La viabilitat dels dos principals clubs de futbol de la ciutat del Túria es troba en entredit. Tots dos han viscut la darrera dècada una situació econòmica complicada davant la qual han articulat respostes semblants.
Així i tot a aquestes alçades la situació no és la mateixa a Mestalla que a Orriols. Mentre que el València CF es troba en un atzucac de difícil solució, el club granota comença a veure la llum, una llum sempre condicionada a no perdre la categoria.
Davant d’una situació de deute creixent i risc de fallida totes dues entitats acudiren a les institucions municipals i autonòmiques en demanda d’auxili. Les vies proposades eren dues, per una banda la demanda de requalificació dels terrenys on actualment es troben els estadis i la posterior construcció d’altres nous.
Per l’altra la compra dels clubs per part d’unes Fundacions vinculades al club però independents des del punt de vista societari, amb l’aval de les institucions públiques i que es feien càrrec d’un paquet accionarial que es corresponia amb el 74% del total, esdevenint propietàries de facto.
Aquestes dues vies han hagut de fer front a obstacles, en molts casos insalvables. Pel que fa a les requalificacions, han coincidit amb l’esclat de la bombolla immobiliària, cosa que ha aturat en sec l’operació especulativa. En el cas del Llevant, el cas no ha segut tan greu, pel fet que el club d’Orriols únicament contemplava l’operació com a una previsió d’ingressos, però no ha fet cap pas per a l’adquisició de terrenys per construir un nou estadi.
El cas del València és més sagnant pel fet que el club de Mestalla començà a construir el nou estadi a uns terrenys de Benicalap en els que hi havia projectat un poliesportiu i aquestes obres s’hagueren d’aturar fa anys a causa de la manca de liquiditat del club. Això l’ha deixat amb un deute bàsicament amb Bankia però també amb el Banc de València que supera els 350 milions d’euros. Un deute inassolible perquè venia avalat per una suposada venda i edificació del solar de Mestalla. Una operació que en el context econòmic actual sembla poc viable.
Aquesta situació ha obligat els de Mestalla a retallar pel que fa a la confecció de la seua plantilla i a vendre els seus millors jugadors. Així i tot el pressupost no es quadra si el club no es classifica cada any per a la Lliga de Campions, situació que sí s’ha produït els darrers anys, però que en cas de no donar-se crearia un greu problema de viabilitat per a una entitat que manté un precari equilibri entre mantindré un nivell competitiu alt que li permeta generar ingressos i adaptar les seues despeses a la nova situació econòmica.
El problema més greu, o almenys més immediat per al València no és aquest, sinó el que s’ha plantejat amb la Fundació, la qual va rebre per part de Bankia un préstec de 81 milions d’euros el 2010. D’aquest préstec els cinc primers anys únicament ha de fer front als interessos que pugen a 4,8 milions d’euros. Els darrers mesos s’ha fet públic que la Fundació no pot fer front a l’amortització dels interessos i per tant, ni molt menys a l’amortització del préstec que començarà al 2015. Això obligaria en un futur a que l’administració autonòmica es fera càrrec del deute i per tant el club quedara embargat, situació que no desitgen ni uns i altres. Tampoc sembla que Bankia, tal i com es troba a nivell financer, accepte renegociar un préstec o tornar a concedir un altre crèdit per pagar l’anterior, cosa que contribuiria a fer més gran la bola de neu financera. De la mateixa manera la transferència de recursos del club a la Fundació sembla jurídicament complicada pel fet que es tracta d’entitats administratives diferenciades.
El cas del Llevant no es tan sagnant, tot i que cinc anys enrere el club va estar a punt de desaparèixer, el problema del club d’Orriols arranca d’un problema dilatat en el temps de desfasaments (sinó falsejaments) pressupostaris i un deute que arribà a superar els 60 milions d’euros. El paquet accionarial del 74% que la Fundació va adquirir tenia un preu de 5,6 milions d’euros i segons manifesta aquesta, es pot fer front a l’amortització dels cinc primers anys d’interessos amb els ingressos obtinguts a partir de l’explotació de l’escola de futbol que el club d’Orriols té a la ciutat esportiva de Buñol.
El problema del Llevant es produirà a partir del 2015 quan es veja obligat a fer front a l’amortització del préstec de la xifra ja esmentada de 5,6 milions d’euros que va demanar a Caixa Penedès. De la mateixa manera que el València, existeix la dificultat jurídica de transferir recursos econòmics del club a la fundació, pel fet que es tracta d’entitats administratives diferenciades. Igualment la renegociació del deute o l’obtenció d’un nou préstec per pagar-ne l’anterior semblen solucions descabellades.
Així doncs si la Fundació no poguera a partir del 2015 fer front als pagaments, de la mateixa manera que en el cas del València, correspondria a les administracions públiques avalar la insolvència de la Fundació de la qual també en formen part.
El cas del club granota però no es tan greu pel fet que es tracta d’un deute quantitativament menor. El futur del Llevant dependrà de si és capaç de mantenir la categoria, un descens a segona divisió seria una catàstrofe econòmica i social.
La tendència que mostren ambdós clubs però és diferent, mentre que la del València sembla regressiva. Ha passat de tindre llista d’espera a perdre prop de 10.000 abonats fins a baixar dels 40.000. La del Llevant sembla expansiva, arribant per primer cop als 17.000 abonats i classificant-se per primera vegada per a la competició europea després de cinc anys d’una gestió econòmica impecable.
De tota manera sembla inevitable que les institucions es vegen obligades a rescatar els dos clubs històrics de la ciutat, bé executant els avals, o bé canviant la normativa per a fer possible la transferència de recursos des dels clubs a les fundacions. Si això es produira el deute de la fundació del Llevant resultaria assolible per a l’entitat, un cas diferent és el de la fundació del València que en aquests moments no pot ni fer front als interessos del deute.
El final de la història està cantat, el València CF serà rescatat per l’administració fent servir diners públics, uns diners que un cop més aniran a parar a Bankia, entitat que concedí nombrosos crèdits al club de Mestalla sense que aquest haguera de demostrar la seua solvència.
El futur del Llevant dependrà de la seua trajectòria esportiva, si és capaç de mantindré la categoria i la gestió econòmica dels darrers anys, el club serà viable, en cas contrari tampoc podem assegurar que les institucions es prenguen tantes molèsties en rescatar-lo com als veïns de Mestalla.
