És sabut que el passat 22 d’octubre de 2022, en el 100 aniversari de la “Marcia su Roma de Benito Mussolini”, era nomenada president del govern italià Giorgia Meloni, cap de llista del partit Fratelli d’Italia, organització hereva del MSI i del prohibit partit feixista.
Amb el 26% dels vots (7 milions de vots) i en aliança amb les formacions xenòfobes i neoliberals de Salvini i Berlusconi, el primer govern de la república sorgida de la lluita antifeixista i encapçalat per una dona té, entre els seus objectius, la imposició d’agendes ultraliberals en economia, atlantisme a ultrança associat a un euroescepticisme més de formes que de contingut en política exterior, mà dura en temes d’ordre públic i estrangeria i centralització nacionalista i identitària en l’articulació institucional del país.
En el seu programa està prevista una bateria de reformes constitucionals que afecten gairebé el 20% de la carta magna redactada arran de la derrota del règim feixista, l’any 1947.
Una de les esmenes proposades, tot i que “menor”, és especialment significativa: l’afegit a l’article 12 – que diu que el tricolor és la bandera de la República – de la frase “l’italià és la llengua oficial i tots els ciutadans tenen el deure de coneixer-la i el dret d’utilitzar-la”. Els ministres del govern neofeixista declaren obertament que es tracta d’un fórmula copiada de la constitució espanyola.
Tot i les moltes i substancials diferències que hi ha en la gènesi de l’estat italià unitari i en les dinàmiques de difusió/imposició de l’italià com a llengua oficial respecte al cas espanyol, de seguida ha resultat evident la coherència de la mesura amb la ideologia de qui la proposa.
En el seu moment el legislador havia evitat a questa al·lusió a l’idioma “unitari” en la Constitució de la nova República, per subratllar l’allunyament del nacionalisme agressiu i identitari que havia impregnat el discurs del regim feixista.
Avui els sectors encara honestament democràtics del país assenyalen les implicacions de la norma, potencialment discriminatòries envers tant nouvinguts immigrats o exiliats, com minories lingüístiques i nacionals – nombroses al llarg de tota la península -.
En efecte, malgrat les primeres explicacions que apuntaven al fenomen de la difosa contaminació a tots els nivells de la llengua per terminologia anglesa, els representants de FI no han trigat a deixar clar que els objectius reals son tant els immigrants de “difícil integració” com els “dialectes” que gosen competir amb la “llengua comuna” en àmbits públics i oficials, com la toponomàstica.
“Podem afirmar que on hi ha unitat lingüística hi ha unitat nacional “ diu el ministre Menia, preocupat per la defensa de la “identitat italiana de les nostres ciutats i pobles “.
Els constitucionalistes espanyols estan d’enhorabona: “la Intocable del 78” és copiada com a referent i font d’inspiració pel primer govern post feixista d’un dels països més importants d’Europa occidental!
* Rolando d’Alessandro és intèrpret. Ha publicat llibres com “Si te’n vas no tornis”, “Lluites o protestes” o “El dogma de la no-violència”. Les opinions expressades en els seus articles són exclusivament de l’autor.
