El divendres 2 i el dissabte 3 d’octubre, l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu ha acollit les jornades Des dels barris a la ciutat, construïm el poder popular, organitzades per l’assemblea comarcal d’Endavant (OSAN) del Barcelonès. Segons la carta de presentació i la benvinguda d’aquell mateix dia, les jornades buscaven traslladar l’epicentre de les lluites “al carrer, fora de les institucions”, on consideren que s’hi estan recolzant en excés. Així, l’organització de l’Esquerra Independentista cercava “subratllar aquells col·lectius que ja treballen en aquest espais de poper popular, posar de relleu la seva feina, facilitar-ne el coneixement mutu i intercanvi d’experiències, encertades i errònies, i que les pràctiques d’autoorganització s’estenguessin arreu del territori”.
Divendres va tenir lloc el primer debat, el de la lluita feminista, i que acabaria sent el més nombrós, amb una seixantena de persones. Fins a sis ponències van exposar diversos enfocaments i experiències sobre La lluita feminista des de la base: dones, barris i moviment popular. La part expositiva, a càrrec de Georgina Monge (Justa Revolta), Irati Salsamendi (Assemblea de Dones Feministes de Gràcia), Laura Arcarons (Arran i ‘Monòlegs de la Vagina‘), Eva Fernández (activista feminista i veïnal) i dues membres del col·lectiu feminista Degenerades, es va desenvolupar davant d’un públic mixt, mentre que el debat posterior es va realitzar separant homes i dones ja que les experiències, trajectòries i maneres d’abordar la lluita contra el patricarcat són ben diferents.
Dissabte al matí, la lluita per una vida digna va obrir el debat. Sota el títol Viure amb dignitat mentre no acabem amb el capitalisme: vida digna com a estratègia de la unitat popular van prendre la paraula en Gerard Sala (Marea Blanca de Ponent i Pirineus), na Carla Lerele i n’Alba Sanjurjo (Nou Barris Cabrejada) i en Berni Sorinas (PAHC Bages i portaveu d’Obra Social PAH). En els debats posteriors es van posar de relleu d’altres aspectes crucials per tenir una vida digna, com el fet que les dones tinguin seguretat contra les agressions sexistes o les migrants no hagin de patir per les redades racistes, entre altres.
Tot seguit, el debat sobre els centres socials va posar damunt la taula diferents projectes, visions i funcionaments a l’hora de crear espais físics i socials. Na Clara San Juan (Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany), dues membres del Banc Expropiat de Gràcia i en Xavi Pallicer (Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca) van fer la prèvia del debat Construint espais d’autonomia i unitat popular: casals, ateneus i sociabilitat, demostrant l’heteregoneïtat de projectes arreu del territori. Al migdia, el Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va acollir el dinar de les jornades, on seguien els debats de manera informal.
A la tarda, va arribar el torn del debat sobre la lluita laboral. Quan la lluita de classes és als barris: sindicalisme, activisme laboral i lluita contra l’explotació fou el títol sota el qual obriren les exposicions n’Isabel Benítez (COS), en Josep Ma. Penín (vaguista de Teléfonica-Movistar), n’Àlex Tisminetzky (CGT) i n’Albert Grimau (Resposta Solidària). Els debats posteriors, amb presència de militants i afiliades de diferents sindicats combatius, així com d’oficines de drets socials, va posar damunt la taula diferents estratègies a l’hora de prioritzar aquesta lluita.
Finalment, el darrer debat va tornar a aplegar una cinquantena llarga de persones. Na Diana R. Grimau (Moviment Popular de Sabadell), en Quimi (Procés Embat) i en José Iglesias (membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa) van realitzar exposicions que alimentaven un debat ric i viu sota el títol de La necessitat del poder popular: organització, lluita política i antagonisme institucional. Es va haver d’excusar l’absència de n’Isabel Vallet (Endavant (OSAN) i exdiputada de la CUP-AE), de baixa per malaltia. A continuació, qüestions ben pràctiques i quotidianes de curt termini es barrejaven amb concepcions més teòriques i de llarg termini en unes discussions on poc acord hi hagués més que en una coincidència: és un debat pendent que calia abordar i que caldrà seguir desenvolupant.
L’organització Endavant (OSAN) va cloure les jornades anunciant que faria un retorn de les aportacions als debats a la gent inscrita a les jornades. Així mateix, va acabar convocant a les jornades del cap de setmana següent, organitzades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona, tot assegurant que “el feixisme és una sortida del capitalisme en crisi i com tal cal plantar-li cara als carrers i arreu”.
