Fotografia d’en Victor Serri
Externalitzar, i crear contrates i subcontrates. La vaga dels falsos autònoms i subcontrates de Movistar-Telefònica ha posat sobre la taula l’eix central del projecte capitalista per augmentar beneficis, i que està causant estralls en els drets laborals als Països Catalans. Però aquest model no només afecta a la multinacional de comunicacions espanyola, sinó que s’està estenent com l’oli entre múltiples sectors productius, destacant-se les elèctriques, la construcció, l’automobilístic o els serveis municipals. I a pesar de les dificultats per associar-se, contra tots els pronòstics, comencen a brotar les lluites laborals unint les diferents plantilles contra l’empresa “mare”.
En que consisteix l’externalització i l’extensió de les contrates?
El model d’empresa està mutant tant ràpidament com es devaluen els drets laborals. Des de la perspectiva del capitalista ja no interessen grans empreses amb milers de treballadors assalariats, que poden associar-se i reclamar sindicalment, i que, a pesar de les continues Reformes Laborals, encara compten amb un marc jurídic que els permet mantenir drets laborals i socials.
Per tant el nou model d’empresa capitalista aposta per una gran empresa amb el mínim de plantilla directe possible, i el màxim de treballadors en empreses contratades, o subcontratades, o subcontratades per subcontrates; i fins i tot directament falsos autònoms, al límit (sinó infringint directament) la legalitat. Tota una gran estructura sota la direcció de l’organització productiva de l’empresa principal, però on aquesta només es responsabilitza legalment d’uns pocs treballadors.
Les plantilles d’aquestes contrates i subcontrates no compten amb els drets ni salaris de l’empresa “mare”. I alhora aquestes subcontrates viuen en una continua competència entre elles per “guanyar” el donar serveis a la principal, a costa de reduir cada vegada més els costos, i per tant afavorint una continua rebaixa dels salaris.
En alguns sectors, aquestes “empreses” poden ser tant petites que només agrupen a 3 o 4 treballadors, però el model arribar al màxim amb els milers de falsos autònoms, que teòrica i jurídicament serien petits “empresaris”, però que en realitat estan sota les ordres directes de l’empresa.
Quin profit en treu l’empresari principal?
El nou model productiu és tan beneficiós per l’empresa principal com letal pels drets de les plantilles. L’empresa “mare” només té un mínim de plantilla, als que aplica el seu Conveni Col·lectiu, drets socials i salaris corresponents: la resta de treballadors no tenen jurídicament cap relació laboral amb l’empresa principal, i per tant no tenen ni el Conveni Col·lectiu, ni els drets socials ni el salari que els seus companys.
Alhora, la competència entre les diferents contrates, subcontrates i falsos autònoms fa que cada vegada “ofereixin” salaris més baixos, sense respectar descansos ni horaris laborals, ni vacances ni altres drets.
I si algun subcontractat o fals autònom protesta o no accepta les condicions precaritzades, ni tan sols és acomiadat, sinó que simplement “es rescindeix” el contracte mercantil, sense cap indemnització, i en el cas dels autònoms ni tan sols amb prestació d’atur.
Per tant, el nou sistema permet a l’empresa principal rebaixar fins a límits de misèria els salaris dels seus treballadors (que legalment ni tan sols ho son), obligar-los a treballar diumenges o festius i acomiadar-los sense cap cost.
Extensió del model
Telefònica segurament és de les empreses més grans i emblemàtiques en l’ús d’aquest nou model, però no és la única. Per fer-se una idea, Telefònica comptava amb més de 70.000 empleats al 1996, al ser privatitzada, passant als actuals 20.000 en plantilla, als que cal sumar uns 80.000 treballadors més indirectes, segons dades de la pròpia empresa. Per tant Telefònica només té en plantilla el 20% dels seus treballadors.
Només a la província de Barcelona, existixen 624 empreses subcontractades per Telefonica-Movistar, amb un veritable exèrcit de milers de treballadors autònoms i subcontractats, precaritzats amb salaris de 800 euros, i que es veuen obligats a treballar llargues jornades de feina, inclosos diumenges i festius, i que han de veure amb incredulitat i ràbia els 1.802 milions d’euros que va guanyar Telefònica el primer trimestre de l’any, multiplicant per 2,6 el resultat d’un any abans.
Però altres empreses han seguit el mateix camí en múltiples sectors productius, donant lloc a protestes, com el de les treballadores del servei d’acomodació de l’Auditori de Barcelona, que estan en vaga indefinida a causa de l’externalització dels servei a l’ETT Manpower, i que ha causat una rebaixa del salari del 60% en cinc anys. O els treballadors de Barcelona Televisió (BTV) que reclamen ser de la plantilla i no d’empreses interposades.
S’inicia la revolta
Molts discursos s’havien fet sobre la impossibilitat de l’organització sindical en un magma de subcontrates i falsos autònoms. Ens deien que era impossible la unió contra l’empresa principal d’uns treballadors que no es coneixien entre ells, ni treballaven formalment a la mateixa empresa, i a més esteven en competència constant.
Però la revolta de les escales haurà de fer canviar molts anàlisi. Els treballadors precaritzats per Telefònica s’han unit i planten cara a una multinacional trencant tots els esquemes i previsions, i en aliança amb uns moviments socials i sindicats combatius, que han entès que aquesta lluita és per acabar amb un model capitalista que ha estat dissenyat per precaritzar encara més gran part de la classe treballadora.
Potser mai com abans ha estat cert que la lluita dels vaguistes de Movistar és la de totes. Estem vivint una vaga que marcarà camí per moltes altres, i per això ens hi juguem molt, i el capital n’és ben conscient.
