32 dies després de començar una vaga indefinida sense precedents per la seva composició de lluita, els i les treballadores autònoms i de les contrates i subcontrates de Telefónica-Movistar han aconseguit que l’empresa s’assegui a negociar. A més a més, han aconseguit que siguin ells i elles mateixes qui negociï -tres representants-, desbancant així CCOO i UGT, que havien volgut jugar un paper liquidacionista de la vaga, nefast per als interessos dels propis/es treballadors/es. Els punts damunt la taula de la reunió de dilluns 11 seran els que ha marcat la part laboral: modificació de les condicions contractuals i econòmiques del contracte de bucle; contractació; salari mínim per al sector; i garanties de no repressió a qui lluita.
La vaga de la #ResistènciaMovistar a Barcelona segueix acumulant múscul i ja ha aconseguit una fita que semblava, a totes llums, inviable: aconseguir que la segona empresa de l’Estat espanyol s’assegui a negociar amb una constel·lació de treballadors/es (falsos) autònoms, o de contrates i subcontrates. La determinació i fermesa les ha dut a dur a la pràctica una màxima sorgida arran de la rendició de CCOO i UGT: només qui lluita pot negociar.
Així, després de la demostració en la manifestació de dijous passat, calia fer un pas més enllà. L’avís per a navegants era clar per a l’empresa i per als sindicats que havien volgut frenar la lluita: la vaga continua. Calia, però, un cop de força i la resposta va tenir lloc dissabte 9.
A la una del migdia, desenes i desenes de persones ocupaven la botiga de Telefónica-Movistar de Portal de l’Àngel, una de les màximes icones de la ‘marca Barcelona’. El màxim aparador dels mòbils es convertia, en pocs minuts, en el màxim altaveu de la precarietat i de qui hi lluita contra ella. Dignitat d’una marea blava que va comptar amb l’inestimable suport dels i les Iaioflautes que participaren de l’obertura de portes perquè treballadors/es i els i les primeres solidàries entressin dins la botiga.
Ben aviat, la botiga i els seus voltants van quedar decorats amb la motivació de l’acció: la vaga continua, només qui lluita pot negociar, i d’aquí no marxarem fins que s’asseguin a negociar. Adhesius, pancartes i cartells per tot arreu, dins i fora. Tot plegat, amb un ambient d’alegria i determinació, de fermesa i reivindicació, de companyonia i de responsabilitat col·lectiva.
“Aquesta vaga ja no és nostra, és de tota la classe treballadora” fou un dels missatges més repetits per n’Aitzol, un dels portaveus de la vaga i que ahir es va fer un fart d’atendre mitjans de comunicació. La convicció en els càntics de tothom també era aquesta; i tot ben clar: ‘ni un pas enrere, aquesta vaga la guanyarem’, ‘CCOO i UGT, sindicats del poder’, ‘no ens representent’, ‘visca la lluita de la classe obrera’.
Des de primera hora, la ‘seu de campanya #OccupyMovistar’ va rebre visites de cares visibles de les candidatures CUP-CapgiremBarcelona i Barcelona en Comú, així com de la Marea Groga. Fet i fet, des de primera hora de l’ocupació ja hi havia militants de l’Esquerra Independentista del Barcelonès, especialment d’Endavant i la COS, participant colze a colze i donant suport a l’acció, com ja vénen fent tots aquests dies amb la vaga.
L’ocupació seguia sorollosa i animada, mentre arribaven notícies i reforços des de l’exterior. A la segona Fira d’Entitats del Fort Pienc recollien 300€ per la vaga, i s’aconseguia que al vespre hi hagués una actuació musical per animar la tancada. A la tarda, la manifestació per denunciar el cas dels i les 43 estudiants normalistes desapareguts/es a Ayotzinapa (Mèxic) es fonia amb #OccupyMovistar al seu pas per la botiga.
I quan eren vora les 19h, arribava el primer missatge que feia pensar en clau optimista: podria ser que Telefónica-Movistar s’avingués a negociar. Primer esclat d’alegria i eufòria, malgrat tot seguia igual: ocupació de l’espai del que no es marxaria sense compromís de negociació.
Un parell d’hores més tard, cap a les 21h, pujava una delegació d’ #OccupyMovistar a reunir-se amb Bruno Vilarasau, el segon de bord de Telefónica a Catalunya, per sota de Kim Faura. Precisament, el màxim responsable de l’empresa fou present via telèfon a la reunió, ja que la interlocució de Vilarasau amb ella era constant a l’hora de fixar els punts de l’acord.
Una hora després, tornaven els representants a #OccupyMovistar: el compromís per part de l’empresa, en un full escrit a mà, era el de fixar una reunió per dilluns 11 a les 20h del vespre amb fins a un màxim de tres representants dels i les vaguistes. Els punts damunt la taula: els de la reivindicació de la vaga, així com les garanties de no repressió per la lluita. La contrapartida: el desallotjament voluntari immediat de l’oficina. Tothom va recolzar l’acord aconseguit.
L’eufòria i l’alegria màximes d’ #OccupyMovistar contrastaven amb la por de Telefónica: no van deixar baixar els representants amb l’acord signat fins que tothom havia marxat de la botiga. L’ocupació de la botiga icònica del Mobile World Congress, doncs, havia estat un dard clavat al centre de la diana.
Ja a fora, era el torn de les abraçades i les fotos de família, puny alçat, i amb la convicció d’estar protagonitzant una lluita històrica que pot marcar un punt d’inflexió. No debades, quan es va saber que ara CCOO vol reunir-se amb les vaguistes i participar de la negociació, els riures burletes es van barrejar amb uns crits esgargamellats de ‘No ens representen!’.
La vaga i la lluita continuen
Segons s’ha pogut saber, les accions en favor de la vaga no s’han limitat als piquets contra els esquirols. Només aquesta darrera setmana, diverses furgonetes de Telefónica-Movistar han aparegut amb les rodes punxades, provocant una imatge que a l’empresa no li va agradar gens: vuit grues alhora retirant vehicles sabotejats d’un mateix lloc.
A més, el mateix dissabte d’ #OccupyMovistar, diverses botigues de Telefónica-Movistar a la ciutat de Barcelona van aparèixer assenyalades amb pintades i altres taques de pintura, en solidaritat amb la vaga indefinida. La convocatòria de reunió no atura la vaga i la lluita solidària que està creixent cada cop més.
