El 3 de maig de 2013, la plaça de la Mare de Déu de València s’omplia per exigir reparació i justícia per a les víctimes de l’accident de metro del 3 de juliol de 2006. En les 77 concentracions anteriors -cada 3 de cada més, s’hi han concentrat familiars i amics de les víctimes- poques vegades la plaça s’havia vist tan plena. O més ben dit, mai.
En sis anys de diferència, la ciutat de València havia passat d’una letargia profunda a un despertar progressiu afavorit per la crisi, els casos de corrupció i l’atenció mediàtica als fenòmens valencians per part de les televisions estatals.
De l’oblit al centre d’atenció mediàtica
Pocs dies després de l’accident, el Papa Benet XVI visitava València en el marc de la V Trobada Mundial de les Famílies. En una trobada pensada per erosionar el Govern de Zapatero des d’un dels baluards del PP a l’Estat, no hi havia lloc per a les víctimes del metro, que escassament reberen del condol del Papa quan es traslladà momentàniament a l’estació de Jesús, la més propera a l’accident.
La visita del Papa obria una sèrie de grans esdeveniments que convertirien València en el referent de la política popular, on no hi havia lloc per a la crítica i sí molt de divertimento per als habitants i molts diners per repartir-se entre uns quants.
El 2007 arribà la Copa Amèrica i el 2008 el Gran Premi de Fórmula 1. Un Gran Premi que havia estat acordat entre Francisco Camps i Bernie Eccleston amb la clàusula condicional que establia que l’acord només seria efectiu si el Partit Popular guanyava les eleccions. I, efectivament, el PP les va guanyar, el maig de 2007, amb més del 53% dels vots i 54 diputats per gestionar un Govern que estrenava nou Estatut i es projectava com a referent de gestió econòmica i política a tot l’Estat. Amb 1.276.301 vots, Francisco Camps passarà a la història, entre altres coses, per ser el candidat a president més votat de la història del País Valencià.
I, mentrestant, les víctimes, amb més pena que glòria, es concentraven periòdicament a la plaça de la Mare de Déu, veient com el Govern es negava a rebre-les, com es manipulava la Comissió d’Investigació de les Corts i com la justícia mirava cap a una altra banda.
Tot va canviar, però, la nit del 28 d’abril de 2013, quan la cadena estatal La Sexta va emetre un programa de Jordi Évole dedicat a l’accident. D’alguna manera, la indignació popular per aquest assumpte va poder filtrar-se a través d’uns paraigües molt rovellats ja per la crisi, pels casos de corrupció i per les mobilitzacions populars que havien pres els carrers des de dos anys abans. Així, a la següent concentració, milers de valencians acudiren per solidaritzar-se amb les víctimes i s’obri una nova fase en la seua lluita.
Un símbol de la lluita pel “canvi”
Tot i que les condicions materials existien, calgué l’espurna de l’atenció d’una televisió estatal per canviar el rumb de la història de les víctimes del metro. D’ençà la difusió aconseguida pel programa “Salvados”, la lluita de les víctimes del metro esdevingué una lluita simbòlica contra l’autoritarisme i l’arrogància del PP del PV, de la mateixa manera com la lluita de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH) ha esdevingut un símbol de la lluita contra l’austeritat i la crisi. A la majoria d’institucions on les passades eleccions han propiciat “canvis”, els nous governs han prioritzat en la seua agenda actes per refermar el seu suport a aquestes causes.
Així, hui, 3 de juliol de 2015, les Corts Valencianes, tot just constituïdes, celebren un ple amb voluntat reparadora. S’hi reobrirà la Comissió d’Investigació, i també es donarà veu en l’hemicicle, un cop acabada la sessió, a la presidenta de l’Associació de Víctimes del metro, Beatriz Garrote. Un cop acabada la sessió, cal remarcar, perquè el PP s’ha negat a que hi intervinguen durant la mateixa, cosa que requereix la unanimitat dels diputats.
Amb aquesta reparació institucional i amb la concentració d’aquesta vesprada, les víctimes del metro donen per finalitzada la campanya de mobilitzacions. I ho volen fer amb una sèrie d’actes especials -homenatges i misses- i amb una concentració també especial que comptarà amb la presència de colles de cultura popular i del músic Pau Alabajos. Serà la concentració número 105 i l’última. I com la del 3 de maig de 2013 serà un concentració multitudinària.
Per bé que no en podem negar el caràcter de victòria popular, sempre romandrà el dubte de què haguera passat si no s’haguera retransmés el mencionat programa “Salvados”; de la mateixa manera, ens podem plantejar quina influència han tingut els mitjans estatals -i en especial, La Sexta- en el “canvi” al PV. Aquests interrogants segurament començaran a resoldre’s quan la dreta local es refaça del fort colp electoral i de la sagnia de la corrupció. De moment, però, enhorabona als que han cregut en la mobilització i en el carrer durant tants anys i, en especial, quan el poder del PP semblava infinit i incontestable.
