Aquesta setmana s’ha presentant l’informe PISA d’educació i Catalunya, malgrat la política desastrosa del conseller (ara ja en funcions) Maragall, ha millorat respecte a l’any 2006 i això cal entendre-ho com un reconeixement a la feina que els mestres estem realitzant en el dia a dia.
Repassant l’informe, he observat que encara hi ha punts febles que s’han de millorar, però que en altres aspectes Catalunya s’equipara amb països els quals tenen una bona educació. Per tant, el sistema educatiu català amb la nostra pròpia llengua no tan sols no produeix endarreriments com pretenen fer creure des dels sectors polítics i socials anticatalanistes sinó que ens situa en posicions capdavanteres amb tota la diversitat de les nostres aules. Tot això, repeteixo, malgrat la mala gestió de la conselleria que ens ha tocat patir els darrers anys.
Entenc que si s’ha aconseguit avançar en aquest camp de l’educació, que és vital per un país, és per causa de l’esforç de molts docents, que fan una educació de qualitat, equiparant l’escola pública a l’escola concertada o privada que té molts més recursos materials i econòmics.
Penso que per millorar encara més el nou govern de la Generalitat ha de trencar la dinàmica d’enfrontament constant amb pares i educadors, fent les correccions en la llei que des del sector se li han demanat sempre, i cal que tinguem estabilitat sense canvis legals que moltes vegades tan sols responen a interessos polítics i no a les necessitats de l’alumnat que són les que sempre s’han de prioritzar.
A nivell educatiu què vol dir aquesta estabilitat? Molt senzill, que amb l’entrada del nou govern no es torni a anar fent tombarelles, que es consolidin els nivells curriculars dels alumnes i que es millori el funcionament de tot allò que des de les escoles es sap que no va bé, dotant a aquestes dels recursos necessaris i útils i no es limitin a tenir idees que els hi semblen sublims i que queden molt bé per la foto, però que en la pràctica no són de cap utilitat. Cal que el proper conseller o consellera d’educació treballi per equiparar-nos a nivell europeu en el contingut educatiu i no, per exemple, amb vacances en èpoques que els pares no en poden fer. Per altra banda, cal dir que com a societat hem d’afrontar diferents reptes educatius si volem que els adults del futur tinguin una educació i uns coneixements que els permetin tirar endavant el futur de Catalunya, ja que del contrari fracassarem com a país.
Primer, com a pilar bàsic, l’educació ha de tenir una inversió més gran i una participació en el PIB més elevada com a crèdit pel futur. Per altra banda, la figura del mestre i del professor s’ha de reforçar. És a dir, tornar a donar la veu a aquest col·lectiu, ja que qui millor que ells per saber que és el que més convé als alumnes?
En definitiva, que segons les dades de l’informe PISA hem fet una passa endavant, però encara ens queda molt camí per recórrer i cal que els diferents agents treballem tots a una i que ens prenguem l’educació com a cosa de tots i, molt important, amb la nostra pròpia llengua i tenint en compte uns índexs molt elevats d’alumnes provinents d’altres països.