Juli Fontoba, membre del Col·lectiu Agudells-Ecologistes en Acció Catalunya. La serra de Collserola viu permanentment assetjada pel creixement urbanístic. Fa mesos que l’Ajuntament de Barcelona va obrir un concurs per construir-hi “16 portes” L’objectiu declarat és millorar-hi l’accés i integrar millor la natura amb la ciutat. Però des del moviment veïnal i l’ecologisme s’alerta de l’opacitat del projecte, els interessos econòmics que s’hi amaguen i la falta de participació veïnal. Des de L’ACCENT hem entrevistat en Juli Fontoba, que fa anys que lluita en defensa de Collserola i és membre del Col·lectiu Agudells. Els seus plantejaments són un contrapunt a la visió institucional, i aporten elements per a una anàlisi diferent de la relació entre ecologia i urbanisme.
Com et vas assabentar del projecte de les “16 portes”?
Ho vam fer a través de la premsa. Sóc vicepresident del consell de barri de Sant Genís, al districte d’Horta-Guinardó, i que no ens avisessin ni tinguéssim cap informació prèvia del concurs organitzat és molt greu. No compten amb l’opinió de la ciutadania, és evident. El projecte no té una visió global del vessant barceloní de Collserola i cada porta s’aborda de maneres diferents, a partir de grups suposadament multidisciplinaris, en els quals no se sap quants biòlegs en formen part. Tampoc sabem qui seran els jutges ni quins criteris faran servir en la selecció dels projectes guanyadors. El que sí sabem és que els arquitectes que hi participen dibuixaran zones urbanitzables que podrien afectar la serra, i que lluny de fer baixar Collserola a la ciutat, faran que succeeixi a l’inrevés. Quan els porcs senglars baixen al barris propers és un escàndol i els diaris en van plens! Quan els jardiners arranquen les llavors que provenen de Collserola i s’agafen als parterres és perquè les consideren males herbes! Però això és realment que la natura baixi a la ciutat, i l’Ajuntament la fa fora.
Quina creus que és la intencionalitat d’aquest macroprojecte?
La impressió que tenim és que podria ser una cortina de fum, una excusa per edificar, construir-hi equipaments i urbanitzar Collserola. Hi ha molta ambigüitat perquè els arquitectes utilitzen un llenguatge tècnic i abstracte. Pot ser que hi hagi zones on no hi facin res, i en d’altres sí. Les portes com a tal es podrien haver fet a partir del Consorci del Parc Natural de Collserola, però ho estan fent a correcuita per evitar que el Pla Especial de Protecció del Parc no els barri el pas. Aquest pla deriva de la declaració de Collserola com a Parc Natural, i preveu uns criteris mediambientals més estrictes que els actuals. Però encara no està redactat, i l’Ajuntament vol aprofitar aquesta situació.
Quin balanç faries de la gestió del Parc feta pel Consorci?
El Consorci està supeditat a l’Ajuntament de Barcelona, que és el més gran i qui en bona part el nodreix econòmicament. També hi ha la Diputació, que participa de la direcció conjuntament amb la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana. La Generalitat també està a punt d’entrar-hi. Collserola té molts problemes perquè està rodejada de ciutat pertot arreu i la pressió urbanística és molt forta. Hi ha biòlegs, per exemple, que han fet una feina molt curosa, però la direcció que hi mana la col·loca qui la col•loca i fa el que s’espera d’ella.
Amb les “16 portes”, l’Ajuntament vol promoure Collserola com a espai de lleure. Què en penses?
Hi ha zones que es podrien considerar espais de lleure, però el problema és el model que es vol imposar. El fet que es vulgui obrir un gran aparcament a cada una de les portes és molt definitori. Es vol un espai de lleure per a una societat sense consciència col•lectiva del transport públic, del que són els aparcaments dissuasoris com el de Sant Genís, que és molt gran i no es fa servir, etc. Perquè, aquest és un altre tema: la majoria dels nous aparcaments que es construeixen estan ubicats en zones verdes. Irònicament, quan mires el plànol, tot és verd, però quan hi vas, en realitat, tot és ciment.
Quines intervencions són necessàries a Collserola?
Seria important recuperar els camins transversals, que són històrics i fan el seguit de la serra. S’haurien de recuperar les masies o el Palau del Parc del Laberint, que és a tocar d’una de les portes planificades i no es preveu rehabilitar. El Parc del Laberint podria ser un centre d’interpretació de Collserola, perquè es troba en un camí medieval que travessa la collada. El lema del parc és que l’art i la natura engendren la bellesa, i per aquí hauríem d’anar. És a dir, dissenyar un nou tracte de la ciutat amb la natura que no sigui de consum desenfrenat. La gent ha de saber que de la natura es poden aprendre moltíssimes coses, i això és el que hem de potenciar. Cal senyalitzar bé el Parc, indicar correctament amb cartells informatius la fauna i la flora per crear un consciència del patrimoni natural que tenim. El que entenem com a coixí, les zones limítrofes, no poden ser de ciment, sinó zones amables amb horts urbans, jardins, etc.
Com podem respondre a les agressions?
El Col·lectiu Agudells participem a l’assemblea d’indignats de Sant Genís, que ha assumit aquest tema i la defensa de l’hospital de la Vall d’Hebron com a prioritaris. Estem connectats amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, amb Can Masdeu i Can Pasqual, amb gent de Cerdanyola, etc. Ens agradaria treballar amb les associacions de veïns i veïnes de Sant Genís, Montbau i Horta per fer sentir les nostres veus.
