarda del passat 6 de juliol davant de l’Ajuntament del municipi, a la demanda judicial conjunta de centenars d’afectats de Vilafranca del Penedès. El cas està als Jutjats, però sobretot als carrers.
